Testimonis de la veritat

JOSEP M CARRERAS

Testimonis de la veritat

           

            Sempre m’han fet pensar les paraules de Ponç Pilat quan, en dir-li Jesús que la seva missió en el món era donar testimoni de la veritat, li pregunta: “I què és la veritat?”. Tot seguit, el condemna a morir a la creu tot i reconèixer que no li troba cap causa. Després d’això, va rentar-se les mans…

            Aquests dies plana sobre moltes ments la mateixa pregunta: Què és la veritat? Hi ha una sola veritat? Sabem què és mentir. És faltar a la pròpia consciència afirmant com a cert allò que positivament se sap que és fals. Mentir és enganyar. Sovint es fa per aconseguir algun benefici o perquè no agrada la realitat de les coses. Aleshores es construeix una realitat falsa, a mida d’allò que ens agradaria que hagués succeït. Eufemísticament ara s’anomena “post veritat”. És a dir, ras curt, una veritat inventada, és a dir, una mentida. Per arribar a aquest punt, normalment s’ha de tergiversar el sentit de les paraules. És la tàctica  que utilitzen els prepotents quan no tenen raó: canviar el sentit de les paraules i atacar l’adversari, sobre tot si el veuen dèbil.

            Catalunya està vivint un temps de post veritat. Les paraules han perdut el seu sentit propi i s’han posat al servei dels poderosos per crear una única línia de pensament i castigar els dissidents. No hi ha cap sentit d’ètica a l’hora d’acusar. Els acusadors saben perfectament que no hi ha hagut violència, rebel·lió, subversió i molt menys un cop d’estat. Però saben també que una mentida repetida insistentment pot passar per veritat. És una tàctica diabòlica, però efectiva. Tenint els mitjans de comunicació al seu servei i manipulant les informacions poden crear un estat d’opinió favorable als seus punts de vista i contrari al dels adversaris. Es vol crear una fractura social per justificar una intervenció per la força. La persecució dels llaços grocs no te altra finalitat que aquesta.

            D’aquesta manera es volen aconseguir dues coses: d’una banda exculpar els autèntics violents, que després d’atacar un poble pacífic han estat premiats i condecorats i d’altra banda, es vol justificar l’aplicació d’uns càstigs severs per infondre la por.

            Ens enfrontem a unes setmanes (potser mesos) en què la pregunta de Pilat planarà sobre la societat catalana. Els judicis i les condemnes poden obeir més a interessos polítics que no pas a una aplicació justa de les lleis. I no hi pot haver res pitjor que el desig de venjança en uns jutges que han vist qüestionada la seva actuació. Les decisions dels tribunals estrangers han posat en evidència la manca de credibilitat d’un estament que hauria de ser totalment imparcial. En canvi, per mantenir un prestigi pretesament perdut, ha trobat la concurrència del corporativisme més tronat, que no accepta cap crítica ni cap error. Ells són els posseïdors únics d’una veritat inmmutable, però que no respon a uns principis morals sinó al manteniment d’un estatus de privilegi i prestigi social. D’aquesta manera és impossible que hi hagi justícia, perquè no es busca que imperi la veritat sinó el triomf de la pròpia arrogància petulant.

 

JOSEP  M  CARRERAS

Foto: google.es

Deixa un comentari