Desperta ferro!

JOSEP M CARRERAS

Desperta, ferro!

         

            Hem d’estar atents i preparats, perquè la tensió és creixent i no podem caure en les trampes que ens estan parant els nostres adversaris. De fet, tard o d’hora havia de passar. No es podia permetre la imatge pacífica i civilitzada que sempre hem donat els catalans. Que durant vuit anys en les moltes manifestacions al carrer –algunes amb més d’un milió de persones- no s’hagi trencat ni una paperera és una mostra d’un tarannà propi tranquil, tossut i transversal de la societat catalana. Ha estat fins ara una bona carta de presentació al món. No hi ha hagut aldarulls ni violència i les reivindicacions s’han fet –almenys fins ara- en un ambient festiu, on era fàcil veure-hi tant els caps blancs dels ancians com els cotxets de criatures. Ningú tenia por de res i la seguretat era total.

            Per què dilluns es va trencar aquesta calma? S’ha acusat als CDRs, però els CDRs se n’han desmarcat. Saben la importància que té per a l’eficàcia de les seves accions que el conjunt de la societat les vegi amb bons ulls. No vull dir amb això que no siguin contundents i a vegades –almenys per a mi-  difícils d’entendre. Possiblement en els actes del dia 1 hi participessin alguns membres dels CDRs, però els organitzadors, els promotors dels desordres, els que inciten a la violència són uns altres. Les clavegueres de l’estat tenen uns tentacles molt llargs. Temps enrere, ho vèiem cada any en les Diades i per Sant Jordi: al vespre hi havia corredisses a les Rambles, crema de contenidors, trencadissa de vidres dels establiments… I els autors no eren precisament independentistes tot i que s’embolcallaven amb la seva bandera.

            Cal analitzar els fets de dilluns passat per veure qui són els autèntics responsables. Potser ens emportaríem alguna sorpresa. Els serveis secrets solen aprofitar-se de persones de ment dèbil, sovint desclassats, per posar-los al seu servei com a confidents i, quan cal, provocadors. Els interessa que hi hagi grupúsculs violents que es proclamin independentistes per justificar la repressió i culpar tot el col·lectiu. Ja s’han afanyat a fer-ho la majoria de diaris de Madrid. Es tracta d’agafar el rave per les fulles i magnificar petits incidents per presentar.los com si fossin greus problemes. En això són especialistes.

Els CDRs i la CUP farien bé de desmarcar-se clarament d’uns actes que no fan més que desacreditar el procés i crear confusió. Es pot pressionar, s’ha de pressionar els polítics perquè facin la seva feina i la facin aviat i ben feta. Que posin l’interès del país per damunt de tot i, en primer lloc, la proclamació de la república. Però no els podem posar a la picota. I si algú dilluns va creure  que assaltant el Parlament emulava la presa de la Bastilla, deixeu-me dir-li que és un il·lús. La revolució del poble de Catalunya per pressionar els polítics hauria de ser del caire de la del 3 d’octubre en protesta per la barbàrie policial. Paralizar el país seria més efectiu que assaltar el Parlament, que només genera malvolença i enemistat.

 

JOSEP  M  CARRERAS

4 d’octubre de 2018

il·lustració: google.es

Deixa un comentari