Els Pomés

MONTSE RUMBAU

Els Pomés

Dissabte 1 de desembre:

A la sala gran del castell, hi són pràcticament tots els Pomés, també molts que no en som, però que tenim ganes de sentir al Josep Alió i saber el que ha escrit en el seu llibre. Un llibre amb moltes fotografies i documents, i amb molta informació de Sta. Coloma, dels Ramblers, i dels seus avantpassats.

L’interès pels Pomés li va venir al Josep Alió, arrel d’haver trobat uns documents on hi constava un plet entre uns germans Pomés de Sta. Coloma enfrontats per culpa d’una herència del Pelegrí Pomés Alzina –segles XVIII-XIX-. Va voler saber què havia passat, i va començar a buscar i a buscar, fins remuntar-se als orígens d’aquesta família.

Els Pomés, abans d’anar a Sta. Coloma, vivien al petit poble de Segura. Però, i abans de Segura, on vivien? Doncs al sud de França, on resulta que el cognom Pomés hi és molt present. Algun Pomés occità, o més d’un, van baixar cap a Catalunya, com van fer tants i tants altres occitans. A Segura en el cens de 1497 no n’hi consta cap, però sí a Tàrrega i a Cervera; a Segura no és fins al 1553 quan consta que hi viuen. Després de cinc generacions vivint a Segura, els Pomés baixen a viure a Sta. Coloma.

Foto: Ramon Orga

El Josep Alió, buscant per arxius de tot el país, ha anat seguint les peripècies d’alguns d’aquests Pomés; les seves vides són un reflex del temps que els va tocar viure. 

Entre els Pomés que ja vivien a Sta. Coloma, hi havia, al segle XVII, el Jacint Pomés Marimon, era prevere de l’església de Sta. Coloma –al poble n’hi havia 25!–. Al Jacint el van nomenar rector d’Aguiló i va marxar cap allà, i amb ell s’hi van traslladar tota la família Pomés. Passava sovint que vivint a la rectoria amb el parent que feia de rector, sempre es vivia molt millor que quedant-se al poble d’on eren. A vegades la llista de familiars que s’hi traslladaven era molt llarga. Quan el Jacint ja era gran, van tornar tots cap a Sta. Coloma, i al cap de quatre anys va morir a una edat avançada, (el Josep comenta irònicament que entre els Pomés hi ha un gen que fa que molts d’ells visquin molts anys).

Foto: Ramon Orga

Després de la seva mort, els Pomés que fins aleshores havia de ser una família pagesa com moltes altres, intentant sobreviure com podien, van canviar d’estatus, i van passar a viure a la casa del carrer de les Quarteres, que trobes quan surts de la plaça del Castell, la casa que encara ara s’anomena cal Martí. Aquesta casa era en aquells anys una de les més importants del poble, gran, amb estables, cups, safareigs, amb una sala gran al pis de dalt, des d’on es distribueixen les habitacions. Com van poder tenir aquesta casa els Pomés? L’església tenia en aquells anys un poder omnipresent, i molts dels seus servidors en van sortir beneficiats.

Unes generacions més tard, el Ramon Pomés Valls, cap a l’any 1737, va deixar de fer de pagès i es va dedicar a fer de “negociant”, així figurava en els arxius parroquials. Constava com a negociant perquè es va dedicar a comprar i vendre mules, o sigui que va esdevenir rambler. Les mules eren en aquells anys un element cabdal, s’utilitzaven tant pel camp com pel transport. Les mules havien anat arraconant als bous, que eren més feixucs i amb menys mobilitat. Durant 100 anys, quatre generacions de Pomés van ser Ramblers. No eren els únics, Sta. Coloma va destacar justament per haver-hi vàries famílies de Ramblers, que van passar a convertir-se en les famílies més riques i amb més poder del poble. A finals del segle XVIII, amb una crisi important que va patir el país, van anar a comprar a França. Havien d’estar-se mesos i mesos fora, portaven sempre quantitats importants de monedes i el perill de robatoris pels camins era molt alt. A finals d’aquest segle tots els ramblers van signar un document queixant-se de tanta inseguretat, i van acabar tots a la presó. 

Josep Alió Borràs durant la presentació del seu llibre. foto: Ramon Orga

El Josep va parlant dels Pomés més significatius, un d’ells el Pelegrí Pomés Miquel, 7a generació, segle XIX, i diputat a Corts a Madrid. Eren els anys que es feia el ferrocarril, i passava com passa ara amb els AVE: comissions i irregularitats tantes com es vulgui. Algunes intervencions seves a Madrid parlant de Catalunya, recorden les actuals. La història d’Espanya es repeteix i sembla que ningú n’aprèn. 

El Josep Alió continua repassant la vida d’alguns Pomés i la seva relació amb els Recasens i els Lamich. Les propietats dels Pomés van anar augmentant, i el prestigi de la família també.

El Josep parla amb tranquil·litat, és una persona serena, molt afable, molt agradable, com el seu pare, el Joan Alió Ferrer. Tots dos tenen en gran estima Sta. Coloma, hi venen sovint, i l’any 1987 el pare va fer donació del castell

. I ara els colomins podem gaudir d’un castell impressionant, amb la Biblioteca, l’Escola de Música, el Consell Comarcal, la seu de l’ACBS, l’oficina de Turisme, diverses sales per conferències, una sala per museu …  Sta. Coloma, un poble amb molta personalitat, amb una plaça de les més maques del nostre país, i amb un castell que molts pobles voldrien.

Gràcies al Josep Alió per la seva xerrada, i pel llibre que ha publicat amb tantes dades de Sta. Coloma. Set anys investigant per arxius parroquials, notarials… i recorrent tot el país. El resultat ha valgut la pena.

 

Avís: Els interessats en tenir aquest llibre el poden encarregar a l’Associació Cultural Baixa Segarra.

MONTSE RUMBAU

4 de desembre de 2018

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari