Bon dia 25 juliol 2018

foto: tribus de la segarra.cat

Foto: Posta de sol. Cap a Talavera. 24 de juliol de 2017

25 de juliol de 2018

  • Ara fa 304 anys començava el setge de les tropes borbòniques sobre Barcelona. La resistència catalana va durar 413 dies, fins a l’11 de setembre de 1714. ca.wikipedia.com
  • 17° a les set del matí. Cel blau amb lleganys de colors a primera hora. Farà sol, sense contemplacions i calor, naturalment. 
  • Avui felicitarem als qui es diuen Jaume, Santiago i Santi. Per molts anys.
  • “Lo bon nap, per sant Jaume ha d’esser sembrat.”
 
 

Bon dia
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

CAMP DE VOLUNTARIAT INTERNACIONAL 2018 SCI

Vols estar al cas del planning dels voluntaris/es i afegir-te en algunes activitats? O a totes? Vols donar un cop de mà quan sigui necessari? Doncs fes click al següent enllaç per afegir-te al grup de Whatsapp de voluntaris/es locals:  https://chat.whatsapp.com/BTcWSvJvpTyEQRibUoduIj o bé escriu un correu a rut.mensa@gmail.com

TEATRE

A les 7 de la tarda, el Grup de Teatre Naltrus estrena l’obra EL CRÈDIT.

Venda d’entrades: Bonàrea i una hora abans de la funció a taquilla

                                              Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts

“Mai sabem el resultat si les coses canvien de sobte; Però sabem el resultat si no canvien?”

Elias Canetti

Il·lustració:  barcelonacitytellers.com

Foto: Leonard Bernstein seated at the piano in 1955. google.es

La bellesa de l’home és que crea bellesa.

Podria semblar-me prou

Deixar-ho dit i anar i anar-me’n

si no sabés bé que m’urgiria

         cisellar més la frase, retocar-la

afinant-li el ressò fins que s’entengui

que la bellesa és l’home que crea bellesa,

que la bellesa és ell

que la treu del no-res i la fa eterna

         

LA BELLESA DE L’HOME, I    (fragment)

Miquel Àngel Riera

 

el montclar, des dels afores de la vila

santa coloma de queralt

la segarra

25 juliol 2017   foto, tribus de la segarra

 
Il·lustració: "Bouteilles et couteau", 1912 Oli sobre tela. JUAN GRIS (1887 - 1927)

Les seues primeres obres cubistes daten de 1912, any en què va exposar al Saló dels Independents Barcelona el seu “Homenatge a Picasso” i va signar un contracte en exclusiva amb el marxant Henry Kahnweiler, mort l’any 1914. L’any següent va passar l’estiu amb Picasso a Ceret, període en què va començar a desenvolupar la tècnica del papier collé(formes retallades en paper i colpides al llenç).

Després de 1925 va utilitzar sobretot el guaix i l’aquarel·la i va realitzar algunes il·lustracions per a llibres. Les seues teories pictòriques es troben recollides en nombrosos articles i conferències. ca.wikipedia.org

argençola de matí

des d’aguiló

la segarra

25 juliol 2017   foto, tribus de la segarra

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

rostoll

santa coloma de queralt

la segarra

24 juliol 2017   foto tribusdelasegarra

Fragment

            “En el nostre país hi ha molta gent que té gos; els pobres solen tenir gat; persones hi ha que no passarien per menys de tenir gat i gos; els rics solen ésser afeccionats a la música de Wagner. Així, la nostra vida ha transcorregut entre gats, gossos i wagnerians.

            L’ornamentació de la vida humana –sobretot quan hom viu al camp– són els animals domèstics. Vivim rodejats de gallines, pollastres, conills, oques, ànecs, coloms, gossos i gats. Estimem aquests animals, els donem menjar, viuen en la nostra pròpia casa. “Domèstic” deu venir del llatí domus, casa, i aquests són, doncs, animals casolans. Tot el que fa referència a la casa, en el nostre país, és important. D’entrar en l’estat matrimonial, els francesos en diuen se marier, és a dir, prendre marit; els italians, ammogliarsi, prendre senyora; nosaltres ens casem, agafem casa. És clar que, després d’agafada, no li donem gaire importància, però això és una contradicció de la naturalesa humana.”

 

SOBRE ELS GOSSOS

Josep Pla

“Fer-la petar”

Foto: i.pinimg.com

     campanar

     santa coloma de queralt

     la segarra

     25 de juliol de 2018  foto tribus de la segarra

 

“M’inclino davant el record, davant el record de cada ésser humà. I no amago l’aversió que sento davant tots els que es prenen la llibertat d’intervenir quirúrgicament en els records, fins que s’assemblin als records dels altres.”

Elias Canetti

“La llengua salvada”

Foto: joanvendrell.com

mas d’en brias

santa coloma de queralt

la segarra

juny 2018     foto  tribus de la segarra

Estoy pasando un bache, 

un revés, un agujero, 

un no sé qué me ocurre 

que ni yo mismo me entiendo… 

No me apetece nada, 

nada más que estar adentro, 

pero no de tu vientre 

sino de tus sentimientos. 

Quisiera que supieras 

que no tengo otro deseo 

que estar entre tus brazos 

como quien pide consuelo, 

sentirte toda mía, 

sin lujurias ni misterios, 

como siento la sangre 

que circula por mi cuerpo. 

No me hace falta la luna 

ni tan siquiera la espuma, 

me bastan solamente dos 

o tres segundos de ternura. 

A veces me pregunto 

si no me causa respeto 

el paso de los años 

desgastando nuestros besos 

así como el derroche 

de algo más que mucho tiempo 

sin vernos un instante 

más allá de los espejos. 

Por eso necesito, 

aunque sé que es un exceso, 

que tus ojos me digan 

algo así como: de acuerdo, 

estoy aquí a tu lado 

para que no tengas miedo 

al miedo de estar solos, 

solos en el universo.

DOS O TRES SEGUNDOS DE TERNURA

Deixa un comentari