La política i les pandèmies

JORDI GRAS

La política i les pandèmies

Aquesta vegada no comentaré una notícia sinó un article que porta el mateix títol que aquest text i que ha aparegut a la prestigiosa revista nord-americana The New England Journal of Medicine. Aquesta revista, que va ser fundada fa més de 200 anys, és una de les més prestigioses del món dins del camp de la medicina.

Aprofitant que aquest any en fa 100 de la pandèmia de grip que va causar una gran mortaldat a tot el món, l’autor, Ron Klain, que va ser el coordinador del govern americà en la resposta a l’Ebola, escriu que avui en dia encara existeix el perill d’una pandèmia com la de fa un segle, malgrat els avenços científics i tecnològics que s’han produït en aquest lapse de temps.

Avui en dia davant d’aquest risc la comunitat científica respon amb més recerca per descobrir noves vacunes, medicaments i mètodes de diagnòstic. I quan hi ha una epidèmia en marxa aplica tots els mitjans per controlar-la com ha passat en la recent epidèmia d’Ebola a la República Democràtica del Congo. Segons l’autor això no és suficient i els professionals de la salut s’han d’involucrar en la política per contrarestar les tendències socials, el moviments polítics, i els fracassos de determinades polítiques que el que fan és elevar el nostre risc de patir una pandèmia.

Els factors socials i polítics que augmenten el risc de pandèmia són bàsicament tres:

en primer lloc la tendència a l’aïllacionisme i la xenofòbia en particular als Estats Units i Europa. Com a exemple posa la lenta resposta del Congrés dels Estats Units davant de l’amenaça del virus Zika, que van considerar com un problema dels immigrants, fins que van aparèixer casos a Florida, i es van haver de restringir els viatges a aquell estat.

El segon factor és la marea creixent del pensament anticientífic i la resistència a la medicina basada en la evidència. Com exemple d’això cita els moviments antivacunació que han agafat força a alguns països occidentals i que poden representar un entrebanc en cas de que una nova pandèmia requereixi una vacunació massiva de la població.

El tercer factor que augmenta el nostre risc a patir una pandèmia està relacionat amb el canvi climàtic, ja que aquest factor fa que vectors de malalties, com els mosquits, que abans habitaven zones càlides ara van cap a zones temperades. També la reducció dels hàbitats de la fauna salvatge fa que aquests animals habitin zones més properes a las habitades pels humans amb l’augment del risc de transmissió de malalties.

Davant d’aquestes amenaces els professionals de la salut s’han de comprometre políticament, que no vol dir fer costat a determinat partit polític o candidat. Vol dir comprometre’s amb la ciència i amb la recerca i pressionar als polítics per que millorin la nostra preparació i capacitat davant de les epidèmies.

Avui en dia davant d’un brot epidèmic en un país amb un sistema de salut dèbil el primer pas recau en la Organització Mundial de la Salut (OMS) i en la xarxa de voluntaris de les organitzacions no-governamentals (ONG). Quan l’epidèmia agafa un abast mundial i es converteix en pandèmia tots aquests esforços són insuficients. Cal una resposta a nivell planetari més potent.

I per aconseguir-ho cal que els professionals de la salut facin coses que pot semblar que van més enllà de la seva feina com unir la seva veu contra la xenofòbia, contra la hostilitat populista que s’enfronta al que diuen els experts en cada camp de l’activitat humana, i en definitiva en favor del pensament científic.

Avui en dia en que un virus pot circular per tot el món en menys de 24 hores no té cap sentit reduir els programes internacionals de lluita contra les epidèmies com pretén fer el govern Trump pressionant el Congrés dels Estats Units amb arguments basats en la seva hostilitat a la ciència i la seva xenofòbia, per sort fins ara sense èxit.

No vull acabar sense recollir algunes idees d’un altre article publicat al New England l’any 2012 amb el títol d’ El desafiament perpetu de les malalties infeccioses  on es recorda que “un ample ventall de vacunes i antibiòtics, i més recentment, agents antivirals han salvat centenars de milions de vides, han allargat la duració de la vida humana i ens han estalviat un gran patiment”. Més endavant diu “L’OMS estima avui en dia que 120 diferents tipus de vacunes salven 2 milions i mig de vides cada any i amb una optimització del reclutament en podrien salvar 2 milions més”.

La grip del 1918. www.elperiodico.com

Jordi Gras

22 de novembre de 2018

Deixa un comentari