Mossos, bovers i pastors -1608-1613-

MONTSE RUMBAU

Mossos, bovers i pastors

-1608-1613-

Mossos i bovers

Tenir mossos treballant a casa sortia molt econòmic. Molts dels mossos eren nens, potser 12 anys, potser 14, potser més jovenets i tot. També n’hi havia que eren nenes, encara que les nenes devien ajudar més a les feines de casa, ajudant a les dones, cuidant dels fills, rentant la roba al riu, anant a fer llenya …

No calia pagar-los res, però a canvi tenien menjar, potser alguna peça de roba, una manta i unes espardenyes o esclops.

La misèria que hi havia en moltes cases, feia que alguns fills marxessin ben aviat de la llar per anar a treballar en una altra casa. Els fills que marxaven suposava un alleujament pels pares, perquè era una boca menys a alimentar. 

Els mossos feien una mica de tot.

Els bovers se’n cuidaven dels bous. Els bous eren animals importants en l’agricultura d’aquells anys tan reculats, i ho van ser fins a mitjans del segle XVIII, quan van començar a ser substituït per les mules. Els bous van acabar sent cada vegada més residuals. Però de bous n’hi van haver encara, en algunes zones, fins ben bé a començaments del segle XX.

.

Les condicions dels bovers, segurament eren com les dels mossos. I, com els mossos, molts eren també jovenets, tot i que aquells animals devien fer impressió, per la seva corpulència i les seves banyes!

Els francesos

També treballaven de mossos molts dels francesos que arriben a Catalunya aquests anys del segle XVI i XVII. Entrar de mosso, volia dir poder menjar i viure aixoplugat. Després alguns es casaven amb les pubilles de la casa on treballaven. D’altres es casaven amb noies d’aquests poblets, o d’altres pobles més llunyans.

Pastors

Hem de dir que els pastors no tenen res a veure amb els mossos i bovers. Les relacions laborals entre els pastors i els amos de la casa per qui treballaven, havien de ser molt diferents. Entre uns i altres hi havia d’haver uns pactes establerts.

Podia ser que el pastor s’encarregués del ramat de l’amo de la casa o del mas, o sigui que fos un llogat.

També podia ser que el ramat fos del pastor i que llogués a l’amo de la casa l’herba on pasturar els animals, i també el dret de poder aixoplugar els animals al seu corral.

Podia ser també que l’amo de la casa o del mas i el pastor tinguessin a mitges el ramat.

I encara hi podia haver altres enteses possibles entre uns i altres.

Foto: Bous llaurant una vinya, a cal Marrugat-Fortesa- Anoia -1904- Prop de Sant Sadurní. carlesquerol.wordpress.com

El llibre dels confessants

En el llibre de confessats de la parròquia de Sta. Perpètua, n’hem trobat uns quants de mossos, bovers i pastors.

El llibre dels confessats! Increïble oi?, doncs sí, hi havia els llibres dels confessats. S’hi escrivien  tots els membres de cada casa que s’havien confessat aquell any. Clar, hi surten tots, amb una creu al costat que volia dir que havien complert, si no es confessaven segur que tenien problemes. Les confessions es feien un cop a l’any, com les comunions, per Pasqua o pels volts de Pasqua.

Popularment se’n deia “anar a fer la creu”, clar, els posaven una creu si complien! Si no complien, podien ser acusats d’heretges, se’ls podia privar l’entrada a l’església i fins i tot podien no ser enterrats en lloc sagrat.

Aquests llibres van començar a ser obligatoris a partir de mitjans del segle XIV. Però fins a un Concili del 1591, no es va obligar a que cada parròquia tingués els cinc llibres en ordre:

El dels bateigs, el dels matrimonis, el dels òbits, el de les confirmacions i el del Compliment Pasqual, que era el dels confessats i combregats.

Els rectors es van haver d’espavilar, perquè si els llibres no estaven tots en ordre,  podien ser sancionats amb una multa important: haver de pagar 10 lliures. Però no sabem si aquestes multes eren gaire efectives.

A partir de quina edat podien confessar i combregar? Hem trobat que els fills d’una casa d’11 i 13 anys no combregaven, el seu germà que en tenia 19, sí. El Concili Laterà V -1512-1517- va establir que la data havia de ser entre 14 i els nens i els 12 les nenes. Però, com recorda el Josep Ballabriga de les Piles, en un llibre parroquial d’aquest poble, constava que  el rector feia una mena de “test” als infants, els feia preguntes, i segons què contestaven, deduïa si eren aptes per confessar-se o no. Per tant, els rectors sembla que podien tenir l’última paraula en aquestes qüestions. 

Les parròquies també feien la funció de notaria, i podien redactar els testaments dels veïns que després guardaven a la mateixa rectoria. Aquesta funció notarial de les parròquies va ser suprimida el 1736.

L’església estava present en tots els aspectes de la vida individual i col·lectiva dels homes i dones de l’Edat Mitjana, i també en els segles XVI, XVII, XVIII. Des del naixement fins a la mort, tot passava per l’església, els bateigs, les confirmacions, les comunions, les confessions, les misses, els matrimonis, les festes, els sagraments i els enterraments. El so de les campanes acompanyava moltes d’aquestes celebracions. L’Església era omnipresent, i la vida de les persones estava regulada per l’església.

Foto:Sta. Perpètua: abans de restaurar la torre.

Els veïns de Sta. Perpètua i els de la seva parròquia.

La parròquia de Perpètua, incloïa: Montalegre, Viladeperdius, Seguer, i els masos que hem trobat: el Quer, el mas Hortalà, mas Cabot, mas Seguer, el mas d’en Pasqual de Seguer, Felip del mas.

Hem destacat només les cases que tenien mossos, bovers o pastors.

Hem pogut veure com en algunes cases, l’hereu, que es queda amb la casa i les propietats, s’havia de fer càrrec dels pares, de la sogra, n’hem trobat alguna, dels germans que no s’havien casat i vivien a la casa pairal, i dels oncles que eren solters i també vivien a la casa.

Hem agafat la llista dels confessats de l’any 1608 i 1613.

 

1608:

Casa de l’Antoni Gavaldà de Sta. Perpètua

l’Antoni Gavaldà,

Sa muller Joana,

– Lo mosso Pere Horga

– Lo pastor Jaume Mora

El Pere Orga havia arribat del Regne de França, era així com ho deien, i el seu nom era “Pairato de Orga”. No sabem la data exacta, sí que sabem que el 1602 ja és a Sta. Perpètua, vivint a la casa del Joan Gual. I ara sabem que el 1608 feia de mosso a la casa de l’Antoni Gavaldà. El 1611 es casa amb Caterina, la filla de l’Andreu Clarasó de Sta. Perpètua, que consta com a difunt en aquesta data, i van tenir 9 fills. La Caterina era la pubilla, per això es van quedar a viure a la casa del pare.

Molts dels estrangers o francesos, com els deien, s’integraven de pressa. Les raons per aconseguir-ho: la proximitat de les llengües i compartir la mateixa religió.

Pel llibre d’òbits, no en aquest cas pel de confessats, el 1615, quan el Pere Orga ja feia quatre anys que estava casat, tenia a casa seva en Joan Desporte del regne de França, com ell, i segurament el Joan hi treballava de mosso, i consta que tenia “de 14 a 15 anys”. El nen mor aquest any 1615, cobrava alguna cosa, ja que se’ns diu “deixà de sa soldada 1 lliura i 10 sous i la roba”.

 

Casa de l’Andreu Clarasó de Sta. Perpètua

L’Andreu, el futur sogre del Pere Orga,

Sa muller Caterina,

– Lo mosso Joan Tarragó

– Lo estadant Pere Clarassó, un parent?

 

Mas del Quer

Situat en plena serra de la Brufaganya, al cantó oposat a St. Magí.

Joan Domingo, batlle

Sa muller Joana,

Sa mare Coloma,

son Germà Gervasi

Son germà Jaume

Van tenir 9 fills.

– lo pastor, per sobrenom “cap roig”

– lo mosso Andreu Vinyals.

9 fils, la mare, dos germans, el pastor i el mosso. 16 persones comptant el Joan, l’hereu, i la seva muller. Un munt de gent a menjar.

Al Quer tenien aigua, ramats, animals, hort, arbres fruiters, arnes i terres de conreu. Eren pràcticament autosuficients.

Al mas hi van viure els Domingo fins a finals dels anys 40 del segle XX.

 

El mas Hortalà

El mestre Pere Armejach, d’origen occità,

i Aldonsa, la seva muller, que el rector escriu Donisa,

Els fills no els posen perquè són petits,

  • un mosso: Joan Alias
  • un mosso: Glandi

L’Aldonsa, que porta un nom tan bonic i que no l’hem tornat a trobar enlloc més, el juliol de 1610, va tenir un accident fortuït i es va matar:

“caigué d’un cirerer de la seva vinya i se trencà lo coll. Trobaren-la morta al peu del cirerer, atenent molta gent als crits i plors de un minyonet seu, que era amb ella alt en lo cirerer …”.

Va morir deixant 7 fills, el més gran amb 16 anys i el més petit amb tres. El que devia estar a l’arbre amb ella devia ser el Magí que tenia en aquell moment 6 anys.

El fet que estiguessin a la vinya i collint cireres, vol dir que eren a principis d’estiu, i quan se’ns diu que la gent que hi havia per allà van sentir els crits i plors del nen, hem de pensar que havia de ser una zona on hi havia altres vinyes, i segurament horts, amb alguna font a prop per poder regar.

No sabem on era el mas Hortalà. Tan sols sabem que estava d’esquena a St. Magí, i no molt lluny. Havia de ser prop de St. Magí, i a l’altre cantó, tocant a Sta. Perpètua. Potser podria ser el que es coneix pel corral de l’Orga, un mas ara en ruïnes, al peu de la serra de la Brufaganya, entre Viladeperdius i Sta. Perpètua, on hi havia una font. O potser era baix al riu, a prop de Sta. Perpètua, on hi havia els horts dels veïns, i on hi devia haver arbres fruiters i alguna vinya.

Foto: Arxiu Ramon Orga -Sta. Coloma de Queralt-

Casa de Pere Gual de Seguer

El Pere, la seva muller, Caterina, la mare, Monserrada, el seu germà Antoni, la seva filla Joana

– un mosso: Joan Morató

– un mosso: Jaume Clarassó

Dos mossos, en posar nom i cognom, segurament no eren nens sinó adults.

Antoni Mestre de Seguer

L’Antoni, sa muller Joana

Mosso: Joan Moralles

 

L’Anger Pot Nau, del mas de Seguer

El 1606 escriuen l’Anger Potna, i fins al 1618, quan confirmen un fill seu, no li diran el nom que ja li va quedar per sempre, a ell i a tots els seus: Pontnou. Era un dels occitans que havia arribat a aquestes terres. Tenia un nom i un cognom tan estrany que li van canviar ben aviat. El mas que portarà el seu nom, estava a la vora del riu Gaià i prop del molí de Seguer.

Hi vivien:

L’Anger i la seva muller Coloma.

Van tenir 8 fills,

No surten perquè eren petits

Amb ells vivia:

– un mosso: Bartomeu Cassa/noves

1613:

Al mas del Quer

– Un mosso: Jaume Mateu.

– Lo bover Cristòfol, se’ns diu que no combrega, segurament és jovenet.

– I el pastor Joan.

Hem vist que el 1808 tenien un mosso i un pastor, ara, el 1813, tenen també el bover. Però abans del bover Cristòfol, havien tingut un altre bover, el Pau Miró, que va morir l’abril del 1611. És enterrat com a albat, per tant havia de ser molt jovenet, 9, 10, 12 anys? No ho sabem.

Els albats, normalment, com ja hem dit altres vegades, eren fins als 7 anys, però moltes vegades podien tenir fins a 12 o 13 anys. L’enterro era molt més econòmic i més senzill si s’enterraven com a albat.

El Joan continua sent batlle el 1813.

Dues de les filles: la Coloma i la Magdalena, consten com a confessants però se’ns diu que no combreguen. La Magdalena té 11 anys i la Coloma 13. El que vol dir que no combregaven fins que eren força grans.

El seu germà, el Jaume, en té 19, i aquest sí que ja combregava.

 

Casa Felip del mas

No sabem en quin mas vivia. El mas dels Felip?

Podria ser que fos un mas anomenat Martí, el 1598 hi mor el Joan Felip.

Hi viu el Felip i la seva muller Caterina, deuen tenir els fills petits, o potser encara no en tenen.

A la casa hi treballen:

– Una mosseta: la Magdalena

– lo bover, sembla que posi: francès,

– i lo pastor Pau

Cap dels tres combrega, el que vol dir que són molt jovenets. I el pastor? Potser feia de rabadà, i el ramat el portava el mateix Felip.

 

Casa Domingo del lloc (Sta. Perpètua)

Hi viuen: el Gervasi, la muller, la Magdalena Gavaldà, i la sogra, la Joana. El Gervasi Domingo és del Quer. El pare de la Magdalena era l’Antoni Gavaldà, que hem trobat el 1808, l’amo de la casa Gavaldà de Sta. Perpètua.

El Gervasi i la Magdalena es casen el 1611, l’Antoni, el pare d’ella, ja és mort. La Magdalena havia de ser la pubilla, per això marxen a viure a cal Gavaldà. Al cap de dos anys, ja no en diuen casa Gavaldà, sinó casa Domingo. 

El 1622 el Gervasi consta com a batlle de Sta. Perpètua.

– mosso, Toni Llorach

– mossa: Francina

– mosso: Melcior

– mosso: LLeonart Contijoc (francès)

– bover: Josep

– lo pastor: Jaumet

El que consta que no combrega és el bover, potser era el més jovenet.

El 1808, tan sols tenien un mosso: el Pere Orga i un pastor.

Déu ni do la gent que tenen en aquesta casa. Nou persones a menjar.

Foto: L'església de Sta. Sussana, la parròquia de Sta. Petrètua, i dins del tancat, hi havia el cementiri.

Casa d’en Joan Domingo

El Joan,

La seva muller, un nebot,

– mosso: Joan

Casa de la viuda Clarasona

Àngela Claraso(na)

Tres fills, el Pere, el Joanet, aquest és petit i no combrega, i una germana seva que deu ser també joveneta perquè tampoc combrega.

  • mosso: Domingo
  • bover: Jacinto

Casa Pere Elias de Sta. Perpètua

Hi viuen el Pere, la seva muller Joana

Hi treballa:

bover: Joanet, no combrega: jovenet.

 

Casa Joan Gual de Sta. Perpètua

El Joan, la seva muller, la Jerònima, dos fills petits

  • lo “ascolà”?: Jacinto
  • pastor: Joan Cardellà

El Joan Cardellà va morir el juliol d’aquest any, 1813.

Casa lo Jurat Clarasó de Montalegre

El Jaume, la seva muller, la Margarida, la mare, i dos germans, la Lluïsa i el Joan.

– mosso: Bernat

– mosso: Pere

El Jaume Clarasó tenia un pastor a casa seva, l’Arnau Vinyals. El 1610, el van matar a punyalades “que li donà un traïdor a traïció”. L’Arnau Vinyals potser era germà de l’Andreu Vinyals que el 1808 estava de mosso al mas del Quer.

Casa Bernat Llorach de Viladeperdius

Hi viu el Bernat, la seva muller LLuïsa i la sogra.

El pare havia mort el desembre del 1611.

Hi treballen:

  • Bover: Jaume
  • La filla del bover,
  • Lo pastor: Pere

Ni el bover ni la filla no combreguen, la filla perquè deu ser joveneta, el bover potser perquè no vol.

Casa Benet Mateu de Viladeperdius

El Benet, la seva muller, la Joana

  • bover: Jaumet
  • pastor: Ramon

 

Casa d’Enger Pot nau de Seguer

Els hem trobat el 1608.

Els pobres rectors no sabien pas com escriure el nom del primer Pontnou.

El 1613 hi treballen:

  • lo mosso: Joan Gran
  • lo pastor: Pere Joan

 

Casa Pere Gual de Seguer

El Pere, sa muller Caterina, Monserrat Gual, deu ser la germana, 4 fills petits.

  • mosso: Jaume Clarassó
  • Joan Morató: està en casa.
Foto: L’Edu Balcells de Querol amb el seu ramat per Sta. Perpètua

                                                                                                  Resum:

Masies:

Quatre masos.

Tres amb pastor, el que vol dir que tenien com a mínim un ramat, menys el mas de l’Horatlà, que tampoc feia tant que s’hi havien instal·lat el Pere Armejach i l’Aldonsa. No tenien bover ni pastor, però tenien dos mossos.

Totes les masies tenien mossos.

El Felip del mas però, tenia una mosseta: una nena joveneta.

I dos tenien bovers: el mas del Quer, i el Felip del mas.

Cases:

Onze cases:

Sis de Sta. Perpètua

Dues de Seguer

Una de Montalegre,

Dues de Viladeperdius

Totes les cases tenien mossos.

El Gervasi Domingo de Sta. Perpètua en té, el 1613, quatre, un d’ells és una nena o una noia.

El Pere Gual de Seguer en té dues.

Cinc cases tenien bovers:

Tres cases eren de Sta. Perpètua.

Dos de Viladeperdius.

No sabem si els estables eren sota mateix de les seves cases, o si estaven més allunyats.

Cinc cases tenien pastors:

Tres de Sta. Perpètua.

Dues de Viladeperdius.

No sabem si els corrals els tenien dins dels pobles o als afores.

Cinc cases i tres masos amb pastors. Vuit ramats, o més, perquè en podien tenir més d’un, i no sabem com eren de grans els ramats. 

Els tres occitans:

  • El Pere Orga, primer fent de mosso, i després casat amb la pubilla de l’Andreu Clarassó de Sta. Perpètua. El primer Orga d’un munt que vindran després i que encara hi son a Sta. Coloma.
  • L’Anger Pot Nau, vaja, el primer Pontnou, casat i vivint ja en un mas. Com passa amb els Orga, encara hi ha Pontnous a Sta. Coloma.
  • I el Pere Armejach, casat amb l’Aldonsa i vivint en el mas de l’Hortalà que no sabem on era. El Pere segurament era germà de l’Armejach que vivia a St. Magí i que els monjos dominics ja van trobar quan hi van arribar el 1603. Potser encara en va arribar algun altre d’Armejach per les mateixes dates. El cognom també hi és encara a Sta. Coloma.

MONTSE RUMBAU

13 de setembre de 2018

Contacta amb l'autora

2 comentaris a “Mossos, bovers i pastors -1608-1613-”

Deixa un comentari