Un any de l’1 d’octubre

MONTSE RUMBAU

Un any de l’1 d’octubre

Ha passat un any de les votacions de l’1 d’octubre. Aquell dia no l’oblidarem mai, ni oblidarem els vídeos que han corregut per casa nostra i per tota Europa, menys per les Espanyes, que no els hi han arribat o no els volen veure.

Aquell 1 d’octubre Espanya va perdre per sempre Catalunya. Després de tanta violència contra tothom, sobretot dones i gent gran, ja res pot tornar a ser igual que abans. Hi ha molt odi contra els catalans, i l'”a por ellos”, va ser definitiu. Ja res ens lliga amb el país veí.

A Sta. Coloma, el diumenge dia 30, es va fer un vermut i dinar popular davant de l’Institut on es va anar a votar. Un munt de taules ocupaven tot el llarg del carrer, i més de 100 colomins van compartir el menjar que havien portat. Hi havia una urna on es dipositaven els comentaris sobre el que cada ú pensava del que calia fer a partir d’ara. L’urna es va entregar l’endemà, juntament amb moltes altres, al Parlament.

Els dilluns hi ha la trobada a les 12h a la plaça en memòria als nostres polítics presos i exiliats. Aquest dilluns, però, fa un any de les votacions, per això ha vingut molta més gent. Es llegeix una carta del President d’Òmnium, Jordi Cuixart, que des de la presó anima a tirar endavant i a no sentir-nos condicionats ni limitats a causa dels presos o pels judicis que vindran. Es canta les rondalles d’exili de Pere Quart, altres cançons, i s’acaba amb els Segadors.

En aquest aniversari de l’1 d’octubre, es fan molts actes. Es tallen autopistes i carreteres a primera hora del matí, s’ocupen les vies de l’AVE, es treu la bandera espanyola que penja a la Delegació del Govern espanyol a Girona, els estudiants omplen els carrers, i a la tarda es fan manifestacions molt nombroses a moltes ciutats del país: a Lleida, Manresa, Vic …. A Barcelona es va des de la plaça Catalunya fins al Parlament, amb les urnes on la gent hi ha dipositat les seves opinions sobre la situació actual i el nostre futur. De Sta. Coloma n’han sortit uns quants cotxes. Molts dels que van cap al Parlament passen per la Via Laietana, i s’hi queden davant de l’edifici de la policia espanyola, cada vegada hi ha més jovent, tiren avions de paper, els policies estan dalt al terrat, i els mossos fan barrera perquè els manifestants no s’hi acostin. Es fa fosc, els manifestants continua allà, finalment els mossos carreguen i tothom es dispersa, s’escampen pels carrers del voltant i tornen a aparèixer plantant cara als mossos que tornen a carregar contra ells.

Mentrestant la manifestació que va cap al Parlament, no pot avançar de tanta gent que hi ha, el que més crida la gent és UNITAT, fora les forces d’ocupació, volem República, Independència … Finalment s’entreguen les urnes, es fan parlaments, i es dóna per acabada la manifestació. Però molta gent es queda, i acaben davant mateix de les portes del Parlament, que evidentment estan tancades. Molts mossos hi han entrat per evitar des de dins que ningú hi entri. Com que la gent continua fent pressió davant la porta, els mossos apareixen i carreguen contra tots el que estan allà reunits. Corredisses, cops de porra i projectils.

A la nit, per TV3 ensenyen les imatges. No hi ha hagut violència. Però l’endemà, els diaris en van plens. Els de Madrid: tots parlen de violència, i contra els CDR i contra els manifestants que es van quedar al Parlament i a la Via Laietana, i sobretot contra el nostre President, Quim Torra. També a Catalunya alguns mitjans de comunicació compren aquest relat de violència i se senten comentaris de que no és per aquí per on cal anar.

Després del “a por ellos”, de les agressions salvatges de l’1 d’octubre de fa un any, de les manifestacions i actuacions feixistes en molts pobles i ciutats de casa nostre, que actuen tant de dia com de nit amb tota impunitat, després de veure els nostres polítics i els líders de l’ANC i d’Òmnium empresonats per culpa d’uns relats falsos i inventats, que tenim polítics a l’exili que no podran tornar mai més, després de la campanya d’odi de C’s i PP contra els catalans i contra Catalunya, després del 155, després d’apartar i acusar el Major Trapero quan va resoldre exemplarment l’atemptat de les Rambles, després d’ocupar la Generalitat, controlar els mossos, després que la ministra ens acaba de dir que l’1 d’octubre no hi va haver violència i que moltes de les imatges que corren són falses, després de tot això, que el jovent surti al carrer i vulgui aturar el país, és per criticar-los? De debò?

Potser hauríem de donar les gràcies als CDR i a tot aquest jovent per fer el que fan, per protestar contra tantes injustícies, per sortir al carrer a manifestar que vam votar i que vam guanyar i que volem construir la República i la volem tirar endavant.

La repressió que ens arriba d’Espanya és tan gran, tan forta, tan injusta, tan agressiva, que només ens en podrem sortir si anem tots junts, si estem units, som més forts.

No hi va haver violència, no condemnem als que surten al carrer, protesten i donen la cara. Hi haurà un dia que haurem de sortir tots al carrer i parar el país, un dia, o més, fins que assolim la llibertat del nostre país. Hem esperat més de 300 anys. És ara o mai. Espanya no ens aporta res, d’allà només ens arriba humiliacions, odi i violència. Pels nostres fills, pels nostres néts, pels que ens han precedit i han lluitat per la llibertat del nostre país, per tots ells, hem de tirar endavant la República.

MONTSE RUMBAU

3 d’octubre de 2018

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari