Bon dia 7 d’octubre 2018

foto tribus de la segarra
Aixi ho feia el sol aquest matí. Santa Coloma de Queralt. 7 d'octubre de 2018

7 d’octubre 2018 

  • Avui fa 47 anys de la publicació de la cançó Imagine, de John Lennon. La cançó s’ha convertit en l’himne oficial de l’organització Amnistia Internacional i és lema i bandera de les aspiracions de pau i d’un món millor per molta gent. ca.wikipedia.org

  • 10° a les vuit del matí. Destaca el serè que bufa amb força i ho ha fet tota la nit. El cel amb algun llegany és veu molt blau. Ahir al vespre, quatre gotes miserables ens van fer il·lusionar, però res. Farà sol amb algun núvol i la temperatura serà suau. 

  • Avui és la Mare de Déu del Roser. Per molts anys.

  • “Més val coratge que força”

 
 

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

avui

EXPOSICIÓ 50è ANIVERSARI DEL C.B. ÀGUILES

Si te la vas perdre al poliesportiu, ara l’exposem a la sala gran del Castell (2 caps de setmana)

– Divendres 5 d’octubre, de 19 a 21 hores

– Dissabte 6 d’octubre, de 18 a 21 hores

– Diumenge 7 d’octubre, de 12 a 14 hores i de 18 a 20 hores. Cloenda

avui

BALL DE SALA

A la Sala de l’Estrella:

18:30, OBERTURA

19:00, INICI  

QUARTET GLACÉ

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto: somerolls.tumblr.com

Veure algú que llegeix un llibre que t’agrada és veure un llibre que et recomana a una persona.

De la xarxa

foto.google.es

busque paraules per dir

la teua absència,

aquest estiu que un vent sense nom crema.

busque paraules per dir el teu cos,

cristalls de llum

al fons d´una argila sense final.

busque paraules i et dic infinita,

infinitament plena en l´obaga d´aquest crepuscle

i en llum que la nit amaga.

busque paraules per dir-te i el temps

calla i és el buit del teu pas

murmuri o penombra.

busque paraules i et dic flama i terra,

vent i lluna, dic aire i amor dic.

i dic l´aigua antiga del teu somriure.

busque paraules per dir-te

i creix el nom de la tristesa

al llindar d´una tardor

que estranyament apunta.

 

BUSQUE PARAULES

Anna Montero

foto tribus de la segarra

la vila

santa coloma de queralt

la segarra

7 d’octubre de 2018

il·lustració: EASTON MORNING Oli sobre fusta

Mark Laguë

Mark va començar a rebre l’admiració internacional per les seves pintures d’aquarel·la a través de concursos, jurats i exposicions individuals. Es va passar a l’oli com el seu mitjà principal i el 2002 va fer el salt a la pintura, dedicant-s’hi a temps complet. Mark és un realista, obert a pràcticament tots els temes. El que el manté entusiasmat amb la pintura és la seva recerca sense fi per simplificar i arribar a l’essència del que pinta”.són les seves pinzellades grans i discernibles que afegeixen textures indelebles. Les imperfeccions també ens interessen. Després de tot, un veritable artista no es queda dins dels límits marcats.

foto tribus de la segarra

tombant pels afores de la vila

santa coloma de queralt

la segarra

7 d’octubre de 2018

 

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

foto tribus de la segarra

forats als núvols i a les teulades

santa coloma de queralt

la segarra

7 d’octubre de 2018

foto: Pont-Aven, a la Bretanya. nationalgeographic.com

Fragment

          “Els bretons tenen fama de viure aferrats als seus dòlmens i pedres sagrades, als cementiris i ossaris del país, a les ruïnes cèltiques i als calvaris rústics.

           però si és una obligació turística –en certa manera– afigurar-se aquesta vella raça permanentment encarada amb l’ignot i preocupada per obsessions d’ultratomba, no diríem tota la veritat si no féssim constar que Bretanya és alhora una arcàdia de l’agricultura i que el bretó, si efectivament vol viure a quatre passes d’un cementiri, també sol rodejar els seus horts de llegums terrenals i de feixes que fan uns pèsols, unes patates, unes pastenagues, una endívia amarga, un all porro i unes herbes de condimentació que enamoren. Bretanya és un paradís en el qual conviuen la mística i les lleguminoses, i jo sospito –sinó que els hotels semblen més interessats a donar més gust a les necessitats espirituals que a les altres– , jo sospito, deia, que és en aquesta península on es pot comprendre el veritable sentit de l’adjectiu de Baudelaire, quan parlava de les perfumades sopes. Moltes herbes del país són útils, tenen una o altra virtut per a fer sopes. Les dones del país, que solen anar vestides de negre, porten una còfia al cap i aquestes còfies gòtiques fan pensar en alguna cuina antiga i ennegrida, folgada i còmoda, una olla de sopes penjada a la serra de la llar bullint una cançó enfadosa.”

Josep Pla

Sensacions de Bretanya

“Cartes de lluny”

Foto: tribus de la segarra

la capelleta 

santa coloma de queralt

la segarra

7 d’octubre de 2018

foto: celeritious.tumblr.com

Estimar és un lloc.

Perdura al fons de tot: d’allí venim.

I és el lloc on va quedant la vida.

 

Estimar és un lloc

“Des d’on tornar a estimar”

Joan Margarit

foto tribus de la segarra

castell de queralt i sol ixent

santa coloma de queralt

la segarra

7 d’octubre  de 2017

Montserrat Caballé, que ens acaba de deixar

Se le nota en la voz, por dentro es de colores, 

y le sobra el valor que le falta a mis noches. 

Y se juega la vida 

siempre en causas perdidas. 

Ojala que me la encuentre ya entre tantas flores. 

Ojala que se llame amapola, 

que me coja la mano y me diga que sola… 

No comprende la vida, no. 

Y que me pida más más más más, dame más. 

Y que me pida. 

Es capaz de nadar en el mar más profundo. 

Igual que un superhéroe, de salvar al mundo. 

Donde rompen las olas 

salva una caracola. 

Ojala que me despierte y no busque razones. 

Ojala que empezara de cero, 

y poderle decir que he pasado la vida 

sin saber que la espero, no. 

Y sin que me pida más más más más, dame más. 

Sin que me pida. 

Si te vas 

me quedo en esta calle sin salida, sin salida. 

Que este bar 

está cansado ya de despedidas, de despedidas. 

Como un extraterrestre se posa en el suelo 

y me ofrece regalos que trae de otros cielos. 

Le regalo una piedra 

recuerdo de la Tierra. 

Me pregunta por qué el hombre inventó la guerra. 

Y en silencio pregunta aún de cosas más serias. 

Yo me pongo palote 

sólo con que me toque. 

“¿Dónde vamos tan deprisa?”, 

me pregunta su sonrisa. 

Si tu quieres, tengo el plan: 

Caminar, salga que salga el sol, 

por donde salga el sol, 

que no me da. 

Y llegar hasta tu corazón, 

salvo que salga el sol, 

por donde salga el sol. 

Si te vas 

me quedo en esta calle sin salida, sin salida. 

Que este bar 

está cansado ya de despedidas, de despedidas. 

Si he tardado y no he venido, 

es que ha habido un impedimento. 

Me llevaron detenido 

para hacer un declaramiento. 

He robado, he mentido, 

y he matado también el tiempo. 

Y he buscado en lo prohibido 

por tener buenos alimentos. 

Y es que la realidad 

que necesito 

se ha ido detrás 

de ese culito. 

Que delante de mi 

se paró por fin 

un día con una noche oscura, 

esperando por ver si saliera la luna. 

Déjate querer, 

dímelo otra vez, 

un día con una noche oscura, 

esperando por ver si saliera la luna. 

Si te vas 

me quedo en esta calle sin salida, sin salida. 

Que este bar 

está cansado ya de despedidas, de despedidas. 

Ay luna, ay luna. 

Quédate muy cerca de mi, 

así los dos, dulce madrugada. 

Mírame y vuelve a sonreír, 

que sino, yo no comprendo nada. 

Si te vas 

me quedo en esta calle sin salida, sin salida. 

Que este bar 

está cansado ya de despedidas, de despedidas. 

Si te vas 

me quedo en esta calle sin salida, sin salida. 

Que este bar 

está cansado ya de despedidas, de despedidas

SI TE VAS

Deixa un comentari