Bon dia 9 de febrer de 2019

foto: tribus de la segarra
Mas d'en Briàs, imprescindible del paisatge colomí. Santa Coloma de Queralt. 9 de febrer de 2019

9 de febrer de 2019

  • Tal dia com avui de 1908, es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L’edifici va ser encarregat per l’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música. ca.wikipedia.org

     

  • 5° a les vuit del matí. Cel amb núvols i lleganys. Força humitat. De moment no fa vent i sembla que tindrem un dissabte tranquil i agradable, des del punt de vista del temps.

  • Avui és Santa Apol·lonia, patrona dels odontòlegs i ortodencistes. Per molts anys.

  • “Qui escudella d’altri espera, freda se la menja… i de vegades, ni freda ni calenta.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

avui

BÀSQUET

Dissabte, 9 de febrer

– 11.30 Premini / annex, C.B. Àguiles VS Muralles B

– 18.00 Júnior femení, C.B. Àguiles VS SALLE PLOMS REUS

– 19.30 Sènior femení, C.B. Àguiles VS ESCOLA PUIGCERVER

demà

 

BÀSQUET
Diumenge, 10 de febrer

– 17.00 Júnior femení, C.B. Àguiles VS MANYANET REUS

23

                febrer

DONES COLOMINES

La jaula de las locas

Musical protagonitzat per Àngel Llàcer

Al teatre Tívoli

Dissabte 23 de febrer del 2019

Hora sortida: 18.30 h

Reserves pagament fins al 5 de febrer

cada dijous

CURS SARDANES

Cada dijous de 2018 fins el 31 de Maig de 2019, –els dijous laborables–, de 8 a 9 del vespre al Casal de la Vila

Professor: Carles Roca

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto: google.es

“Tot es més senzill del que un home pot pensar, i més complicat del que un home pot comprendre.”

Johann Wolfgang von Goethe

la terra en calma

talavera

la segarra

8 de febrer de 2019

Il·lustració: theredlist.com

Abans em concentrava escoltant

el pensament enmig de qualsevol estrèpit.

Ara, m’és tan difícil.

No estic cansat de viure: estic cansat

de les veus que al voltant ressonen buides.

Però sé on continua l’alegria:

si no m’he perdut mai cap paradís,

no em perdré ara el més auster,

aquest on al poema ja no hi queda

gairebé rastre de literatura.

Reconec aquest lloc, l’he buscat sempre.

L’últim refugi, el de la soledat.

 

POEMA DE L’ÚLTIM REFUGI

Es perd el senyal

Joan Margarit

cel rosat, avui de matí

santa coloma de queralt

la segarra

9 de febrer de 2019

Joan Miró, 1925, Home amb pipa. Oli sobre tela. Museu MEAC

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 “Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

Viquipèdia

paisatge des dels mercadells

bellprat

la segarra

8 de febrer de 2019

foto: google.es

Qui em tornarà la llum del teu esguard

tanta claror que esborrava capvespres?

 

LA TREVA –fragment–

Maria Àngels Anglada

Arietta

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

fotos: tribusdelasegarra
posta
talavera
la segarra
8 de febrer de 2019
Il·lustració: escriptors.cat

Fragment

“Cuinar és un art tan elevat com escriure bé, en el sentit que escriure vol dir atrapar els adjectius justos, i aquesta és una feina àrdua, lenta i pesada. Els matisos d’una salsa, d’un peix, d’un plat de carn, representen, en un escrit, l’adjectivació exacta. A foc lent, doncs, i amb tota la paciència.

La cuina és un art de paciència, de callada tenacitat, de bona voluntat, d’hores, de poca pressa, de refinament, de relació d’elements diversos, i per tant, un art del pensament. La cuina no vol nerviositats, ni precipitacions, ni badoqueries, ni tenir el cap a tres quarts de quinze.”

Josep Pla

El meu país

 

la vila

santa coloma de queralt

la segarra

5 de febrer de 2019

Il·lustració: Fiódor Dostoievski. ca.wikipedia.org.

Fiódor Dostoievski, avui 138 anys de la seva mort

“Apartats del món per amor al món, irreals per pura passió de realitat, les figures de Dostoievski semblen, al principi, una mica simplistes. La seva marxa no és rectilínia, ni persegueix cap finalitat visible. Aquests homes tots adults, tots homes fets, caminen pel món a les palpentes com els cecs i tenen la torpor dels borratxos. Els veiem aturar-se, mirar al voltant, fer tota mena de preguntes, per aventurar de nou, sense esperar resposta, cap al desconegut.”

Stefan Zweig

ca.wikipedia.org

 

el sant miquel

des de santa coloma de queralt

la segarra

9 de febrer de 2019

 

 

Got a feeling inside (Can’t explain)
It’s a certain kind (Can’t explain)
I feel hot and cold (Can’t explain)
Yeah, down in my soul, yeah (Can’t explain)
I said (Can’t explain)
I’m feeling good now, yeah, but (Can’t explain)
Dizzy in the head and I’m feeling blue
The things you’ve said, well, maybe they’re true
I’m gettin’ funny dreams again and again
I know what it means, but
Can’t explain
I think it’s love
Try to say it to you
When I feel blue
But I can’t explain (Can’t explain)
Yeah, hear what I’m saying, girl (Can’t explain)
Dizzy in the head and I’m feeling bad
The things you’ve said have got me real mad
I’m gettin’ funny dreams again and again
I know what it means but



 



Deixa un comentari