12 de març de 2019

foto: tribus de la segarra

Foto: Paisatge boirós aquest matí, amb Aguiló al fons. 12 de març de 2019

12 de març de 2019

  • Tal dia com avui de 1963 atorgaven la Lletra d’Or al llibre “Nosaltres els Valencians” de Joan Fuster. És un influent assaig i el primer dels seus treballs com a historiador, que va suposar una renovació tant en la historiografia com en el nacionalisme valencià. Ernest Lluch va dir d’aquest llibre que “separa la història de la nostra prehistòria”. Juntament amb Qüestió de noms, El País Valencià, és considerat com un “llibre bàsic per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat del valencià”.  wikipedia.org

  • 3° a quarts de vuit d’un matí frescot.  Es veuen teulades blanques i vidres dels cotxes glaçats. Gens de vent a aquesta hora. Quan sortim de la vila molta boira, sobretot cap a migjorn. Aviat queda un cel ben serè i el sol dominant el matí.

  • Avui és Sant Innocenci. Per molts anys.

  • “Guarda pa pel maig i llenya per l’abril.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

avui

TROBADA OMNIUM CULTURAL

OMNIUM CULTURAL CONCA/BAIXA SEGARRA realitzarà una trobada el dimarts 12 de març a les 19.00h a la Sala de la Torre del castell de Santa Coloma de Queralt.

La trobada és oberta a totes les persones que estiguin interessades a formar part del projecte i iniciar un treball d’objectius.  

Com més serem, més complet i divers serà

28

             abril

CURSA DE MUNTANYA I CAMINADA POPULAR

Inscripcions obertes a la XIII Cursa de Muntanya i Caminada popular de Santa Coloma de Queralt.

Inscripcions a partir de l’1 de març

Tota la informació a https://cursasantacolomadequeralt.wordpress.com

ara

BUS MANIFESTACIÓ MADRID

Dissabte, 16 de març de 2019

Sortida a les 8 del matí

Lloc: Camp de futbol

I tornada un cop s’acabi la manifestació.

Preu: 40 €

Tel. 676 466 786

Places limitades.

ANC – BAIXA SEGARRA

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

Il·lustració: memysuitandtie.com

“Qui va massa depressa arriba tan tard com qui va massa a poc a poc”

De la Xarxa

foto: tribus de la segarra

matí de boira

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de  2019

Il·lustració: Dani Powell

Mai no es recorre cap camí debades,

cada gest, cada mot ens configura

i, a poc a poc, construeix l’edifici

d’aquell jo sorprenent i necessari

que és l’únic mirall cert que ens representa.

Mars i pluges i vents no ens modifiquen

si no volem nosaltres, i no ens salva

del risc de créixer creure en meravelles

ni confiar, desvalguts, en els altres.

Només vivint i acceptant la feixuga

càrrega del que som, sense renúncies,

podrem tal volta convertir en paraules

plenes de llum, neguits i defallences.

LES PARAULES

Temps d’interluni

Miquel Martí i Pol

foto: tribus de la segarra

boira i ametllers

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de 2019

foto: tribus de la segarra

de matí pels afores

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de  2019

street art

 

contrallum matiner

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de 2019

Il·lustració: Juli Garreta. ca.wikipedia.org

Juli Garreta i Arboix, avui 144 anys del seu naixement

“De jove vaig ballar sardanes. Ara m’agrada veure-les ballar. He observat sovint la cara immensa de satisfacció que tenen els homes i les dones amb els braços enlaire, tot el cos pendent dels moviments que el joc musical fa fer a les cames, el pensament lligat a una forma d’excitació musical que pel fet d’haver-se de comptar no pot arribar mai al frenesí ni al desordre de la interpretació enfebrada i personal. Les sardanes tenen un ordre bàsic i en aquest sentit són un plaer. El plaer ordenat és la voluptuositat. Una sardana són quinze minuts justos de voluptuositat. No dic de sensualitat. Dic exactament el contrari: de voluptuositat.

            Si Pep Ventura, empordanès, creà la sardana llarga, fou un selvatà, Juli Garreta, el qui li donà el màxim contingut musical. Jo recordo perfectament les primeres audicions de les sardanes de Garreta a l’Empordà —que no aconseguiren pas, ni de bon tros, l’adhesió unànime que mereixien. Després, els músics de Barcelona s’interessaren per les sardanes i ja la tinguérem armada. Avui les sardanes s’han comercialitzat com gairebé totes les coses d’aquesta època, i això fa que el seu avenir sigui assegurat.”

Josep Pla

La substància

foto: tribus de la segarra

des del camí de sant gallard

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de 2019

foto: commons.wikimedia.org

Presos polítics, ostatges en un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

foto: eldiario.es

Quan siguem lliures,
de les llàgrimes d’avui
en farem un record
que serà la vostra vergonya.

 

lletresigargots.wordpress.com

foto: tribus de la segarra

perfil de cabana

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de 2019

Il·lustració: clubeditor.cat

Fragment

            “En el tercer pis hi havia dues o tres habitacions sense mobles. La d’ella era bastant gran: com la de la seva tia. Les de les noies estaven a l’altra banda, a tocar del planxador, les unes al costat de les altres, petites… just per dormir-hi. En canvi, la d’ella era espaiosa; el llit i l’armari-mirall de fusta de llimoner, el cobrellit i la cortina de cotó d’un blau gris… S’acostà a la lluna bisellada i es mirà: era baixeta, una mica plena. La seva mare sempre deia: «L’Armanda no es pot dir que sigui maca, però té la pell de seda. Sembla que no, i és molt.» Obrí l’armari i agafà una capsa de llauna que estava mig buida; hi hauria de posar més borregos. Però encara li quedaven moltes rajoles de xocolata. Els vespres que pujava a dalt rendida, no podia dormir i a la matinada li venia gana. No hauria sabut explicar la felicitat que sentia abocada al balcó d’aquella casa, menjant borregos i una presa de xocolata darrera de l’altra mentre el cel s’anava tornant clar i començava la piuladissa dels pardals a dintre del llorer. Encara tindria temps de fer una becaina. Però hauria de tancar fosc i despullar-se. Es tragué la roba i l’anà penjant: el davantal d’un blau fort, el vestit de percal ratllat de gris i de blanc, els enagos amb tres puntes al coixí, les unes al damunt de les altres, a l’acabament… Abans de descalçar-se obrí el balcó de bat a bat perquè l’aire l’abaltís i tirà la cortina poc a poc. S’adormí tot mirant com voleiava.”

Mirall trencat

Mercè Rodoreda

 

aguiló de matí

santa coloma de queralt

la segarra

12 de març de  2018

Come mi vuoi…

Cosa mi dai…

Dove mi porti tu?

Mi piacerai…

Mi capirai…

Sai come prendermi?

Dammi un sandwich e un po’ d’indecenza

E una musica turca anche lei

Metti fore che riempia la stanza

D’incantesimi e di spari e petardi

Eh… come mi vuoi?

…che si senta anche il pullman perduto

Una volta lontano da qui

E l’odore di spezie che ha il buio

Con noi due dentro al buio abbracciati

Eh… come mi vuoi?

Deixa un comentari