Bon dia 14 de febrer de 2019

foto: tribus de la segarra
Boira a la vila. Santa Coloma de Queralt. 14 de febrer de 2019

14 de febrer de 2019

  • Avui Sant Valentí, un sant llegendari afegit a una altra llegenda, que diu que aquest sant és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l’any en què els ocells comencen a aparellar-se.

    De llegenda en llegenda arribem a la tradició que diu que Sant Valentí era patró dels estafadors i  estraperlistes. Que s’aparellin els ocells en bona hora doncs, i que visquin els amors encara que siguin d’estraperlo.

  • 0° a les vuit del matí. Boira a la vila i a fora.  Teulades blanques i molta blancor als camins i trossos. Si s’aixeca la boira, veurem el sol i farà bo i tot.

  • Avui és Sant Ciril, Sant Metodi i Sant Valentí. Per molts anys.

  • “Si menys n’hi ha, més bo serà.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

16

                febrer

BÀSQUET

Dissabte, 16 de febrer 2019

– 10.45 Premini, C.B. Àguiles VS ENXANETA

– 12.15 Mini femení, C.B. Àguiles VS AE CLARET 5È

– 18.15 Sènior masculí 1a. CAT, C.B. Àguiles PLASFOC VS CB SANTFELIUENC A

– 19.45 Júnior masculí interterritorial, C.B. Àguiles VS SALLE PLOMS REUS

16

                febrer

PARRÒQUIA

El dissabte dia 16 de febrer, a les 17’30h. hi ha la xerrada de Mn. Rafael Serra, sobre el Sr. Marià Mullerat Soldevila.

A la sala gran del Castell.

cada dijous

CURS SARDANES

Cada dijous de 2018 fins el 31 de Maig de 2019, –els dijous laborables–, de 8 a 9 del vespre al Casal de la Vila

Professor: Carles Roca

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto: wishflowers.tumblr

“Tot allò que puguis fer o somiar, comença-ho. L’audàcia té geni, poder i màgia. Comença-ho ara!”

Johann Wolfgang von Goethe

de bon matí

santa coloma de queralt

la segarra

13 de febrer de 2019

Foto: pinterest.es ALTAYNEWS.AZ

no em moriré d’amor.

em moriré de qualsevol cosa.

però en el moment darrer,

amb els ulls ben oberts,

els ulls dels moribunds,

estrenyeré els llavis per no dir el teu nom.

el vull per a mi sol

per a tota la mort.

 

Quaderns per a ningú VII

Vicent Andrés Estellés

camí de conesa

santa coloma de queralt

la segarra

14 de febrer de 2019

Joan Miró, "Carneval de l'arlequí"

Entre els anys 1928 i 1930, les diferències dins del grup dels surrealistes cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l’art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l’estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L’11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb Breton ja adherit al partit comunista, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de Lev Trotski; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d’una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, Michel Leiris, Georges Bataille i André Masson. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de Karl Marx, que advocava per «transformar el món» mitjançant la política, o la de Rimbaud, de «canviar la vida» mitjançant la poesia, Miró va escollir la segona. Va ser aleshores quan Georges Hugnet va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura:

 “Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l’ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L’ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions”.

Viquipèdia

paisatge matiner amb boira

santa coloma de queralt

la segarra

14 de febrer de 2019

Frans Floris, Het gevecht van de opstandige engelen (La caiguda dels àngels rebels), 1554.

La majoria de pecadors, en ser comdemnats a l’infern, comenten “ja hi he estat”.

Matias Vallés

blancor a terra i boira

santa coloma de queralt

la segarra

14 de febrer de 2019

foto: naciodigital.cat

Presos polítics, ostatges en un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

fotos: tribusdelasegarra
el convent, aquest matí
santa coloma de queralt
la segarra
14 de febrer de 2019
Il·lustració: llibresimesllibres

Fragment

                “El meu paper és molt modest, és fer un llibre de viatges, una crònica, a partir d’unes notes on jo escric allò que veig. No sóc cap savi que estudia en biblioteques per a aportar tot el que s’ha conegut sobre aquella comarca a través de generacions; hi ha altres persones que poden fer aquestes anàlisis. Jo sempre defenso que això és un llibre d’un viatge a peu i només hi explico el que he vist, però no demaneu, en el cas de la Llitera, que toqui el cas lingüístic com ho farien els lingüistes o que expliqui la història de quan això va ser Aragó, no, perquè no és un llibre d’erudit, és un llibre viscut, és un llibre fet a peu.

Com que jo no he pretès mai passar a la història de la literatura, i crec que un dels meus errors és dir que la literatura no és la cosa més important del món, això t’impedeix immediatament que et considerin, que puguis aspirar al Nobel i tot un seguit de coses. Però jo sóc molt feliç considerant que la literatura és la meva manera d’explicar-me en determinades facetes de la vida, que no en totes.”

Xulio Ricardo Trigo entrevista Josep Maria Espinàs a  El Temps, núm 273

cap al codony

santa coloma de queralt

la segarra

14 de febrer de 2019

Il·lustració: pinterest.com
De sobte una bafarada d’olor de mar em féu marxar enmig de les ones. L’aigua trucava al vidre de l’ull de bou. Reflectia la calma del cel un color d’un blau intensíssim que em feria l’esguard i no sabia ben bé si era el color de la mar o el dels teus ulls. Érem a la llitera. A la cabina, que era per a vuit, només hi restàvem nosaltres. Espurna d’ones, ales de gavines, regaleres de dofins, s’entraven pel vidre rodó de lluna plena, lluna de migdia, però, del nostre ull de bou. Lentament vas començar a despullar-te, t’anaves traient la roba sense mirar-me amb un gest que volia ser natural i que ara l’endevino impregnat de candor malaltís. Et cobrires el cos amb un llençol: potser tenies por de la meva por en veure’l nu, potser m’havies vist fugir rabent, espantada davant l’espectacle que, per primera vegada, s’oferia al meu davant. T’assegur que no em vaig esverar. Em bategaven els polsos amb força i dins meu anava arromangant els vels del més bell somni d’adolescent. Sempre m’havia semblat es- plèndid, el teu cos; sentia en aquells moments curiositat, ganes de saciar els ulls mirant-lo tanta estona com volgués. Per això vaig destapar-lo. I aparegué —me’n sentia creadora, ja que eren els meus ulls els que així el veien—, estatuari, perfecte. Els meus dits, com en un ritu, la llenegadissa dansa dels meus dits sobre la teva pell, tornaren a dibuixar els teus llavis i una per una les formes del teu cos. Llavors tu em demanares, amb el tacte més que amb la veu, permís per despullar-me. Volies fer-ho tu, insistires, per assaborir amb morositat els moments que ens separaven de l’instant aquell en què, a la fi, em veuries nua, allargant, amb la intenció de perpetuar-los, aquells minuts, malgrat la urgència del teu desig.
 

Carme Riera

Te deix, amor, la mar com a penyora

 

Gotta make a move to a town that’s right for me
Town to keep me movin’
Keep me groovin’ with some energy
Well, I talk about it, talk about it
Talk about it, talk about it
Talk about, talk about
Talk about movin’
Gotta move on
Gotta move on
Gotta move on
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Gotta make a move to a town that’s right for me
Town to keep me movin’
Keep me groovin’ with some energy
Well, I talk about it, talk about it
Talk about it, talk about it
Talk about, talk about
Talk about movin’
Gotta move on
Gotta move on
Gotta move on
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
Funkytown
Won’t you take me to
To Funkytown
Won’t you take me now
To Funkytown
 

Deixa un comentari