Occitans a Vallespinosa -1600-1660-

MONTSE RUMBAU

Occitans a Vallespinosa

-1600-1660-

L’arribada d’occitans a Catalunya, sobretot al segle XVI i XVII, és ben coneguda. En vam trobar a St. Magí: n’hem parlat en l’escrit: “200 pobres, coques, enterraments i un caçador de bruixes a St. Magí”, novembre 2016, “Escultors occitans a St. Magí”, gener 2018, i “Occitans a St. Magí”, novembre 2018. I també a Sta. Perpètua: “Armejach, Orga, Pontnou i Prats: Occitans a Sta. Perpètua”, juliol 2017,

També a Vallespinosa en van arribar.

Es casen amb filles dels Clarasó, dels Fornés, dels Andreu, dels Mateu, dels Prunera, dels Traver, dels Anglès.

Les dades de Vallespinosa comencen el 1600. No hi ha cap llibre anterior a aquesta data.

Foto: Camí Vallespinosa - Foto J. Salvany- Principis sege XX-

Els primers “estrangers” que trobem:

Els Coca

El Llàtzer Coca, estranger, i mestre de cases. No va venir sol, hi ha també en Pere Coca, segurament el seu germà, l’anomenen mestre, i potser també és mestre de cases.

El Llàtzer està casat amb la Magdalena, no sabem el seu cognom, i per tant de quina casa és. Tenen 6 fills que sapiguem: Antoni, Jerònima, Miquel, Gervasi, Magdalena, Joan. L’Antoni nascut abans del 1600, potser algun altre fill també va néixer abans d’aquesta data, els altres: entre 1600 i 1615.

El Pere Coca, el que suposem germà del Llàtzer, està casat amb la Magdalena, i tenen tres fills: Josep, Guiomar, entre 1610 i 1613, i el Joan que no sabem a quin any va néixer. La Guiomar se’ls mor als 3 anyets.

Des de quan són a Vallespinosa el Llàtzer i el Pere? Al no tenir dades anteriors al 1600, no ho podem saber.

També tenim al Pere Coque, anomenat menor, casat amb l’Àngela Figueres de Selma, tenen dos fills, la Mariagna i el Pere, entre 1626 i 1628. Ell mor el 1630. Si l’anomenen menor, és que hi ha un altre Pere Coque, o Coca que és més gran, segurament el pare.

El mateix any, 1630, mor el Miquel Coca, fill de Llàtzer, a 28 anys, consta que és fadrí, o sigui solter.

El 1632, es casen dos germans Coca, amb dos germans Anglès:

L’Antoni Coca amb la Caterina Anglès

I el Magí Anglès amb la Magdalena Coca.

Sabem que la Magdalena és filla del Llàtzer Coca, i suposem que l’Antoni també, però en aquest cas no ho sabem segur, si ho és, quan es casa tindria 32 anys.

L’Antoni i la Caterina tindran 8 fills, Jaume, Caterina, Magdalena, Paula, Francesc, Pau, Elisabet, M. Agna, entre 1634 i 1654.

Tres anys més tard, el 1635, es casa el Joan Coca amb la Susanna Vilar. El Joan és fill del Pere i la Magdalena. Es casen a la casa dels Coca, i en el mateix dia de la boda, mor el Pere. El Joan i la Susanna tindran 8 fills, Gaspar, Vicens, Magdalena, Maria, Damià, Josep, Agna Maria, Madrona, entre 1637 i 1652. El Gaspar morirà a 18 anys. I la Madrona a 2 anys.

Foto: Safarteig de les Eres, amb Sant Miquel al fons

Tenim:

Entre 1600 i 1652:

– El Llàtzer Coca

– El Pere Coca

– I un altre Pere Coca, escrit també Coque.

– l’Antoni Coca, fill del Llàtzer, casat amb     la Caterina Anglès, tindran 5 fills entre 1634 i 1642.

– El Miquel Coca, fill del Llàtzer , que mor als 28 anys.

– I el Joan, fill del Pere i la Magdalena, amb 8 fills, entre 1637 i 1652.

El cognom Coca serà un dels cognoms de Vallespinosa que perdurarà durant molt temps.

Guillem Forner o Torner, no queda clar, estranger, fa de padrí d’un fill de Joan Tortosa, el 1600. No els tornem a trobar.

Els Gastó

Pere Gastó, fadrí del regne de França, es casa el 1602, amb Caterina Clarasó, filla de l’Antoni i l’Eulària de Vallespinosa. Tenen 7 fills: Caterina, Maria, Mariagna, Pere, Pere, Jerònima, Melcior. Entre 1603 i 1617.

Mor el 1633. Devia ser un home estimat, al seu enterrament hi va el rector de Querol, el de Pontils, el de Sta. Perpètua i en Pere Bages, rector de Vallespinosa. Explica el Pere Bages, que ell, sent el rector del lloc, li correspon el doble que el que reben els altres, però que ho ha fet de franc.

Els Poquet

Bertran Poquet, estranger, mor el 1604, “habitant en lo lloc de vallespinosa”, casat amb Tecla, que mor quatre anys més tard que el seu marit. Al morir al 1604, no sabem si va tenir fills. No és un cognom que trobem més endavant. 

Miquel Payró, estranger, fa de padrí el 1602, d’un fill del Llàtzer Coca. No el tornem a trobar. Estava de pas? Va venir a fer de padrí perquè era amic del Llàtzer? Segurament.

Dos pastors: el Farrer i el Montaner

Pere Farrer, estranger, pastor d’en Domingo de Salmella. Mor el 1605.

Antoni Montaner, estranger, pastor, “habitant en Vallespinosa”. Mor el 1606.

Arnau Cobessa, estranger, fa de padrí d’una filla del Pere Gastó, ja no apareix més. Estava de pas per Vallespinosa? Va venir a fer de padrí a un fill del Pare perquè eren amics? Segurament.

Joan Sta. Coloma, estranger, fadrí, alias dit lo Aiguader. Fa de padrí el 1611 d’una filla del Llorenç Anglès. No el tornem a trobar més. Portava aigua i la venia? Què feia a Vallespinosa? Era amic del Llorenç Anglès? No ho sabem.

Els Gibert

Pere Gibert, estranger, anomenat mestre, és mestre de cases, com el Llàtzer Coca i el Pere. Es casa el 1611 amb Jerònima Clarasó, filla d’Antoni Clarasó i Eulària, pagesos de Vallespinosa. 4 fills: Joan, Pere, Josep i Magdalena, entre 1611 i el 1620. El 1627 fa de padrí i consta que viu a Figuerola. Potser va tenir més fills, però al no viure a Vallespinosa, ja  no ens consten.

Atlas d’Història de Catalunya. Victor Hurtado-Jesús Mestre-Toni Miserachs-pàg. 139.

Tres mestres de cases a Vallespinosa:

Llàtzer Coca

Pere Coca

I Pere Gibert

Els tres a la primera meitat del 1600, i tots tres occitans.

LLeonart Contijoch, estranger, fa de padrí el 1617 d’un fill del mestre Pere Gibert, la padrina és la Jerònima Coca. Tot queda entre francesos. 

Els Porta

Bartomeu Porta, fadrí estranger, es casa el 1612 amb Coloma Clarasó, viuda de Salmella. No els tornem a trobar. Van marxar a viure a Salmella, on vivia la Coloma? No ho sabem.

Domingo Porta, del bisbat de Tarba, es casa el 1640 amb la Magdalena Clarasó. El 1641 tenen el Joan. El Joan mor a 2 anys, el 1643, i la mare, la Magdalena també, a 26 anys.

Joan Porta, també del bisbat de Tarba com el Domingo, i es casa al mateix any que ell: el 1640, amb Madrona prunera, que té tan sols 15 anys. Tenen 5 fills, entre 1641 i 1647, la primera, la Paula, se’ls mor a 4 anys.

Domingo Pena, estranger, es casa el 1624 amb Caterina Fornés, germana de la Magdalena. Tenen dos fills, la Mariagna i el Jacinto, entre 1625 i 1629. La Caterina mor el 1633, nou anys després de casar-se.

Francisco? Domenjó, es casa amb Magdalena Fornés, el 1613, filla de Joan Fornés i de Monserrada, pagesos de Vallespinosa. No tornem a trobar aquest cognom, devien marxar de Vallespinosa. Però és que Domenjó no és cognom sinó un nom, i el rector no devia escriure el cognom perquè no el devia entendre, i segurament aquest Domenjó era el que veiem a continuació:

Domenjó Puxèu, estranger, més endavant ja li diuen Domingo en lloc de Domenjó, casat amb Magdalena, tres fills: Paula, Joan, Maria, entre 1614 i 1624.

El 1617 al Domingo Frexeu, casat amb Magdalena Forner, se li mor un fill petit. Domingo Puxèu i Domingo Frexeu, deuen ser el mateix. A vegades no és fàcil entendre el que escriu el rector, quan ell mateix no devia tenir ni idea de com escriure-ho, ni devia conèixer el cognom, ni el devia haver sentit mai abans.   

Francisco Orahio, escultor del Regne de França. Es casa el 1626 amb Maria Agna Vidal, filla de Bernat Vidal, pintor de Montblanc.

Fan de testimonis, el Josep de Biure i Margarit, senyor del castell de Vallespinosa, i el seu criat, el Joan Calvell.

El Francisco Orahio es casa a Vallespinosa, i el noble Josep de Biure els fa de testimoni. Potser era un escultor conegut, i potser van anar a viure a Montblanc, d’on era ella. El que sabem és que no es van quedar a viure a Vallespinosa, perquè ja no apareixen més. On van anar? No ho sabem. 

Joan Buffé o Bussé, estranger, casat amb la Mariagna, tene un fill el 1627. No els trobem més, potser van marxar de Vallespinosa.

Joan Doria, foraster, és pastor, i treballa pel Rosanes. El 1628 es casa amb la Margarida, i el mateix any els neix l’Antoni. Al Joan li deien també Joan Cabré, i Joan Sech. Cabré, devia ser perquè tenia cabres, i Sech, perquè devia ser molt prim! El 1630 fa de padrí, i consta que fa de pastor del batlle, que havia de ser el Rosanes. El 1638, mor a la casa de Melcior Vilar.

Els Potja

Bernat Potja, estranger, i Magdalena, 4 fills: Bernat, Pere, Joan i Isabet, entre 1623 i 1635. El seu fill Bernat es casa el 1656.

El Bernat Potja, fill del Bernat i la Magdalena, nascut el 1623, té 36 anys quan es casa amb la Francisca Domingo. Van tenir dos fills, la Maria i el Pere, entre 1659 i 1661. Tots dos van morir, la Maria a 6 anys, el Pere el mateix dia que va néixer.

Joan Rebuster, estranger, i Joan LLorenç, del Regne de França, es casen amb dues filles de Pere Gastó i Caterina Clarasó. El primer el 1627 i el segon el 1632.

El Joan Rebuster té 5 fills: Antoni, Maria, Joan, Antoni i Joan, entre 1627 i 1641.

El Joan mor al néixer i la mare, la Caterina, dos dies més tard. El primer Joan que van tenir, ja se’ls havia mort. De cinc fills, el Joan Rebuster es va quedar el 1641, amb tan sols dos fills, l’Antoni i la Maria. I sense la dona.

El Joan Llorenç no l’hem trobat més, potser va marxar de Vallespinosa, o potser no va tenir fills.

Els Sogues

Pere Sogues, del bisbat de Comenge, es casa el 1634. Tenen 5 fills, Magdalena, Joan, Pere, Maria i Dionisia, entre 1637 i 1656. La Dionisia es mor amb 1 any.

El cognom Sogues continuarà a Vallespinosa fins a mitjans del segle XX. Del Josep Ballabriga de les Piles, m’arriba la informació que a Vallespinosa hi havia un mas que portava el nom de Sogues. Algun Sogues la devia construir o hi va anar a viure-hi. No sabem on era.

Els Marçal

L’Antoni Marçal és fill del francès Marçal Marçal de la Plaça de Pontils. L’Antoni neix el 1596, i es casa el 1635 amb la Magdalena Vilar que té 16 anys, ell en té 39.

El 21 de març de 1642 els neix la Rafela, la mare va morir al cap de quatre dies del part, la nena tres dies després de morir la mare.

L’Antoni es torna a casar al cap de dos anys, el 1644.

L’Antoni no va tenir gaire sort a la seva vida, el 4 de gener de 1648:

“vingueren los castellans a Vallespinosa y amb un cop de musquet mataren a Antoni Marçal, pagès del present lloc”.

Domingo Pujol, francès, consta que és pastor, i fa de padrí el 1643, i el 1656, d’un fill de l’Antoni Anglès, que també és pastor. El Domingo viu a la casa de Damià Martí de Salmella.

Joan Montins, estranger, mestre de cases. Es casa el 1684 amb Gertrudis Forner. Quatre fills, entre 1687 i 1696.

L’entrada al poble de Vallespinosa, que queda amagat darrera un revolt. al fons la plaça, a l’sequerra l'església

Resum:

28 occitans, estrangers, forasters, francesos, del regne de França.

D’aquests, 5 són fills de francesos, i ja nascuts aquí:

L’Antoni és fill del Llàtzer Coca, el Miquel també, i el Joan fill del Pere Coca.

El Bernat Potja, fill del Bernat.

I L’Antoni Marçal fill del Marçal Marçal de la plaça de Pontils.

Per tant n’hem de comptar 23.

Entre aquests 23, hi ha quatre pastors, dos treballen a Salmella:

– Pere Farrer, estranger, pastor d’en Domingo de Salmella. Mor el 1605.

– Antoni Montaner, estranger, pastor, “habitant en Vallespinosa”. Mor el 1606.

– Joan Doria, casat el 1628.

– I Domingo Pujol, fa de padrí el 1643 i el 1656. I treballa a Salmella.

(A més d’aquests pastors francesos, sabem que a Vallespinosa hi havia més pastors: el Jaume Freixer, que feia de pastor d’en Vilar, i que mor el 1627. I l’Antoni Anglès, que té tres fills entre 1654 i 1659).

Els que viuen a Vallespinosa:

El Llatzer Coca.

El Pere Coca.

El Pere Coque.

El Pere Gastó.

El Bertran Poquet.

El Bernat Potja.

L’Antoni Muntaner.

El Pere Gibert, viu uns anys a Vallespinosa i el 1627 consta que va a viure a Figuerola.

El Domingo Porta.

El Domingo Pena.

Domenjó Puxèu o Frexeu.

El Bernat Potja.

El Joan Rebuster.

El Pere Sogues.

El Pere Montins, més tard en el temps que els altres.

Són 15 els que sabem segur que viuen a Vallespinosa.

I després van seguint molts dels seus descendents.

Carrer de Vallespinosa, amb els cingles al fons

Els occitans devien tenir molta relació entre ells, fan de padrins dels fills d’altres occitans, i alguns es casen amb les seves filles. Encara que la gran majoria es casen amb noies del poble, com ja hem dit més amunt, amb les filles dels Clarasó, dels Fornés, dels Andreu, dels Mateu, dels Prunera, dels Traver, dels Vilar i dels Anglès.

Els que arribaven eren homes joves i solters, també decidits i emprenedors perquè eren els que havien marxat dels seus llocs d’origen buscant unes millors condicions de vida. La misèria i la inseguretat en què vivien, trobant-se enmig d’una guerra civil, com era la guerra entre protestants i catòlics, era els que els feia decidir de marxar. Un cop arribats a Catalunya, es van estendre per tot el país. Els que hem trobat per aquestes terres, feien de mossos, la gran majoria, també de pastors, hem vist quatre mestres de cases, i uns quants escultors a St. Magí i Valldeperes. Els més espavilats trobaven una pubilla, aleshores passaven de mossos a amos. Avui dia pensaríem que molts es casaven enamorats, però en aquell temps no sé pas si aquest terme es feia servir gaire, potser prevalia més tenir segura una casa, una feina, una família on arrecerar-se, i casant-se amb les noies d’aquí ho podien aconseguir.

el proxo de l'església que dóna a la plaça. Damunt hi havia un pis on hi vivia la mestra i també hi havia l'escola

Els fills que naixien tenien la mare que era del poble, els avis, els tiets, i els cosins. Per tant quan jugaven pels carrers de Vallespinosa, tots eren parents d’uns o altres. Per això la integració de tots ells era tan ràpida.

Molts dels occitans arribats a Catalunya venen dels bisbats situats a la part central dels Pirineus: Tarba i Comenge. Com ja hem comentat altres vegades, els occitans parlaven una llengua molt semblant a la d’aquí, portaven cognoms semblants als d’aquí, els noms eren els mateixos, i les pràctiques religioses exactament les mateixes. Batejaven els fills, els feien de padrins veïns del poble, i quan es casaven, els testimonis també ho eren; els fills es

confirmaven, i quan morien, els enterraments i funerals eren com els que es feien a les seves terres.

La prova de què s’integraven molt aviat, la veiem quan el rector, la primera vegada que els anomena, consta que són estrangers, forasters, francesos, del regne de França … però després ja no ho diu cap més vegada. Diu exactament el mateix d’ells que deia als que hi vivien des de generacions anteriors: “pagesos de dit lloc de Vallespinosa”. Mai més se’ls torna a anomenar estrangers, forasters, o francesos. 

Cognoms occitans presents al segle XX a Vallespinosa:

A mitjans del segle XX, encara hi havia Sogues a Vallespinosa, i en més d’una casa:

a cal Sogues, a cal Cristià, a cal Cerit i a cal Sebastiaró.

Tots descendents del Pere Sogues que havia arribat a Vallespinosa del bisbat de Comenge i s’havia casat el 1634 amb una noia del poble, la Magdalena Traver. I del seu fill Gaspar, que es va casar amb la Maria Tous de Salmella, i van tenir 9 fills entre 1673 i 1694: Maria, Àngela, Magdalena, Isidro, Ramon, Sebastià, Josepha, Pau i Isabel.

MONTSE RUMBAU

12 de desembre de 2018

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari