Als nostres representants

JOSEP M CARRERAS

Als nostres representants

         

            Benvolguts polítics:

            Què més hem de dir si ja no tenim paraules? Què més podem fer perquè avanceu en el camí cap a la independència? Hem sortit al carrer, hem assistit a reunions, a manifestacions, hem escrit articles, hem signat manifestos, hem llegit proclames, hem recollit diners, hem empaperat el país amb llaços grocs, hem envoltat les presons, hem fet tots els papers de l’auca. Ens hem deixat esprémer fins al límit en temps i diners, i ho hem fet amb alegria, sense donar mai res per perdut. Mai hem preguntat a qui votaven els nostres veïns a les manifestacions perquè no es tractava d’un afer de partit sinó del futur d’un país. Ara, però, no sabem on som ni on ens voleu portar.

            No ens podeu decebre. No podeu tirar per la borda tant d’esforç, tanta il·lusió i, també cal dir-ho, tant de sofriment. Entenc que les circumstàncies són difícils, però la proclamació d’un nou estat en forma de república no és un joc de criatures. Qui passa al davant d’un moviment popular d’aquesta envergadura ha d’estar disposat a arribar fins al final. Lamento profundament la situació dels polítics que són a la presó o a l’exili però si us pensàveu que l’estat us posaria les coses fàcils és que éreu uns ingenus i no havíeu calibrat bé les conseqüències.

            Ja sé que és fàcil criticar els altres assegut davant d’un ordinador, però no es tracta d’això. Es tracta de veure com anar endavant, com passar de les paraules als fets. No n’hi ha prou de proclamar que no farem “ni un pas enrere”; per avançar s’ha d’anar endavant, sobre tot quan sabeu que hi ha un país que no ha fallat mai, que s’ha alçat com una sola persona per defensar els seus drets. Per això, i vistes les experiències viscudes, si encara creieu que es pot arribar a un referèndum pactant amb el govern espanyol, és que sou uns ingenus. L’estat espanyol mai acceptarà una negociació sobre un dret d’autodeterminació que ell mateix nega. És vergonyós que la ministra portaveu del govern del PSOE, tingui el mateix discurs del PP afirmant que “moltes de les imatges del 1-O són falses”. O no s’ha informat o peca de mala fe.

            El govern de Madrid només cediria si fos pressionat per entitats externes, sigui la Unió Europea, els Estats Units o la ONU. Però no sembla que cap d’aquestes entitats estigui disposada a enfrontar-se amb l’estat espanyol per aquest motiu. L’1 d’Octubre de l’any passat va fer del cas català un centre d’atenció de la política internacional. I va ser el poble qui espontàniament va respondre a la violència amb una aturada de país el dia 3. Però tot plegat ha servit de ben poc. La por i les baralles internes entre els partits independentistes fan que aquella empatia s’estigui desfent com un terròs de sucre.

            Potser encara hi som a temps. “Cal ser valents altre cop” i recórrer l’únic camí que ens queda després que ens hagin barrat tots els passos. És ridícul que el president Sánchez digui que amb els independentistes pot parlar de tot menys d’independència. Només ens deixen una sortida: desobeir. Un jutge no pot estar per damunt de les institucions de govern. Aquestes mateixes institucions –el Parlament- haurien de reprovar-lo ateses les proves que ha donat de no ser imparcial. Els parlamentaris teniu prou força per no acatar ordres injustes. Us vàrem elegir amb el lema “Fem república”. Mai ningú ens farà canviar aquest objectiu, però si es perd aquesta ocasió per culpa de les vostres baralles internes, els polítics no tindreu perdó de Déu; ni nostre.

JOSEP  M  CARRERAS

11 d’octubre de 2018

il·lustració: google.es

1 comentari a “Als nostres representants”

Deixa un comentari