“Les primaveres i les tardors” de Baltasar Porcel

Foto: Baltasar Porcel nuvol.com

       

Les primaveres i les tardors

de Baltasar Porcel

Baltasar Porcel va ser un escriptor, periodista i crític literari que va néixer a la població mallorquina d’Andratx l’any 1937 i va morir a Barcelona l’any 2009. Va ser autor de novel·les i contes, de llibres de viatges, proses narratives, articles d’opinió, entrevistes i teatre. Va obtenir els premis més importants de la literatura en català, entre d’altres el de la Crítica Serra d’Or en sis ocasions, el Josep Pla, el Prudenci Bertrana de novel·la, el Joan Crexells, el Sant Jordi, el Ramon Llull i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2007. També va obtenir premis internacionals com el Boccaccio de literatura europea, el Prix Méditerranée a França i el Critics’ Choice dels Estats Units. Les seves obres es van traduir al castellà, l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el vietnamita.

 

Al Club de Lectura hem llegit, d’aquest autor, Les primaveres i les tardors. Aquesta novel·la ens situa sense preàmbuls al mig d’un batibull de personatges, bàsicament la família Taltavull, que es troben al voltant d’una taula per celebrar la Nit de Nadal. De la nostra experiència lectora hem arribat a la conclusió de que no és important situar exactament el personatge que parla. Només cal escoltar el relat i d’aquesta manera es van enfilant una sèrie d’històries que ens defineixen un entorn que ve a ser com una illa dins de l’illa de Mallorca. Es descriuen històries d’amor i de desamor amb gran dramatisme però que no exclou un sentit de l’humor corrosiu. També se’ns descriuen casalots amb recons de difícil accés on a vegades al caure una paret accidentalment pot aparèixer un cadàver d’algú que va morir emparedat.

 

Porcel té un gran domini de la llengua i del lèxic que fa que les frases li surtin rodones sense aparença de dificultat. Tot i que les descripcions són barroques no són recargolades ni artificioses. Ens permet entrar en el que és Mallorca vista per les nissagues decadents mallorquines, amb un profund conservadorisme, aparentment fruit de l’aïllament, però també amb rauxes que es manifesten bàsicament en fugides acompanyades a vegades de retorns passats els anys. Apareix també la figura del mossèn com a baluard del conservadorisme atàvic.

 

En general ha semblat una obra difícil, de fet no és de les més populars d’aquest autor.

 

Jordi Gras

23 d’abril de 2019

foto: amazon.es

Deixa un comentari