ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

foto: Cal Franqueseta -baster- Arxiu ACBS- Anys 20?

ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

Primera part

Potser no és gaire habitual escollir un llibre d’una parròquia i fer una selecció de tots els estrangers  que es van casar en ella per un període d’uns cent anys. Doncs bé, he consultat el llibre de matrimonis que abasta de 1631 a 1727, i que pertany a la parròquia de Santa Coloma de Queralt i he descobert que durant tots aquests anys hi hagué un total de 1289 matrimonis, dels quals uns cent corresponen a estrangers que es van casar amb noies majoritàriament colomines.

Al mateix temps també hem volgut constatar l’origen geogràfic dels contraents, a més de la professió dels nou-vinguts i la dels seus pares, també fem constar la professió del pare de la núvia. En el cas que algun dels contraents fos vidu o vídua, doncs també ho fem constar.

Al fer aquesta relació d’immigrants em passa pel cap preguntar-me el perquè d’aquests desplaçaments… eren motivats per la necessitat o potser per l’afany de l’aventura? Potser eren cabalers i es veien empesos a buscar-se la vida? Potser el seu país passava per moments de penúria… fam, guerra, pesta… qui ho sap? I no cal que ens hi trenquem més el cap, doncs no en treurÍem aigua clara

Dia de mercat -Començaments segle XX- Arxiu ACBS

Tot seguit, doncs, us passo el llistat d’estrangers.

1631

Valeri Fayes, pentinador de San Girons bisbat de Comenge. França. f. de Francesh, pentinador i Guillema amb Hieronima Rehjch (Reig) f. d’Andreu pagès i Coloma de Sta. Coloma.

1631

Barthomeu Lecuzan, mestre de cases de Xarbas, Comenge. França. amb Catharina vda. de Bernat Canals pagès de S. C. Era filla de Miquel Franquet mestre de cases de Valls i Catharina.

1633

Marti Crosa, pedrenyaler de Bals de Lallejach b. de Limoge. França f. de

Pere, fuster i Guilleuma. Amb Coloma Vidal f. de Pere, pagès de Tous i Joana.

1634

Joan Lodas, vidrier nascut a S. C. f. de Joan, fuster i Anna de Lauressas b. de Cours, França. Amb Sperança Oliva f. de Jaume, mestre de cases i Paula de S.C.

 1634

Joan Palmeri, sastre . Fill de Sian, pagès i Eugenia. Tot i el cognom que sembla italià, ja consten de S.C. Amb Catharina Maner f. de Joan, paraire i Catharina de S. C.

1634

Joan Guillemat, ferrer de Trife b. de Coserans. França. Amb Hieronima  vda. de Hieronim Fajer. Era f. d’Andreu Rehic i Hieronima de S. C.

1635

Ramon Barba Baro, pagès de Castillo de Sescau b. de Coserans regne de França. f. de Ramon, pagès i Joana amb Catharina Marimon vda. de Hiacinto Marimon pagès del terme de Queralt f. d’Antoni Soler, pagès i Coloma de S. C.

1636

 Gaspar de Coria Maspasota, chyrurgia de la vila de Toro. València f. de Baltasar i Isabel amb Francescha Pons f. de Joseph chyrurgia i Magdalena de S. C.

1637

Pere Attener, pagès de Belljach bis. de Comenge. França. Fill de Joan, pagès i “Peynna” amb Maria Verdera f. de Joan pagès i Elisabeth de S. C.

1637

Joan Panisser, hortola de Molleres b. de Cours del regne de França. f. de  Pere i Joana amb Maria Jover f. de Joan pagès i Maria de S. C.

1637

Joan Ribalt, pentinador de Sant Lize b. de Cosserans. França f. de Pere i Joana amb Tecla Oliva f. de Jaume mestre de cases i Paula de S. C.

1638

Pere de Casanova, teuler d’Arbona b. de Pamplona f. de Pere pagès i Dominga amb Maria Bages vda. de Jaume Bages teixidor de lli de S. C. f. de Francesh Coloma i Hieronima de S. C.

1641

Pere Roig, teixidor de lli hab. de Valls. Era de Maseres b. de Comenge. França amb Elisabeth Sans vda. de Magí Sans teixidor de lli. f. de Jaume Franquesa teixidor de llana i Elisabeth de S. C.

1641

Marigo Peynier, marxant de Verdier p. de Pleu b. de Claramunt. França f. d’Antoni pagès i Elena amb Maria Gili f. de Matheu tintorer i Cataharina de S. C.

1642

Joan Guillemat Miró, ferrer, vdo. f. de Ramon pagès i Joana hab. al terme d’Argençola de Rimunt b. de Cosserans. França amb Joana vda. de Domingo Serra pagès f. de Salvador Tallo i Paula del Mas Blanch d’Argençola.

1645

Joan Brunencht, ferrer f. de Guille, fuster i Joana de Sant Justin de Marfach b. d’Aux. França amb Elisabet Anna Mestre f. de Miquel, pagès i Elisabet de S. C.

1648

Miquel Lansaman, manescal i ferrer f. de Carles, marxant i Lluisa de Limotges bis. de Comenge. França. Amb Coloma Colomines f. de Miquel, fuster i Catharina de S. C.

1650

Joan Cambra, pagès d’Ange b. d’Ella França f. de Pere i Arnalda amb Ramona Cases f. de Pere i Paula de Sant Antolí.

1651

Thomas Xampa, cirurgià f. d’Stefano pagès i Lucia de Casa Arboles  b. d’Arriano regne de Nàpols amb Polonia Fons f. d’Antoni, pagès i Catharina hab. S. C.

1651

Joseph Monico, sirurgià f. d’Antony doctor en medicina i Antonia de Baro b. de Paula del regne de Napols amb Speransa Vilalxel f. de Joan ferrer de “Girona” i Hieronima.

1652

Jaume Batallo, pagès f. de Joan, notari  i Esther d’Ester b. de Tarba. França amb Maria Dalmon f. de Matheu teixidor de lli i Coloma h. S. C.

1653

Pere Blanch, pagès de Palencia f. de Francesh, pagès i Lluisa amb Magdalena vda. de Simon Vilanova f. de Francesh, peraire i Magdalena de S. C.

1663

Joan Crusat, serrador de Santa Fortunada b. de Tudela. França f. de Joan i Maria amb Maria vda. de Joan Miquel pagès, f. de Bernat Palmari, pagès i Elisabet.

1663

Francischo Monjos, pagès de Casalla arquebisbat de Guilla. Castella f. de Pere, carreter i Catharina amb Margarida Mestre f. de Pere pagès d’Aguiló i Magdalena.

1663

Miquel Llansaman, ferrer de Limoges França. f. de Miquel, ferrer i Elisabet amb Paula Conillera f. de Sebastia, pagès i Magdalena de Pontils.

1665

Francech Frexes, (no consta la professió) de Sant Cristofol p. de Claramunt. França. f. de Pere, teixidor de lli i Catherina amb Catherina Miquel f. de Joan pagès de Rourich i de Maria.

JOSEP BALLABRIGA CLARASÓ

24 d’abril de 2019

Abreviatures: b. – bisbat, f. – fill o filla, hab.- habitant, p.- parròquia, S. C. – Santa Coloma

Nota: En observar la diversitat de professions dels nou-vinguts, pensem que alguns d’ells ja devien sortir de casa amb alguna feina específica, com podrien ser els vidries, els pedrenyalers, els sastres o els cirurgians. D’altres en canvi, es devien posar a treballar en qualsevol professió que els sorgís. Pensem amb els pagesos, ferrers o serradors, la qüestió era trobar de seguida un sostre on aixoplugar-se, un bon plat a taula, i un bon jaç o llit. I a vegades, encara podien estar de sort i potser es casaven amb alguna noia de la casa a la qual servien, i si era una pubilla, doncs, encara millor.

I parlant de professions, potser caldria comentar-ne algunes per tal de conèixer-les una mica més.

Els PEDRENYALERS fabricaven aquestes armes de foc de disseny autòcton, que tenia una llargada màxima de 3,5 pams, i que eren semblants a pistoles llargues. Prenien el nom de la pedrenyera o pedra foguera que era la que produïa la guspira mitjançant un pany especial que encenia la pólvora i propulsava el projectil.

L’ofici de MANESCALS i FERRER era molt important per al món agrícola doncs en realitat, eren tres oficis interdependents (manescal, ferrer i ferrador). El manescal era el veterinari d’avui dia, doncs tenia cura de les malalties dels animals de peu rodó. El ferrer, era qui fabricava les ferradures per als animals de tir, i els ferradors qui els hi col·locaven. L’ofici del Miquel Lansaman era molt complert i segurament molt valorat pels pagesos colomins.

Els PENTINADORS, pentinaven fibres tèxtils com el lli, el cànem el cotó o la llana. L’espart el pentinaven per fer-ne cordes. Treballaven en un pentinador, que era un estri que consistia en una post gruixuda d’uns 80 cm de llarg per uns 30 cm d’amplada que estava armada amb puntes de ferro col·locades verticalment. Les fibres s’estiraven i es disposaven paral·lelament formant metxes, que era el pas previ per a ser filades. Per un seguit, els pentinadors treballaven o depenien dels paraires.

2 comentaris a “ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727”

Deixa un comentari