On viuen els virus més mortífers

JORDI GRAS

On viuen els virus més mortífers

Els virus són una forma de vida molt curiosa. Només poden reproduir-se si infecten un altre ésser viu (animal, planta, bacteri, o arqueobacteri), a vegades produint una malaltia menys o més greu o sense produir-ne cap. Alguns exemples de virus que han produït pandèmies en l’espècie humana són el de la grip (només la del 1918 va causar entre 50 i 100 milions de morts), el de la SIDA (en 30 anys va matar 25 milions de persones), el de la ràbia, o el de l’Ebola.

D’on procedeixen aquests virus tan mortífers?. Procedeixen d’animals en els quals aquests virus no produeixen cap malaltia, i així aquest animals actuen com a magatzems o reservoris del virus. Moltes vegades es desconeix aquesta espècie animal que fa de magatzem. Recentment uns investigadors dirigits pel Daniel Streicker de la Universitat de Glasgow, Regne Unit, han generat un programa informàtic que a partir de les característiques d’un virus permet suggerir de quina espècie animal prové (www.nature.com) (science.sciencemag.org)

 

Partícules del virus d’Ebola
Micrografía electrònica d’escombratge coloritzat de filaments

Les partícules del virus d’Ebola (verds) s’adjunten i s’aproximen

una cèl·lula VERO E6 infectada crònicament (taronja) (ampliació de 25.000x). Imatge capturada i millorada en color al NIAID Integrated Research Facility en Ft. Detrick, Maryland. Crèdit: NIAID  (pinterest.es)

Quan esclata una epidèmia es viu una situació de confusió fins que no se sap l’agent que la causa i d’on prové. Aquest programa informàtic ajudaria en aquest segon pas. 

Per generar aquest programa els autors han considerat uns quants centenars de virus dels quals es coneix l’animal que fa de reservori. Quan el programa s’ha aplicat a virus amb reservori desconegut els resultats han semblat coherents. Per exemple quan s’ha estudiat el virus que causa la febre hemorràgica de Crimea-Congo el programa ha dit que el reservori poden ser animals de granja o rat penats, enlloc de les paparres de las que se sospitava fins ara.

Si es coneguessin els animals que fan de magatzem pel virus més freqüents en els humans es podrien evitar futures epidèmies, o al menys es facilitaria la vigilància i el tractament de l’epidèmia.

Hi ha especialistes en aquest camp que s’han mostrat escèptics sobre la utilitat d’aquest programa. Així l’especialista en virus Edward Holmes de la Universitat de Sidney, Austràlia, creu que la resposta que dóna el programa es poc concreta, ja que saber que el virus pot estar en primats i no en rosegadors, no sembla massa útil. Els autors del programa ja han dit que intentaran afinar una mica més les respostes.

 

Jordi Gras

22 de novembre de 2018

Deixa un comentari