Missatges per la diada

JOSEP M CARRERAS

Missatges per la diada

       

            Dimarts vinent els catalans tindrem una ocasió única de fer sentir la nostra veu a tot el món.             Des de fa vuit anys, cada 11 de Setembre hem sortit massivament al carrer però la ceguesa del govern impedia que el nostre clam arribés gaire lluny. A nivell internacional era una notícia de segon o tercer ordre. No érem al mapa.

Des del passat 1 d’Octubre la història ja no és la mateixa. L’estat espanyol s’ha tret la careta democràtica i ha mostrat el seu rostre autèntic. El món s’ha esgarrifat en veure la violència emprada contra els catalans per impedir que votéssim. Europa s’ha adonat que no tenia cap sentit acusar de rebel·lió uns ciutadans pel sol fet d’haver posat unes urnes. Tampoc no cal ser jurista –només tenir una mica de sentit comú– per adonar-se de la barbaritat que suposa tenir durant un any en presó preventiva uns polítics –demòcrates i pacifistes– com si fossin criminals perillosos.

            Per això aquest 11 de Setembre ha de ser diferent. Catalunya és ara en un primer terme de la realitat europea. El cas català ja no afecta només l’estat espanyol, sinó que implica tots els estats de la Unió. En realitat s’estan qüestionant els principis fonamentals de la democràcia.

            Hem d’omplir la Diagonal perquè el món vegi quina és la voluntat inequívoca dels catalans. Que tothom sàpiga que mai renunciarem al dret a decidir, manifestat per un 80% de la societat catalana, segons va posar de relleu el president Torra. Europa no pot fer oïdes sordes a aquesta voluntat. Ha de pressionar el govern espanyol perquè pacti un referèndum amb el català. Hauria de veure que les amenaces no porten enlloc; que el 155 –tot i els perjudicis econòmics que ha comportat- ha  reforçat encara la voluntat de seguir endavant amb el procés.

            També els adversaris haurien de prendre bona nota que les seves accions violentes no fan més que refermar la voluntat del poble que es veu agredit i vexat. El PP no té cap mena d’autoritat a Catalunya per la seva corrupció i mala fe. Ciutadans hauria de veure que fracassarà en la seva política d’enfrontament i en el seu propòsit de crear a Catalunya dues comunitats separades. Per això ataquen els mitjans que  més fan per mantenir la unitat: l’escola i TV3. Aquí és on els catalans hem donat més mostres de seny. No hem respost a les agressions, no hem caigut a la trampa de respondre a la violència amb violència. És el que ells voldrien, per poder justificar després actuacions de força orientades a mantenir l`”ordre”. La divisió seria la fi de Catalunya 

            Al PSC-PSOE li diria que van fora d’osques, que la pantalla autonomista ja fa temps que ha passat. No podem recular 15 anys i discutir un altre Estatut. En vàrem tenir prou amb el del 2006. El PSC, de fet, ha deixat d’existir i, per a vergonya de tots, va votar a favor de l’aplicació del 155. Ara, que no ens vinguin al darrere amb un flabiol sonant…

Als comuns, donades les circumstàncies actuals, no goso enviar-los cap missatge. Només recordar-los que no hi pot haver canvi social sense el reconeixement dels drets dels pobles, entre els quals hi ha el d’autodeterminació.

S’acosten temps crucials, possiblement difícils. Si hem arribat fins aquí, ara no podem claudicar. I la primera demostració ha de ser dimarts vinent a Barcelona. No podem fallar i no fallarem. Nosaltres no.

 

JOSEP  M  CARRERAS

Foto: EFE

Deixa un comentari