El Joan Coca –Vallespinosa–

MONTSE RUMBAU

El Joan Coca, Vallespinosa

En Joan Coca és l’amo del mas anomenat d’en Coca, i ho sabem pel seu testament fet el febrer del 1765. El Joan és fadrí, i és fill d’en Josep Coca i de la Maria Puntijoch que també eren amos del mas. I han de ser descendents d’alguns dels Coca occitans que ja eren a Vallespinosa el 1600.

El Joan fa testament “dins la mia casa o masia pròpia, ahont és la mia habitació”perquè està malalt i “temo morir”.

 

El Joan viu a la masia, però fa de pastor del mas d’en Batllet del Martí de Salmella. Segurament, durant temporades llargues, potser viu en aquest mas, on s’hi deuen resguardar els ramats que cuida.

En el seu mas, el mas d’en Coca, hi viu la família Rodrígues, l’únic cognom de Vallespinosa que no és d’aquí. El Joan Rodrígues ve de Querol i està casat amb una Anglès, la Victòria. Dos anys abans de morir-se el Joan, mor la Victòria. En el  seu testament explica que viu a la masia d’en Coca, i deixa hereu universal al seu fill Francisco. A les seves dues filles, la Maria i la Rosa, “en cas de col·locació de matrimoni”, els deixa dos llençols, una vànova blanca, unes faldilles de cotó, tot usat, i no queda clar si els deixa 1 lliure o 7 lliures. (podem veure com era d’important la roba).

El Joan Rodrigues és “mitger” del Coca, el que vol dir que té un arrendament a mitges. És quan l’amo de la terra i un pagès arrendatari acorden a l’hora de sembrar i també a l’hora de recol·lectar fer-ho tot a mitges. La llavor, l’adob i la collita. I es fan tractes “a parts”, per això en diuen parcers, o mitgers

Foto: Boscos de Vallespinosa, es pot veure el camí que anava al mas d'en Coca, a Salmella i al Pont d'Armentera.

El Joan Coca té en gran estima al Joan Rodrígues. En el seu testament deixa escrit:

“que de tots los anys que dit Joan Rodrigues ha treballat mas terres a parts, no se li puga demanar comte ni raó, donant-me per content y satisfet del que tinc rebut de ell”.

 

I li deixa“lo gambeto de mon ús”.

 

El gambeto era un capot llarg fins a mitja cama que duien els homes a l’hivern els dies de festa. Devia ser l’única roba que devia tenir el Joan Coca una mica bona, potser l’havia heretat dels avis o besavis!

I a la filla del Joan Rodrígues, la Maria, li deixa 25 lliures perquè es pugui “col·locar en matrimoni”. O sigui que els hi dóna com a dot. El Joan Coca no només n’estava molt del Joan Rodrígues, sinó també en devia estar molt de la seva filla Maria. Però recordem que la Maria té una germana, la Rosa, a qui el Joan Coca no li deixa res. S’havia casat la Rosa en els dos anys que separava la mort de la seva mare amb la del Joan Coca?, podria ser. També podria ser que al Joan no li caigués tan bé la Rosa com li queia la Maria.

El Joan no té els diners per pagar les 25 lliures pel seu enterrament, per les 30 lliures que deixa a la parròquia de Vallespinosa per fer una imatge de Jesucrist, ni per les 25 lliures pel dot de la Maria, d’on han de sortir aquests diners?

Doncs els marmessors, que són la seva germana Paula, el seu mitger Joan Rodrigues i el batlle i regidors de Vallespinosa, han de cobrar els diners, “les soldades”, o sigui els sous, que li deuen els de cal Martí de Salmella, que no li han pagat després d’haver-hi treballat durant molts anys de pastor:

de aquella quantitat, que casa Martí de Salmella, dita lo mas d’en Batllet, me està devent de soldades, en los molts anys que serví de pastor, deixo i llego…”.

Finalment, el Joan Coca fa hereva universal a la seva germana Paula, casada amb un Prunera de Vallespinosa. Això si no mor abans que ell, sinó, serà hereva la filla a qui l’altra germana que té el Joan, la Maria, que és morta, hagi deixat d’hereva.

Van poder pagar els de cal Martí de Salmella tots aquests diners? Poc probable.

 

 

Cal Coca

Una bona persona

 

El Joan Coca havia de ser un bon home, amic del seu mitger, el Joan Rodrigues, a qui protegeix per tal que ningú li pugui reclamar res, dóna diners a la seva filla perquè tingui un dot i es pugui casar, treballa de pastor per una família de Salmella i fa anys que no li paguen, i creu que els marmessors aconseguiran cobrar tots aquests diners que li deuen.

Pagesos ed Vallespinosa . Anys 40

En el seu llit, a la seva habitació, i a la seva masia, escriu el seu testament. Creu que es morirà, i vol deixar les coses arreglades. Tenia una masia, tenia amics, i feia de pastor sense que li paguessin gran cosa, devia ser feliç així, potser no necessitava res més.

 

Les paraules del seu testament ens han obert una petita finestra encarada en aquells anys de la segona meitat del segle XVIII. Ens hem fet una idea equivocada de com devia ser realment el Joan Coca?, podria ser. Però hem vist com en aquells anys es podia viure d’una manera senzilla, sense necessitar grans coses per viure, fent de pastor, convivint amb els animals pels camps i muntanyes de la zona, i també convivint a la seva masia amb una altra família, establint llaços d’amistat, i intentant protegir i ajudar quan veu que és a prop la seva mort, als que aprecia. Un home senzill, un home amb humanitat.

foto: la Plaça, Vallespinosa

Venen els Turulló

 

Havien passat 11 anys des de la mort d’en Joan Coca, pastor i amo del mas d’en Coca.

 

11 anys més tard són els Turulló els que viuen ara al mas. El Miquel Turulló -no sabem d’on era, no hem trobat abans aquest cognom a Vallespinosa- escriu el seu testament trobant-se al llit malalt. Els marmessors són el seu nebot, el Josep Turulló i el Josep Dies, que tampoc sabem d’on és, encara que suposem que deu viure a Vallespinosa.

 

Deixa a la seva muller “tenutària” de tots els seus béns sempre que mantingui el nom, el que vol dir sempre que no es casi. Al seu fill Joan el fa hereu, i a les seves dues filles, la Maria i la Rosa, els deixa 15 lliures per cada una per poder-se casar i una caixa de pi.

 

Firma el testament en “un quarto de esta masia nomenada del Coca”. 16 de desembre de 1776. Com que no sap escriure, posa una creu: “senyal de mi testador”.

 

Els Turulló sembla que devien estar econòmicament una mica millor que els Rodríguez, ja que el Miquel deixa a les seves dues filles 15 lliures a cada una, mentre que els Rodígues tan sols els hi poden deixar a les seves dues filles una, o set, lliures, i una mica de roba usada. Curiosament les filles tant dels Rodígues com les dels Turulló es diuen igual: Maria i Rosa.

 

On devien anar els Rodríguez? No ho sabem. Segur que per ells, el dia que va morir el Joan Coca, l’amo del mas i amic d’ells, els va canviar la vida. Segurament aquell dia ja van ser conscients que ja no trobarien cap altre mas on hi estiguessin tan bé com havien estat en el mas d’en Coca.  

foto: Perfil a contrallum, Vallespinosa.

MONTSE RUMBAU

25 de gener de 2019

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari