Cortadelles

MONTSE RUMBAU

Cortadelles

Cortadelles era un conjunt d’unes cinc cases que estava en un dels extrems de la serra de la Brufaganya, al cantó oposat a St. Magí,

per sota del Quer, i cap a el vessant del cantó d’Esblada o la Llacuna.

Cortadelles formava part d’una Quadra: una entitat formada per unes quantes cases i que tenia una entitat pròpia. Normalment estaven constituïdes per una casa forta o una antiga torre de defensa. A Cortadelles, les cases estan en un estat molt ruïnós, però el 2012, encara es podia veure un cos central en forma de torre quadrada, escapçada del sostre, o sigui més baixa del que devia ser en un principi, i amb algunes espitlleres que encara es podien veure. Algunes parets encara es mantenien dretes, ja que eren més gruixudes que no pas les de les cases del costat. Aquest cos central havia de ser l’antiga casa forta que presidia el conjunt.

Sabem que “el mas d’en Cortadelles” existia al segle XV. Consta en la relació dels masos documentats a la baronia de Queralt, que tenia com a centre Sta. Coloma de Queralt. Vindria a ser el territori que anomenem actualment Baixa Segarra. El segle XV ja consta amb el nom de mas d’en Cortadelles, És un dels pocs masos que manté el mateix nom que té actualment, això ens indica que o bé els amos s’havien dit, anteriorment a aquest segle, Cortadelles, o bé durant molt temps hi van viure uns Cortadelles.

Foto: L'antiga casa forta, segurament del segle XII. Té forma de torre quadrada o rectangular, com també ho era la del mas Querol.

Masos molt importants

A Cortadelles hi consten terres i possessions. Era una finca important, sobretot veient el que pagaven com a cens emfitèutic: 8 mitgeres de forment, una quantitat important amb relació al que pagaven les petites explotacions del terme. L’amo en aquell segle XV era el Joan Rosguella, i qui arrenda el mas i la finca  el 1439,  era el Bernat Gavaldà, un cognom molt arrelat en aquesta zona de Sta. Perpètua, sobretot a Seguer, segons veiem en els llibres parroquials.

(La Baronia de Queralt al segle XV. Gerard Carceller i Barrabeig. 1998. P. 122 i 215).

En aquest segle XV, segons el llibre de Gerard Carceller, a més del mas Cortadelles, destaquen altres dos masos:

El mas d’en Copons, que sembla que ha de ser el mas del Quer, perquè justament en aquest segle, Pere Quer s’instal·la al mas. Aquest mas d’en Copons, té molta terra, i sobretot molt bosc. Se’ns diu que afronta amb el mas Cortadelles, fet que corroboraria que es tractés del mas del Quer, i amb altres dos masos que no sabem quins són: el mas Queraltó i el mas de Font Domenya. Podria ser el mas Queraltó el mas Querol de Pontils que hi ha prop de St. Miquel?

L’altre mas que destaca per les seves propietats és el mas del Riudeboix, anomenat en aquest segle XV: mas d’Amaró. El 1443 el compra Berenguer Bover, un cognom que trobarem uns segles més endavant quasi omnipresent al petit poble de Valldeperes. Hi consta boscos, deveses, vinya, arbres fruiters, una xarxa d’espais d’irrigació i també algunes antigues construccions defensives, se suposa que hi eren a més a més del mateix mas, que continua sent tot ell, una impressionant casa forta.

(La Baronia de Queralt al segle XV. Gerard Carceller i Barrabeig. 1998. P. 34-35).

Tres masos molt importants: el de Cortadelles, el del Quer i el de Riudeboix, tres masos defensius, situats en zones muntanyoses, envoltats de molt bosc.

També eren importants el mas Queraltó i el mas de Font Domenya. Si el mas Queraltó fos el mas Querol, s’ajustaria a les característiques dels tres masos que hem vist, situat en zona muntanyosa, amb molt bosc, i sent el mateix mas un important edifici defensiu.

Aquestes característiques defensives d’aquests masos situats en zones muntanyoses, ens pot semblar actualment que estaven molt aïllats, però aquests masos estaven en llocs estratègics i controlaven passos i camins. Aquestes cases fortes amb el pas dels anys, sí que van anar quedant aïllats i sense ser ja necessaris les seves fortificacions per controlar el territori. Altres masos passaven a ser més productius, perquè estaven situats en zones que no eren muntanyoses, amb les terres de cultiu a prop, i estaven més pròxims a les vies de comunicació que els acostava a altres masos, pobles i viles.

Foto: Finestra

Els Junyents

Els Junyent van viure a Cortadelles des del 1825 fins als anys 40, quan van vendre la finca i en van marxar. Els Junyents ocupaven les tres cases que en aquell moment hi havia. Expliquen que prop de les cases hi havia la font dels Roures, amb tres roures molt grans. L’aigua era molt bona i sempre n’hi havia. El que més hi havia, fins i tot encara als anys 40, quan encara hi vivien ells, eren boscos. Els Junyent tenien ramats i el pare i un dels fills feien de pastors.

 

Segles XVII – XVIII

Hem trobat en els llibres parroquials de Sta. Perpètua, perquè Cortadelles pertanyia a Sta. Perpètua, les famílies que hi havien viscut en els segles XVII i XVIII.

A mitjans del segle XVII hi viuen els Esplugues.

Però després dels Esplugues, que ja no tornen a aparèixer, ens trobem que els que hi viuen són els Torrens, i hi viuen durant quasi tot un segle, des de 1678, la primera data que trobem, és la data del naixement del primer fill, i podien ja viure-hi abans, fins al 1756, tenint en compte que també hi hagueren pogut viure fins molt més tard.

Els primers Torrens que trobem podrien ser tres germans, són el Jeroni, el Joan i l’Isidre, vivint més o menys pels mateixos anys.

El Jeroni amb 5 fills, entre 1678 i 1690,

el Joan amb 6 fills, entre 1696 i 1707,

i l’Isidre amb 4 fills entre 1702 i 1709.

Els tres germans, si ho eren, devien viure en les tres cases que hi havia, encara que com veurem després n’hi devia haver encara dues o tres més.

Segueix el Magí, fill de l’Isidro, amb 4 fills, entre 1704 i 1711.

I als anys 50 del segle XVIII, hi trobem un altre Magí amb 3 fills, i un Joan, que devia ser germà del Magí, que té un fill el 1750 que es diu també Magí.

Foto: Ginebres

El nom de Magí

Magí, és el nom que més predomina entre els Torrens, la proximitat amb St. Magí, encara que es trobessin a l’altra punta de la serra, havia d’influir. Segur que els Torrens tenien ramats, i segur que pasturaven per la serra i per les proximitats de St. Magí, com ho feien els Junyent al segle XIX i XX.

Masovers

Amb els Torrens -no sabem si els Torrens n’eren els amos, o si també eren masovers- hi vivien també vàries famílies de masovers.

El Jaume Mercader i la Maria Vives, consten que viuen a Cortadelles, el 1733 els neix la Francesca.

A mitjans del segle XVIII hi viuen el Mariano Gomar i la Maria Ferrer, amb fills nascuts els anys 50. Uns anys més tard, també hi viuen el Miquel Gomar i la Leonor Vivó. Els Gomar venien del mas Gomar de la Vall, que era a Esblada, prop de Cortadelles, i que eren enterrats a St. Magí, tot i que el seu mas era lluny del santuari.

Els Mercader potser a mitjans de segle ja no hi eren, ja que no els hem tornat a trobar.

Els Gomar, els Giner i els Segura vivien en els mateixos anys que també hi vivia el Magí Torrens i la Maria Anglès, fins i tot els fills dels Gomar i dels Giner neixen exactament en els mateixos anys.

Cinc famílies, comptant també el Miquel Gomar, vivint a les cases de Cortadelles. Això si els Mercader ja no hi eren, sinó, en serien sis les famílies que hi vivien. Hi havia per tant més cases que les tres que van ocupar els Junyent al segle XIX i el XX. Cinc cases ocupades, que sapiguem, amb corrals, estables, solls … Ramats, segurament tenien bous, potser també mules, si tenien poques o moltes terres de cultiu, i ruquets, gallines, conills, oques … Molt bosc, segurament venien feixos de llenya que transportaven amb un ruquet cap a Sta. Coloma o cap a la Llacuna, feien carboneres per tenir carbó, per cuinar i per vendre, el bosc proporcionava llenya, carbó, bolets, fruits silvestres, plantes remeieres, té de roca, en zones més penjades, i també havien de tenir arnes per fer mel, i no oblidem la caça, que havia de ser important en aquests boscos de la serra de la Brufaganya que devien ser densos. Arbres fruiters, vinya i camps de conreu. De tot, per poder ser autosuficients, i poder tirar endavant quan venien males anyades, sequeres severes, o anys de molt fred i fortes glaçades.

L’antiga casa forta tenia un forn, on devien fer totes les altres famílies el pa. Si és que no tenien també forn les altres cases. El 2012, encara es podia veure el forn de la casa central, però no en les altres que ja estaven molt derruïdes.

Diverses famílies vivint en els mateixos anys i tots amb canalla de les mateixes edats. Segurament els Torrens ocupaven la casa central, l’antiga casa forta, en ser la família que hi viu una generació darrere l’altra, potser eren els amos de la finca o potser també eren masovers com ho eren les altres famílies, com ja hem comentat.

 

Foto: Detall de la casa

Si el 2012 ja quedava ben poca cosa de les cases que havien format part de l’antiga quadra de Cortadelles, ara, el 2018, potser ja estan totes arrasades. El 2012 es veia un important moviment de terres per darrere de les cases segurament per plantar-hi vinya, cultiu ja molt estès per tota aquesta zona. Potser on hi havia les cases hi ha ara vinya, com ha passat amb masies de l’altre cantó de la serra que han estat derruïdes per fer els camps de cereals més grans. Trist final per a moltes masies que acumulaven tants anys d’història viscuda per generacions i generacions de famílies.

D’aquell passat, però, en el cas de Cortadelles, tenim la sort que ens queden les vivències dels Junyent que hi van viure des del 1825 fins als anys 40. Unes vivències que expliquen la difícil situació que van haver de viure els Junyent en els tres anys de la Guerra Civil, amb tres dels fills amagats als boscos. I amb el fill gran, l’únic que hi va anar, que va acabar morint en acabar la guerra. 

(Escrit sobre Cortadelles en temps dels Junyent: “La vida en una masia de la serra de la Brufaganya, el mas Cortadelles (1a part) 13 juliol 2012. “Mas Cortadelles “ (2a part) 30 juliol 2012)

MONTSE RUMBAU

8 d’octubre de 2018

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari