Què es podia fer i què no es podia fer a Vallespinosa el 1607

MONTSE RUMBAU

Què es podia fer i què no es podia fer a Vallespinosa el 1607

Les ordinacions de Vallespinosa, o sigui les lleis que hi havia dins del terme de Vallespinosa, eren les que imposava el senyor, el Rafel de Biure. Es coneixen les que va aprovar el 1607. 

A través d’aquestes ordinacions, ens podem fer una idea de quins eren els problemes que afectaven els veïns de Vallespinosa aquells anys, de com vivien, què podien fer i el que no podien fer, i de com el senyor ho controlava tot.

Poca broma amb els que robaven a algun altre veí, raïms, o altre fruita, o verdura dels horts. Dies de presó, multes, i posats al cep amb l’argolla al coll, i amb el que havien robat al costat. El cep, que estava normalment enmig de la plaça, era un piló de fusta on el malfactor quedava lligat pel peu o pel coll, per escarni de tothom.

Els càstigs eren severs. Ho eren molt amb els que s’atrevien a prendre el que no era seu, entrant en els horts i vinyes dels altres, com ja hem dit, però també als que deixaven els animals campar per tot arreu, els que caçaven sense permís del senyor, els que tallaven arbres, i moltes més prohibicions que anirem explicant. (1)

 

Foto: Cal Nicolau o masia de les eres, construïda pels Biure-Margarit el 1774. En aquells anys s’anomenaca Coma de vaques

El que era del Senyor

Hi havia unes zones a Vallespinosa que eren intocables, era tot el que era propietat del Senyor:

la costa que pujava al castell,

l’hort clos que tenia el senyor al peu de la costa,

l’hort prop de la bassa de la Perellada,

l’hort i clos prop del castell,  

la vinya nova,

i també els boscos de les Ortigues i Coma de Vaques, i els de la devesa del castell.

 

Al qui robava alguna verdura o fruita d’aquests horts, o raïm de les vinyes, o agafava llenya dels boscos, o donava branques d’aquests boscos als anyells o cabrits, li queien 30 dies de presó, i estar a mercè del senyor.

 

Podem veure com el senyor tenia horts, vinyes i diversos boscos.

 

Els porcs i els bous

Els porcs devien estar normalment molt lliures perquè hi ha moltes advertències que els porcs estiguessin tancats a les nits. També n’hi ha pels bous. Ni uns ni altres poden entrar als horts ni a les vinyes, ni pel marge que està entre la bassa i l’hort de la Perellada, ni anar rec amunt, ni per la séquia per on va l’aigua al molí del senyor. Els bovers que no ho facin, tindran una multa i a més estaran deu dies al cep.   

 

Els pastors

També hi ha lleis per ells. No poden portar el seu bestiar a les vinyes del terme. Ni poden agafar branques dels boscos del senyor per donar als anyells i cabrits, ni arreplegar garbes dels trossos dels altres, ni poden portar “destraleta”,ni punyal (potser per no tallar les branques?).  

Ni per la costa que pujava al castell, ni per la costa de l’hort, ni “per las enteras”(els voltants) del castell, no hi podia pasturar cap animal, ni gros, ni menut. 

 

(La paraula entera, encara existeix entre els pagesos d’aquesta zona: anomenen enteres a dues de les vores del tros. Quan es cultiva o es llaura, es va d’un costat a l’altre del tros, les vores on gira el tractor, queden per llaurar. Aquesta feixa de terra que queda a banda i banda, és l’entera. Es llaura al final, a través).

 

La caça

Estava prohibit caçar dins del terme de Vallespinosa, i qui s’atrevís a fer-ho, li serien preses les armes, els gossos, “furó, perdiu o perdigot ab què casar…”. I el senyor obligava als veïns que veiessin a algú caçant, de denunciar-lo a ell mateix, o al batlle. Al qui fes la denúncia, el senyor el recompensaria amb deu sous. 

 

Els camins

Tampoc es podien canviar ni estrènyer els camins, ni llaurar-los, ni deteriorar-los, tampoc amb els carrers, la multa era de 40 sous pel que s’atrevís a fer-ho.

foto: La font

Arreglar camins, i refer els marges ensorrats

Diuen les ordenances que “per tot aquest mes de juliol”, “los habitants en lo present terme”,han d’arreglar els camins generals, i “la drecera que va del castell al coll de la Romeguera, cada u en les encontrades, espedregar y terrar aquells”.

I arreglar els marges caiguts, qui no ho faci tindrà una multa de tres lliures.

 

El fet que hagin d’arreglar els camins i els marges ensorrats “aquest mes de juliol”,potser era perquè aquells dies hi va haver fortes pluges, i l’aigua devia fer rases als camins i fer caure marges.

 

(En molts pobles d’aquesta zona era obligat un cop l’any arreglar camins, almenys un veí de cada casa. Era cosa del comú. Això encara passava als anys 40 del segle XX).

 

La tala d’arbres

Cap veí, dels qui tenien propietats dins del terme, podia tallar, ni fer tallar, cap noguer, ni cap arbre fruiter estiguin on estiguin dins del terme, ni salzes, ni altres arbres del torrent, ni pins per fer fusta, si no és que tinguessin permís del senyor. Si no es respecta l’ordre, “amor ni gracia no haurà”.  

 

La llenya

Tampoc es podia fer llenya, ni “rama de boschs”, dels boscos d’altres veïns, ni cap veí la podia vendre per fer carbó, ni vendre-la fora del terme de Vallespinosa, si no tenien el permís del senyor.

 

Però clar, la pena encara era més alta si algú s’atrevia a tallar llenya en els boscos del senyor.

 

L’aigua

L’aigua estava controlada, cada veí regar l’hort quan li tocava.

 

Els animals no podien anar a abeurar a la font comuna, els veïns que permetin que passi, aniran 30 dies a la presó, i els hi prendran els animals. 

 

El blat i el delme

Ningú podia ensacar o recollir el blat de les pallisses ni dels coberts, si no estava delmat, encara que plogués, si no es tenia el permís del senyor o del delmer.

També es pagava delme pels productes dels horts. Hi havia horts amb hortalisses i horts on s’hi plantava cànem.  

foto; Font de Baix de Vallespinosa, ref. ACM-9-14652v Col. Roisin / Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya Autor: Desconegut, Arxiu Fotogràfic ACBS

Tothom amb una arma de foc

Tots els caps de casa estaven obligats a tenir armes de foc: un pedrenyal o una escopeta. I tenien 15 dies des que els havien dit la norma, per ensenyar-la al Senyor o al Batlle i havien de jurar que l’arma era d’ells. 

 

Els ous

Cap veí de Vallespinosa podia vendre durant tot l’any els ous a un preu superior als 8 diners la dotzena. Ni es podien vendre fora, a menys que el senyor no els necessités.

foto:l'escut dels Biure, a la masia de les Eres del 1774

Resum

 

El senyor, en Rafel de Biure, posava les normes i el batlle les feia complir. Els càstigs ja hem vist que podien ser molt severs. Lligats al cep, al mig de la plaça, amb el que havien robat al costat, un munt de dies, per quedar avergonyits davant dels veïns.

 

La convivència amb els animals estava controlada, l’aigua també, la caça, la tala d’arbres … De fet, pràcticament tot estava controlat. Però alhora, aquest control, podia ser també un alleujament pels veïns, perquè “qui la fa, la paga”.

 

Arreglar camins i adobar marges, era una feina, com hem vist, que afectava a tots els veïns del terme, tots estaven obligats a fer-ho. Els camins amb les pluges i amb les roderes dels carros, quedaven moltes vegades intransitables (els anys 40 del segle XX encara passava per aquestes zones), i calia arreglar-los, era important no quedar aïllats, calia mantenir la comunicació amb els pobles veïns o més llunyans, per facilitar l’anada als mercats i fires, tan importants en aquells anys, on tant s’hi anava a comprar com a vendre:

A comprar: espardenyes, tela per fer la roba, bacallà, congre i arengades …

A vendre: hortalisses de l’hort, animals, ous, pells …

Els veïns de Vallespinosa devien anar al mercat de Sta. Coloma, que era el mercat més important d’aquesta zona, era sempre els dilluns, com ho és encara avui dia. I també a les fires que s’hi celebraven, a la primavera i a la tardor.

 

Els marges també eren importants, perquè aguantaven la terra dels trossos, i a més, si queien les pedres als camins, impedien el pas dels carros, dels animals i de les persones.

 

I no es podien llaurar els camins! Alguns pagesos d’avui dia tenen sort de no tenir a prop el senyor de Vallespinosa, perquè hi ha camins que d’un dia per l’altre desapareixen, passant a formar part del tros del pagès que l’ha llaurat.

 

La tala d’arbres sempre estava molt castigat, perquè els arbres: els fruiters, els noguers … Eren una font d’aliments molt important, en uns anys on hi havia períodes de fam a causa de males collites, i aleshores era imprescindible comptar amb aquests recursos. En temps de bonança, continuaven sent necessaris, perquè no deixaven de ser un complement a una alimentació sempre escassa.

 

Quan hi havia guerres, o ràtzies, o enfrontaments entre colles de bandolers de diferents zones, per fer el màxim de mal als contrincants, sempre els hi tallaven els arbres i les vinyes. El mal era irreparable, sabien el que feien, ja que el creixement dels arbres i de les vinyes és lent, i es necessiten uns quants anys abans no es pugui disposar dels fruits.

 

També sorprèn les prohibicions de caçar. Quan els pagesos de la zona, tant dels pobles com dels masos els anys 20, 30, 40 del segle XX, eren pràcticament tots caçadors. Era sens dubte en molts casos un suplement en la seva alimentació, i una font important d’ingressos en vendre la pell dels animals caçats i els mateixos animals al mercat de Sta. Coloma.

 

Però el 1600, segurament la prohibició es devia al fet que el senyor volia cobrar un tant per deixar caçar, ja que se’ns diu que no es podia caçar sense el permís del senyor.

foto: Pedrenyal català. Segle XVII. Museu Militar de Montjuïc. ca.wikipedia.org

La Teresa

La Teresa Forner és de Vallespinosa, hi va viure fins que es va casar. Preguntant-li si quedava algun nom dels que surten en aquest 1607, comenta que sí, que els boscos de Coma de Vaques encara es diuen així, i estan cap al cantó del camí que va cap a Pontils. Dels boscos de les Ortigues no en sap res, no els ha sentit mai anomenar, però assegura que moltes zones de Vallespinosa estaven plenes d’ortigues. De la bassa de la Parellada tampoc l’ha sentit mai.

 

De fonts i de basses n’hi havia dues, que encara hi són ara, la font i la bassa-safareig de baix el poble, i la font i la bassa-safareig que hi ha a la zona de les Eres, la zona que hi ha abans d’agafar el camí que va al poble, una zona amplia, on hi havia les eres i els horts, i on hi ha algunes cases. La Teresa ja tremolava quan li feien anar a rentar la roba a la bassa que està més a prop del poble, perquè estava moltes vegades tota glaçada, i havien de trencar el gel, i les mans se’ls gelaven. Això encara passava als anys 60 del segle XX.

 

Coma de Vaques era el nom d’uns boscos del senyor, com ja hem comentat, i és també el nom del torrent que passa als peus del poble. També la casa que va ser construïda pels Biure-Margarit el 1774, portava el nom de Coma de Vaques. La casa té a la façana principal l’escut dels Biure. Actualment és anomenada “masia de les Eres” i també “cal Nicolau”.  

 

En Rafel de Biure, tenia casa a Tarragona i a Barcelona, però vivia també durant llargues temporades al castell de Vallespinosa, amb la seva muller, la seva filla, i la germana d’ell, a qui tenia en gran estima. Vallespinosa era important per ells, pagaven les obres de l’església del poble, encarregaven retaules, i hi tenien les tombes de la família, i era aquí on eren enterrats. En Rafel de Biure era qui imposava les lleis, i qui ho controlava tot. Tenia homes de confiança, que havien sigut criats personals, i al castell hi vivien altres criats i criades, el cuiner i un esclau. I els pagesos que treballaven els camps, les vinyes, els horts, i arreglaven camins i marges … i havien de tenir armes per si havien de defensar als senyors, al castell, al poble i a les seves pròpies famílies. No havia de ser fàcil la vida a Vallespinosa en aquells anys.

Ni tampoc ho era als anys 50 i 60 del segle XX, quan hi vivia la Teresa Forner.

1-      Francesc Anglès. Joan Fuguet. “Vallespinosa i el seu Patrimni Monumental i artístic conservat -s. XII-XVIII-” Apèndix Documental núm. 4 pàg. 242. 2010. (Document localitzat per Marià Carbonell i Buades, i transcrit per Joan Fuguet Sans. (“llibre de la batllia de Vallespinosa (1591-1753)” de l’Arxiu de Protocols de Barcelona.)

foto: Sant Miquel des de les Eres de Vallespinosa, i el camí que va des de les Eres fins a la carretera Sta. Coloma-Montblanc-

MONTSE RUMBAU

14 de març de 2019

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari