Bon dia 7 de febrer de 2019

foto: tribus de la segarra
La vila, de matí. Santa Coloma de Queralt. 7 de febrer de 2019

7 de febrer de 2019

  • Tal dia com avui de1946, el règim franquista, amb el pretext de l’explosió d’un petard a la Universitat de Barcelona, emprèn una dura repressió contra els estudiants catalanistes.

    Fou un període en que la Universitat passà per una profunda crisi, causada per la pèrdua de bona part del professorat que es va haver d’exiliar o que va ser depurat i substituït per professionals no sempre competents elegits sovint per criteris ideològics. ca.wikipedia.org

     

  • 3° a les vuit del matí. Cel entelat, boirines als fondos i una mica de blancor als afores. Tindrem sol i els termòmetres tiraran amunt.

  • Avui és Sant Ricard rei d’Anglaterra i Sant Teodor.  Per molts anys.

  • “Si el febrer riu, lo fred reviu”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

9

                febrer

BÀSQUET

Dissabte, 9 de febrer

– 11.30 Premini / annex, C.B. Àguiles VS Muralles B

– 18.00 Júnior femení, C.B. Àguiles VS SALLE PLOMS REUS

– 19.30 Sènior femení, C.B. Àguiles VS ESCOLA PUIGCERVER

23

                febrer

DONES COLOMINES

La jaula de las locas

Musical protagonitzat per Àngel Llàcer

Al teatre Tívoli

Dissabte 23 de febrer del 2019

Hora sortida: 18.30 h

Reserves pagament fins al 5 de febrer

cada dijous

CURS SARDANES

Cada dijous de 2018 fins el 31 de Maig de 2019, –els dijous laborables–, de 8 a 9 del vespre al Casal de la Vila

Professor: Carles Roca

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

Il·lustració: Joan Fuster. lavanguardia.com

“Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser maleducat.”

Joan Fuster

al mig

cap a bellprat

la segarra

7 de febrer de 2019

Il·lustració: pinterest.com

Com voldria que fosses tots aquells

pels qui alguna vegada he escrit algun poema,

haver mirat amb tu ciutats del nord d’Itàlia,

hiverns, tardors a l’Europa central,

i, en nits de foc roent, d’albada i gessamí,

haver creuat amb tu antigues carreteres

amb palmes vora mar,

taronges i xiprers a frec de llavis.

Com voldria que el present que tu ets,

plaent i amable ara,

vingués de molt lluny,

d’uns altres anys sens tu que a la pell ens deixaven

nits d’escuma i estels,

un perpetu desig que no finia mai,

una joventut primera que no era conscient

de ser ella mateixa.

Mes sé com és d’inútil el desig que m’habita

en una nit de pluja i primavera

que haurà de passar com totes.

Altres amors t’han precedit

i han ocupat el lloc que ocupem ara nosaltres,

els nostres pensaments, els nostres braços,

el nostre breu present.

Ho sabem sense dir-ho.

No cal tenir dades ni testimonis.

Tots els amors han d’arribar tard o d’hora?

¿Sempre els hem de viure com si recomençàssem,

assassinant qui abans ha ocupat el seu lloc,

sens deixar en la ment el record, la presència

de tots aquells que hi foren?

 

A L’AMOR D’ARA

Gaspar Jaén i Urban

sembrat i montagut al fons

bellprat

la segarra

7 de febrer de 2019

“Al barri de Montparnasse va conèixer la comunitat artística que s’hi agrupava, entre d’altres a André Masson, veí del seu taller al carrer Blomet i amb qui coincidia en les reunions amb Max Jacob. Va entrar llavors en contacte amb artistes provinents del dadaisme, i del surrealisme, amb el poeta André Breton al capdavant. La trobada va ser decisiva per al progrés de la seva obra. Quan els amics es van afiliar al grup surrealista, Miró es va situar molt a prop, sense arribar, però, a formar-ne mai part formalment. Amb tot, a partir del 1925 penjava obres en la majoria d’exposicions del grup. Miró però es va veure més atret i influenciat pel grup de poetes que pel grup de pintors. Va fer amistat amb gent com Desnos, Éluard, Aragon, Leiris i es va aficionar a llegir obres de Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres.” Viquipèdia

corral foraster i talavera

la segarra

7 de febrer de 2018

Il·lustració:“ Fine day in London ”, 1896 by Hector Colard. firsttimeuser.tumblr

La boira, Josep Pla i Charles Dickens, avui 207 anys del naixement de l’autor de Els papers pòstums del club Pickwick

“És molt possible –així ho creuen almenys alguns crítics– que l’escriptor que ha d’ésser tingut com el més excels i complet en la descripció de la boira és Dickens. No és que el gran novel·lista ens hagi deixat un ditirambe d’aquest fenomen; sospito, al contrari, que la boira li agradava poc, com a la majoria dels anglesos. Per altra part no crec pas que li sobrés la salut. El que vull dir és que, en moltes de les seves novel·les, s’hi troben en un o altre lloc, descripcions de la boira d’una admirable exactitud, immediates i molt ben resoltes. Atesa la importància que té la boira en la vida anglesa, això és haver arribat a un resultat positiu. Perquè en la literatura d’aquell país –que és la més agradable i confortable del món– la boira hi ha estat molt al·ludida.”

Josep Pla

 

www.rtvvilafranca.cat

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

fotos: tribusdelasegarra
mas d’en briàs
santa coloma de queralt
la segarra
7 de febrer de 2019
Il·lustració: books.google.es

Fragment

 “Cada any la natura ens dóna una imatge viva del que és el renaixement d’un poble. Cada any l’hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus i de gebrades.

            Però la mort és aparent. Les neus de les muntanyes es fonen i engruixeixen els rius que porten a la plana la força acumulada de geleres i congestes; la terra sent penetrar, per totes les seves molècules, la humitat amorosa de l’aigua que fecunda; sota la crosta de les glaçades o el gruix protector de neu i gebre, les llavors tremolen i es clivellen, i s’obren per donar pas a la vida que revé; les velles soques dels arbres senten l’extremitud, l’esgarrifança, que anuncia la nova pujada de la saba. Després el sol allarga els dies i entebiona l’aire; reculen les neus als bacs de les altes serres, l’oreig gronxa els sembrats i les branques grosses, a punt de brotonar; creix l’esclat de moviment, de vibració, d’activitat per tota la natura; i les seves innombrables remors canten altra vegada l’himne etern a la vida renovada.

            Així mateix, per als pobles l’hivern no és la mort, sinó la gestació d’una nova vida. L’hora trista de les nacions és aquella en què es lluita amb l’impossible, amb el fat enemic, amb l’hostilitat declarada dels grans corrents universals, que aixafen i dobleguen els pobles, com els rius fora de mare, les canyes i els joncars de les margenades.”

La Nacionalitat Catalana

Enric Prat de la Riba

sant miquel

la segarra

7 de febrer de 2019

foto: google.es
Sentir només, saber de cada cosa
el nom senzill, el simple nom, carícia
com de l’abril damunt les noves fulles,
mentre la llum de pluja de la tarda
s’allunya a poc a poc amb els jacints.
Clar moment de la flor, enmirallada,
molt guardada, darrera
bellesa d’unes flors dintre els meus ulls.
Després, per l’aire, a penes
fràgil record, enllà del verd intens
d’herba que mulla aquesta lenta pluja.
 
ELS JACINTS
Salvador Espriu
Les hores

boira

valldeperes

la segarra

6 de febrer de 2019

 

 

Que sepulte la utopía
dame clases de poesía
con tu cuerpo esta noche

Que incineren los glaciares
voy a hundirme en los mares
de tu cuerpo esta noche, esta noche

Ante tanta pesadilla haz amiga de reencuentre
el sentido de los sueños en tu vientre esta noche

Que se apunten sus mísiles
quiero verlas inciviles con tu cuerpo esta noche

Que construyan su futuro
no levantes ningún muro
en tu cuerpo esta noche, esta noche

Ante tanta pesadilla haz amiga de reencuentre
el sentido de los sueños en tu vientre esta noche

Que combatan Dios y ciencia
solo admito la violencia
de tu cuerpo esta noche
Que se cure tanta mie***
Di que quieres que me pierda
Por tu cuerpo esta noche, esta noche

Ante tanta pesadilla haz amiga de reencuentre
el sentido de los sueños en tu vientre esta noche

Que sepulten la utopía
Dame clases de poesía
Con tu cuerpo esta noche, esta noche

Deixa un comentari