La casa on vaig néixer

L’octubre de fa dos anys, vam publicar en aquesta web, un escrit de Maria Aubia Asbert, que ahir ens va deixar. Amb memòria privilegiada ens va fer reviure temps antics. Sempre ho agrairem. Reposi en pau.

La casa on vaig néixer

El Jaume Martell ha trobat uns documents del primer cens que van fer els Borbons. Són de l’any 1717 i diuen que un avantpassat meu, el Ramon  Esbert, era propietari d’una casa al carrer Major, que donava  a la fossa (fos al costat de la muralla) a banda Est i Sud i al costat del Portal de Santa Coloma. En aquesta casa que el document diu que estava en ruïnes (suposadament per la guerra de 1714), hi vàrem viure set generacions de la família Asbert (no sé en quin moment es va canviar la lletra inicial del cognom).

El meu padrí, Jaume Asbert, deia que el senyor  del Castell havia fet una permuta de la Carlania que tenia al costat del Portal de Santa Coloma, per una casa que donava a la Plaça Major. Ell volia veure el mercat que s’hi feia sense haver de sortir del castell. Els Esbert doncs, van haver de marxar de la Plaça i es van traslladar a viure al cap d’amunt del carrer Major.

Foto: Arxiu Ramon Orga

L’avi ens explicava que la Carlania havia estat construïda pels senyors del castell de Queralt per a instal·lar-hi uns quants soldats a la plana que veien des del castell. Era una avançada militar per preservar dels atacs dels sarraïns que en aquella època tot sovint hi havia en aquest territori. La Carlania és doncs la primera construcció que es va fer a la vila. Segurament al principi era senzilla, on només hi vivien soldats. Després quan s’hi va instal·lar el carlà, potser s’hi va fer la casa més gran i senyorial que hi ha a l’altre costat del Portal. Però la carlania  de què parlava el meu avi, era on nosaltres vam viure durant set generacions i, com a mínim, 230 anys. És encara avui una casa amb finestres petites i s’hi poden distingir les pedres cantoneres on s’hi han afegit el Portal i la casa del costat.  Els dos balcons i finestra gran que s’hi poden veure ara es van fer a finals del segle XIX i principis del XX quan van arribar diners de la meva tia que vivia a Cuba.

Plaça Major. Santa Coloma de Queralt Autor: Adolf Mas Ginestà

Arxiu Ramon Orga

La finestra on la meva germana i jo dormíem encara té les quatre pedres originals que l’envolten. És petita, però recordo que hi entrava molta claror. Quan  es va morir l’avi, sense hereus, va dividir la casa entre dues de les quatre filles. En total hi vivíem 12 persones, la mula i el porc, i hi havia llogada una botiga. Les golfes servien de graner i també hi havia un galliner.

Ara crec que no hi viu ningú, però encara s’aguanta dreta. Espero que si ha durant mil anys, en pugui durar mil més. No deu tenir cap valor arquitectònic, però marca l’origen de la construcció del nostre poble. I només per això, val la pena preservar-la tal com és: senzilla i ferma.

 

MARIA AUBIA ASBERT

20 d’octubre de 2018

Deixa un comentari