Bon dia 11 de febrer de 2019

foto: tribus de la segarra
El campanar de Vallfogona de Riucorb, a la posta de sol, ahir a la tarda. La Vall del Corb.

11 de febrer de 2019

  • Un dia com avui naixia Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes molt lligat a Santa Coloma de Queralt.

    Des de 1947 viu als Estats Units, on va emigrar als 18 anys empès per la mala situació política i econòmica que es vivia a Catalunya en els anys de postguerra. Per molts anys!  ca.wikipedia.org

  • 2° a les vuit del matí. Cel serè amb algun llegany prim i alt. Matí fred, amb poca humitat i sense vent, de moment. El gec i cap a mercat.

  • Avui és la Mare de Déu de Lourdes. Per molts anys..

  • “Si vols mentir, digues el que sents a dir.”

     

Bon dia i bon mercat
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

avui

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
Avui, com cada dilluns, ens trobarem a la Plaça, a les dotze del migdia. Reclamarem la llibertat dels nostres presos, tancats injustament com a venjança de l’estat.

ara

VOLEU ORGANITZAR EL CAMP DE TREBALL INTERNACIONAL A SCQ PER AQUEST ESTIU?

Durant 5 anys s’ha organitzat el CV Internacional a Santa Coloma on uns 10 joves estrangers han passat la 1a quinzena d’agost reballant a la zona del voltant del riu Gaià, vivint a cal Nialet i coneixent la nostra terra i cultura. Els joves estan liderats per un coordinador i el camp està coordinat pel Servei Civil Internacional (SCI) amb seu a Barcelona.

Ara és l’hora del relleu en l’organització del camp, experiència súper interessant.

Voleu (o vols) passar al davant?

Què suposa? Fàcil: parlar amb entitats locals, preparar el camp, fer d’enllaç amb l’SCI i amb voluntaris locals que us ajudaran.. .i a partir d’aquí ja depèn de vosaltres.

Us hi animem i us ajudarem en el traspàs.

Per més informació, contacteu amb Mar Mullerat (676977214

23

                febrer

DONES COLOMINES

La jaula de las locas

Musical protagonitzat per Àngel Llàcer

Al teatre Tívoli

Dissabte 23 de febrer del 2019

Hora sortida: 18.30 h

Reserves pagament fins al 5 de febrer

cada dijous

CURS SARDANES

Cada dijous de 2018 fins el 31 de Maig de 2019, –els dijous laborables–, de 8 a 9 del vespre al Casal de la Vila

Professor: Carles Roca

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

Il·lustració: 3.bp.blogspot.com

“Si no ets útil a ningú, és com si no valguessis res”

René Descartes

Avui 369 anys de la seva mort

l’ametlla de segarra

la segarra

10 de febrer de 2019

Il·lustració: bays-on-fire.tumblr

ET DIC

i dic amor i dic bellesa

i dic poema i mar i dic misteri

i abisme i compassió i dic silenci

i dic llavi i jardí i dic saviesa.

 

De Versos per a Anna

Marc Granell

la cirera i savallà

la vall del corb 

la segarra

10 de febrer de 2019

Joan Miró, 1923-1924, "Terra llaurada"

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 “Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

Viquipèdia

el sol es va retirant

vallfogona de riucorb

la vall del corb

la segarra

10 de febrer de 2019

foto: google.es

L’aljub és ocult

entre l’herba obscura.

Rauca el desig.

 

Petits poemes eròtics V

Manel Alonso i Català

Si em parles del desig

contrallum de posta

vallfogona de riucorb

la vall del corb

la segarra

10 de febrer de 2019

Presos polítics, ostatges d’un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

fotos: tribusdelasegarra
paisatge segarrenc
talavera
la segarra
10 de febrer de 2019
foto: google.es

Fragment

“De l’altra banda, i a cosa de cana i mitja per sota la carretera, s’estenia el pla de Ridorta, abraçat al turó i tot ell divís en partions simètriques, mateix que un gran tauler d’escacs.

Aquestes partions eren els horts de regadiu, la riquesa del poble, esmerçada a bocinets entre tots els veïns, mercès a antics establiments emfitèutics. Aleshores s’hi veien virolejar arreu les notes frescals i alegres de la verdura tendra, clapejant la grogor colrada del terrer, enmig dels viarons d’aigua clara, que espurnejaven al sol com llenques d’espill. La Mila quedà ullpresa de tanta hermosura. A n’ella, la filla de la gran planúria, magra per falla de braços, d’aigua i d’adob, li semblà que no podia ésser veritable, sinó que la veia per virtut d’un miratge fantasiós, aquella altra planúria petiteta que, enclosa entremig d’un turó ple de cases i d’unes muntanyes de pedra crua i erma, tenia tan fecunda i riallera vida. Ni un pam de lloc vagatiu, ni una mala herba xuclant-se els sucs del terrer! Tot conreuat, tot girat de sota a sobre per l’aixada o per la fanga, tot amanyagat i servit a tall de senyor, tot fruitant superbament, amb una gran liberalitat d’amor i de bona volença!”

Solitut

Víctor Català

a l’hivern

talavera

la segarra

10 de febrer de 2019

Il·lustració: huylamart.blogspot.com

Avui fa 29 anys que alliberaren Nelson Mandela

“Durant tota la meva vida m’he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l’ideal d’una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d’oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure’l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir.”

“Quina llibertat m’ofereixen, mentre l’organització del poble segueix estant prohibida? Només els homes lliures poden negociar.”

Nelson Mandela

 

Jo estava que m’abrasava

per cantar aquesta melodia.

Quan més bevia més set

l’aigua no m’assaciava.

Date date la vuelta, que se te vea el corte de tu chaqueta! 

Cómo llueve! 

Cuando la zorra viene

llena de arena

señal que han dado el lobo con ella.

Rondadora, rondadora de mi corazón!

Anda diciendo tu madre que tu la reina mereces,

y yo como no soy reina llorando estaba

y al aire cantar me consolaba.

Rondadora, rondadora de mi corazón!

Por tu ventana si no tuviera rejas

te viera el alma, cómo llueve!

No le digas a nadie cuánto te quiero, 

La despedida canto de mis cantares!

Mi corazón se cierra, toma la llave.

Rondadora, rondadora de mi corazón!

No le digas a nadie cuánto te quiero

PER CULPA DE DORMIR

Deixa un comentari