JOSEP M CARRERAS

Monstres i pallassos

       

            A vegades em costa entendre el món en què vivim. Sembla que poc a poc anem perdent moltes de les conquestes que havíem aconseguit amb esforç i lluita. M’esgarrifa pensar que podem tornar a la societat de mitjans del segle XX. És preocupant que, com aleshores, el poder es basi en la mentida i la tergiversació; i es preocupant també que els seus líders es presentin com a salvadors d’uns valors amenaçats –diuen- per una diversitat que fa perillar l’estructura secular d’una societat d’arrel medieval. Es vol mantenir el poder absolut d’uns pocs enfront d’un poble sotmès i sense drets reconeguts: una fe, un rei, una jerarquia. És a dir, unitat de religió, monarquia i poder del capital.

            Per això, sentir alguns discursos de l’extrema dreta fa posar els pèls de punta. Ja no es tracta només de la ideologia clarament feixista i antidemocràtica sinó de la violència del seu llenguatge. Un llenguatge fet d’insults i amenaces, que pretén assolir el poder i imposar per la força un model únic de societat, sense tenir en compte que en el passat va provocar guerra, destrucció i mort.

            Us imagineu que en les properes eleccions arribés al poder una coalició formada per Vox, PP i Ciutadans? No cal ser profeta per preveure que Catalunya tornaria als anys més foscos del franquisme. Se n’anirien en orris les estructures socials que tant ha costat d’aconseguir. No s’amaguen de dir que aplicarien un article 155 més dur, més llarg i més general, s’intervindrien els mitjans de comunicació i el sistema educatiu. Caldria tornar a la clandestinitat.

            D’altra banda però, ¿què poden oferir aquests partits més enllà d’unes ideologies tronades que volen ressuscitar? Sembla que només vulguin cridar l’atenció i fer-se veure. No poden presentar ni un esborrany de programa que suposi un mínim de progrés social. A banda de posar denúncies i treure llaços grocs, fins ara no han fet res més. Molta cridòria i parafernàlia, però buidor total. Algun politòleg hauria de dir-nos com és que aquestes ideologies tan primàries, basades en la força i sense contingut social estan agafant tant de predicament a tot Europa.

            La resposta a aquesta qüestió sens dubte és complexa, però en el fons  crec que podem dir que la nostra societat tan culturitzada, informatitzada i industrialitzada no ha sabut donar resposta a uns problemes que, com l’economia, han arribat a ser globals. En comptes de discutir sobre la manera d’aprofitar i repartir els recursos i fer-los sostenibles, cada país –i els més rics els primers- s’han dedicat a tancar-se en ells mateixos per mantenir i incrementar la seva situació privilegiada. Mentre uns no saben viure sense aire condicionat, molts altres no tenen aigua per beure o moren de fam. S’ha eixamplat la bretxa social, augmentant la riquesa dels rics i la pobresa dels pobres. L’espectacle que han ofert Europa i Amèrica davant el fenomen de les migracions clama al cel.  Els discursos agressius dels aspirants a dictadors no poden ser cap solució, com no varen ser-ho en el passat. Si no fossin monstres que fan por els tindríem per pallassos ridículs. Tots ells ineptes per a governar.

 

JOSEP  M  CARRERAS

14 de març de 2019

Deixa un comentari