Concert Solidari

Avui diumenge 5 de maig, a la Sala Gran del castell té lloc un acte dedicat a recollir diners per la fiança milionària que des de la justícia espanyola han imposat als últims represaliats. Persones que l’únic que han fet és ajudar a fer possible la votació del referèndum de l’1 d’Oct. Se’ls exigeix una fiança de 5,8 milions d’euros. Està a punt d’acabar el termini de pagar aquesta barbaritat de diners, si no ho fan en el termini previst, seran embargats els seus béns.

 

Aquí a Catalunya, les fiances imposades a totes les persones relacionades amb l’independentisme són un escàndol, milions i milions d’euros. Però el país no els ha deixat sols. Som un país solidari amb moltes causes de tot el món, dels més solidaris que hi ha, i també ho som quan es tracta de la nostra gent.

 

L’acte d’avui ha estat convocat de manera precipitada, davant de la proximitat del límit imposat per pagar aquests milions, i saber que encara no s’havien aconseguit tots els diners.

 

L’acte ha estat organitzat per persones molt diverses, entre elles, el grup dels dilluns que es troben a les 12 h a cantar per fer costat als nostres polítics presos i exiliats.

 

Actuen:

– El Grup d’Havaneres, que van cantar a l’Hora poètica que es fa cada any per St. Jordi, i que justament aquest dia es van constituir en grup, potser provisional de moment, potser definitiu.

– El J.M. Riba.

– La Carla Sendra i la Berta Vergés acompanyades al piano pel Pol Pastor.

– Alguns components de l’Orfeó.

– La violinista Margarida Güell interpreta el Cant dels Ocells i “el poble cantarà”, acompanyada pels de l’Orfeó i pel públic, i tots, tanquen l’acte amb el cant dels Segadors.

 

Ha obert l’acte el J.M. Carreras parlant del sentit del concert, de la situació tan anòmala en la que ens trobem, amb presos polítics, exiliats, i cada vegada amb més gent represaliada: Polítics, alcaldes i votants de l’1 d’Octubre que no només van ser colpejats, sinó que ara són acusats. Una persecució que no cessa per part de l’estat espanyol contra el nostre poble i la nostra gent. Però com diu el Josep Maria, ens en sortirem, perquè no hi ha marxa enrere.  

 

Entre cada actuació, la Mercè Esplugues llegeix fragments del llibre del Joaquim Forn “Escrits de presó”. Les paraules del Joaquim Forn són molt emotives, molt colpidores i punyents. Molts ens emocionem, i també ens indignem.

 

Un dels paràgrafs llegits parla del 24 i 25 de desembre, dies que es passen en família, dies entranyables per a molts:

 

“24 de desembre

Ens havien dit que el sopar de la Nit de Nadal era bo, Mentida! El sopar ha estat horrorós, però això sí: ens han donat una bossa amb un tall de torró, polvorons i “mantecados”, A dos quarts de vuit ja som a la cel·la. L’ambient del mòdul és trist.

 

25 de desembre:

És Nadal. Ha fet un dia gris, de pluja. La tristor del dia se m’ha encomanat. … he pensat molt en la família: què deuen haver fet? … Qui m’havia de dir que un dia passaria el Nadal Tancat a la presó!

… Sort de la família, que aguanta bé aquesta situació, i gràcies també als milers de persones que ens donen escalf”.

 

No podem fer molt pels nostres polítics presos o exiliats, però el que sí podem fer és no oblidar-los, i mostrar la nostra solidaritat amb tots ells, i també amb tota la gent a qui no paren d’acusar un dia i un altre.

 

Amb els seus atacs, el govern espanyol el que fa és que cada vegada hi hagi més gent que veu que amb Espanya no hi ha res a fer. Som dos pobles diferents, i sempre ho hem estat, i per molt que ens hagin volgut reprimir, doblegar i fer-nos desaparèixer com a poble, no han pogut mai. No han pogut, ni podran.   

 

Moltes gràcies a tots els que han col·laborat, tot i que ha estat tot tan precipitat i que no han tingut pràcticament ni temps per assajar. I a tots els que han assistit i han col·laborat econòmicament.

 

Grup coordinador del Concert Solidari

 

Els diners recollits han estat 1.355 €