Avui, 19 d’agost: Sant Magí

Esperant que comenci la missa.

Avui, 19 d’agost: Sant Magí

Molta gent puja aquest matí a l’antic Santuari de Sant Magí, vénen de pobles molt diversos, de Vilafranca, de Torrelles de Foix, de Piera, de Tàrrega, de Sta. Coloma de Queralt …. Són gent de la Conca, de la Segarra, de les Garrigues, de l’Anoia, de l’Alt Urgell, de l’Alt Penedès i l’Alt Camp.

Hi ha gent gran que expliquen que ells hi pugen cada any i que ja hi venien de petits amb els seus pares, i que tot està molt més cuidat i arreglat que quan hi pujaven fa tants anys. Alguns es diuen Magí. També hi ha gent jove, i molts amb els seus fills petits, alguns també es diuen Magí.

La gent està per l’esplanada, n’hi ha que es coneixen i se saluden contents de retrobar-se un altre any, molts ja entren dins l’església tot i que falta més d’una hora perquè comenci la missa, i dins continuen les converses i les rotllanes d’amics. I són molts els que compren espelmes per posar-les enceses vora el Sant. N’hi ha tantes que s’han de dipositar a terra. Costums, tradicions, devocions, fe … Una mica de tot.

 

www.todocoleccion.net

Una espelma perquè el Sant et protegeixi, i medalles amb cintes o sense cintes per penjar-les al cotxe o a on sigui. Tradicions molt antigues que es conserven, tots busquem proteccions, si ens la dóna un Sant a qui les famílies durant generacions i generacions li han pregat i demanat favors i protecció, perquè trencar amb la tradició i amb el que han cregut durant segles els avantpassats? Hi ha qui arriba tard i ja no troba cap espelma, és jove, i se sent contrariada, sempre ho ha fet cada any per sant Magí, li diem que el dimecres, que hi hem d’anar perquè hi ha concert a la nit, li posarem una pensant en ella i els seus fills. Ens somriu i ens ho agraeix.

A les 12h comença la missa, amb un himne dedicat a Sant Magí, que molts coneixen perquè el canten cada any. L’església és plena de gom a gom. I les llànties cremen vora el Sant.

Hi ha qui pregunta si realment l’aigua de la font va bé per la salut. Tots els dels pobles de l’entorn de la serra, saben prou bé que aquesta aigua, com sempre s’ha dit, ni cou ni molt. És una aigua dura. Però hi ha gent que s’emporta ampolles plenes d’aigua, i els de Tarragona també la prenen cap a la seva ciutat per repartir-la un cop arriben. Hi havia dins de l’església amb els dominics, un llibre on s’hi explicaven els miracles que hi havia hagut molt abans d’arribar els monjos, i també quan ells hi eren. Alguns estan recollits en el llibre de mossèn Segura que parla de la història de Sant Magí. Va bé aquesta aigua pel cos? Tot és qüestió del que un creu o del que un vol creure. Tot és qüestió de fe, no diuen que la fe mou muntanyes? Doncs això.

El paratge de Sant Magí, el de la serra de la Brufaganya, és normalment un lloc solitari on hi puja poca gent. Camps, boscos, roures, boix, les fonts, amb l’aigua “miraculosa”, i dalt, l’antic santuari. Molt silenci, trencat només pels ocells o per l’aire que mou les fulles, molta olor de bosc: a boix, a romaní, a timó i a ginesta, que cada vegada s’expandeix més a la vora i als peus del santuari.

Però hi ha uns dies concrets que Sant Magí s’omple de cotxes i gent:

Com avui, que és Sant Magí.

També hi ha el dia que els de Tarragona vénen a buscar l’aigua a St. Magí per portar-la després a la seva ciutat, com ha passat aquest darrer dijous, el 16 d’agost. S’hi queden molts a dormir, i baixen l’endemà amb els carros, que ja estan aparcats per l’esplanada vora les fonts. Aquest any s’hi ha fet una representació de la vida del Sant, que fa 15 anys que representen els de l’Esbart de Tarragona davant l’ermita de Sant Magí de la seva ciutat.

I l’Aplec de les Roses el 10 de Juny, on es beneeixen les roses. L’església ha quedat plena enguany de roses i de ginesta. Les roses han sortit del mas Batet, on el Joan té centenars de rosers de tota mena i de tots colors, una preciositat quan estan tots florits. El mas està al peu de la serra, i fa molts anys quan el camí que puja a Sant Magí passava per davant del mas, s’hi podia menjar i beure. Aquest any, en aquesta festa, hi ha participat l’Orfeó de Sta. Coloma i la Colla Castellera “Xiquets de Tarragona”. 

I no podem oblidar el dia de l’Aplec de St. Magí que té lloc el tercer Diumenge del mes de setembre, on s’hi ballen sardanes i el Ball Pla. 

Uns dies doncs molt senyalats, on els que han vingut un any i un altre, a les diferents festes, no fallen mai, i tornen a venir. El més curiós és que la gent són diferents segons la festa. La festa de les Roses, que sembla que no és molt antiga, i el dia que es ve a buscar l’aigua, venen els de Tarragona. El dia de St. Magí, com ja hem dit, vénen de les comarques veïnes. I el dia de l’Aplec hi pugen sobretot dels pobles veïns. 

 

I ja fa vuit anys que se celebren les Nits Musicals de la Brufaganya, cada segon dissabte del mes de juny, juliol, agost i setembre. I aquest agost es fa com es va fer l’any passat: un concert més, concretament un el dimecres 22, amb la POLIFÒNICA DE VILAFRANCA, i amb taquilla inversa. 

I el dissabte 8 de setembre: DUO DeLIS: Música de Cambra.

Aquests Concerts són tots d’un alt nivell musical. Abans del concert hi ha servei de bar i entrepans a preus populars a partir de mitja tarda. En finalitzar el concert s’ofereix xocolata desfeta amb coca i pa torrat per a tothom.

Darrere dels concerts i de les activitats que es fan tot l’any en l’arranjament dels espais de l’entorn del Santuari, hi ha l’Associació Amics de Sant Magí, que compta amb molts voluntaris que fan que totes aquestes iniciatives i tot aquest treball tiri endavant.

Sant Magí és un lloc especial, el paisatge, la vegetació, la solitud, l’aigua que les fonts, les coves, els roures … I ha sigut ja un lloc especial en temps molt remots, molt abans de l’arribada del Cristianisme, també en temps del Cristianisme, i també amb l’arribada dels Dominics i continua sent-ho ara. Encara hi ha devoció al Sant, encara les espelmes enceses es dipositen als seus peus, i també hi ha molta estima i molt respecte pel lloc i per tot l’entorn.

 

Montse Rumbau

Deixa un comentari