Bon dia 10 de febrer de 2019

foto: tribus de la segarra
La vila, ahir de matí. Santa Coloma de Queralt. 9 de febrer de 2019

10 de febrer de 2019

  • Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Les tropes entren a Barcelona, amb 5.427 homes i 1.830 cavalls. Teòricament havien de romandre tres dies a la ciutat, fent parada de camí a Cadis, però el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc.  ca.wikipedia.org

  • 6° a les vuit del matí. Cel serè. Torna a bufar alegre de ponent. Sol i vent i ja tenim el diumenge fet.

  • Avui és Santa Escolàstica i Sant Silvà. Per molts anys.

  • “Qui vol mula sense vicis, que vagi a peu.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

avui

 

BÀSQUET
Diumenge, 10 de febrer

– 17.00 Júnior femení, C.B. Àguiles VS MANYANET REUS

ara

VOLEU ORGANITZAR EL CAMP DE TREBALL INTERNACIONAL A SCQ PER AQUEST ESTIU?

Durant 5 anys s’ha organitzat el CV Internacional a Santa Coloma on uns 10 joves estrangers han passat la 1a quinzena d’agost reballant a la zona del voltant del riu Gaià, vivint a cal Nialet i coneixent la nostra terra i cultura. Els joves estan liderats per un coordinador i el camp està coordinat pel Servei Civil Internacional (SCI) amb seu a Barcelona.

Ara és l’hora del relleu en l’organització del camp, experiència súper interessant.

Voleu (o vols) passar al davant?

Què suposa? Fàcil: parlar amb entitats locals, preparar el camp, fer d’enllaç amb l’SCI i amb voluntaris locals que us ajudaran.. .i a partir d’aquí ja depèn de vosaltres.

Us hi animem i us ajudarem en el traspàs.

Per més informació, contacteu amb Mar Mullerat (676977214

23

                febrer

DONES COLOMINES

La jaula de las locas

Musical protagonitzat per Àngel Llàcer

Al teatre Tívoli

Dissabte 23 de febrer del 2019

Hora sortida: 18.30 h

Reserves pagament fins al 5 de febrer

cada dijous

CURS SARDANES

Cada dijous de 2018 fins el 31 de Maig de 2019, –els dijous laborables–, de 8 a 9 del vespre al Casal de la Vila

Professor: Carles Roca

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto: pinterest.es

“Ha estat bonic viure en l’ampli camí de la incertesa, i espero continuar-hi vivint fins al final.”

Josep M Espinàs

camí, pels mercadells

bellprat

la segarra

8 de febrer de 2019

foto: google.es

¿Aquest hivern fal·laç ha enganyat la natura

o aquest hivern benigne ha amanyagat les flors?

Les roses de tardor acompanyen enceses

cavalcades de Reis i ara bon dia han dit

a violes marçals de mes equivocades.

 

Esguardo el cel, amb por que arribin abans d’hora

llunyanes orenetes –perquè el fred, com espia

en país foraster, s’ha disfressat, s’amaga,

fa l’ullet a l’hivern i sorgirà de sobte

glaçant boires rosades damunt dels presseguers.

 

Qui els pogués avisar amb un fregadís d’aire

que encauin les poncelles! Avesada als ocells

i a fulloses converses, no tems res, no receles:

dolça saba, confies com el cor dels infants.

 

GENER DE 1988

Maria Àngels Anglada

Carmina cum fragmentis

ametllers i el castell de queralt de fons

guimons

la segarra

8 de febrer de 2018

 

Joan Miró, 1917, "Siurana, el camí)

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 “Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

Viquipèdia

la neu, mirant cap a andorra

santa fe de montfred

la segarra

9 de febrer de 2018

foto: i.pinimg.com

Agafa la meva tendresa boja

i fes-ne un cabdell de petons,

que ningú no sabrà mai

quants són els teus

i quins són els meus.

 

CABDELL DE PETONS

“Estelles”

Rosa Fabregat i Armengol

(1933, Cervera)

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

fotos: tribusdelasegarra
sant miquel sempre de fons
a la partida dels mecadells
bellprat
la segarra
8 de febrer de 2019
foto: google.es

Fragment

Josep Pla i l’avorriment

“Ara qui s’avorreix és la joventut. És natural que sigui així. Quantes vegades ho he escrit? El període de la joventut és el període més pobre, més magre, més ineficient, més desgraciat de la vida. Ho he escrit i reescrit enmig del tolle-tolle de la societat del país, segons la qual la joventut és l’època de la felicitat en aquesta vida. Contra aquesta falsedat, tot el que he escrit ha resultat inútil i pervers. Aquest període només es pot tolerar si la joventut té projectada sobre si mateixa una gran disciplina, familiar, social, etc. Una joventut lliure i pagada pel papà, en cada moment, és perillosíssima. Ara la joventut s’avorreix. Què pot fer sinó avorrir-se? Una joventut disciplinada pot ser l’origen d’una vida correctíssima. Una joventut lliure, com la d’avui, pot implantar un desori indescriptible”.

Josep Pla

Notes del capvesprol

sarcòfag d’alabastre a sta maria de bell-lloc –detall–

santa coloma de queralt

la segarra

5 de febrer de 2019

il·lustració: Gravat sobre cursa de braus. Museo del Prado. googgle.es

El rei que va prohibir les curses de braus

“A mitjans del mes de febrer de 1805 tots els espanyols aficionats a la tauromàquia rebien un duríssim cop en fer-se pública la “Real Cédula” que havia estat signada pel rei Carlos IV el dia 10 d’aquest mateix mes i per la qual es prohibia a tot el regne celebrar curses de braus, incloses “novilladas”, quan el resultat final fos la mort de l’animal.

            Aquesta prohibició no només estava motivada per l’animadversió del monarca i sobretot de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma, de la qual deien que tenia com a amant a Manuel Godoy, motiu pel qual el primer ministre va donar suport en tot moment aquesta decisió.

            Darrere del dictamen Reial s’hi trobava també un motiu econòmic, a causa de l’escàs aprofitament agrícola que es feia de les “dehesas” (terrenys utilitzats perquè els toros pasturaren), ja que hem de tenir en compte que a principis del segle XIX, Espanya encara era un país bàsicament agrícola i rural.

            No va durar gaire temps en vigor la supressió de celebrar-se les “fiestas de toros”, com en aquell temps eren anomenades les curses, ja que el 1808 va ser derogada la cèdula reial i la prohibició va ser aixecada.

            El motiu no va ser a causa de les protestes d’aquells que sí que recolzaven els espectacles taurins, sinó que va ser una de les primeres mesures que va prendre el francès José I Bonaparte després de ser coronat rei i com a excusa perfecta per guanyar-se la simpatia dels espanyols, ja que no gaudia de massa popularitat.”

yahoo.com

Sentim com parla el tro,

la veu del cor s’ha posat guapa;

s’estén com un ressò

per aquest món que és una farsa.

I tu i jo, que hem creuat mars,

collit flors d’antigues llars,

ara ens hem tornat molt rars,

seguint camins d’amor i de tristesa.

I plou i l’herba creix,

i ens rebolquem per la rosada.

El dard que em fereix

és com la nit més estrellada.

I jo sóc el caminant.

No vull or, sols dur el meu cant

pel petit món i el món gran,

seguint camins d’amor i de tristesa.

M’agrada com somrius,

és com l’empar d’una foguera,

records d’aquells estius

que vibren com una senyera.

L’Univers ha encés les llums

i s’ha omplert tot de perfums

pel camí que hem de fer junts,

seguint camins d’amor i de tristesa.

BOTES CATALANES

Deixa un comentari