El pastor a pedrades i el Pare superior amb l’escopeta

MONTSE RUMBAU

El pastor a cops de pedra
i el Pare superior amb escopeta

Entre els documents de St. Magí de l’Arxiu Diocesà de Tarragona, l’AHAT, hi ha un interrogatori a Josep Pujador del 12 de juliol del 1795.

Els interrogatoris tenen la seva gràcia, perquè transcriuen exactament el que diu cada u, per tant veus com parlen i el que diuen.

 

El mas Feixet, escrit Fexet, havia d’estar prop del monestir de St. Magí, però no sabem on era. En algun document, hem trobat que mas Fexet se l’havia també anomenat mas Hortalà, un mas que mai hem pogut identificar ni saber on era. Potser la relació del mas Fexet amb el mas Hortalà respongui a una equivocació del que escrivia que potser feia poc que era per la zona i no coneixia del tot els masos i els seus noms.

 

Les terres i el mas Fexet, eren dels monjos de St. Magí.

Foto: l'Edu Balcells amb el seu ramat a les muntanyes de Querol -2017-

El dia 2 de juliol del 1795, el pastor Josep Pujador, estava per aquestes terres que tocaven a la Riera, amb el seu ramat de moltons i algunes cabres. El camp on era, hi havia garbes de blat segat i blat sense segar. I clar, els moltons i les cabres es podien menjar el blat que quedava per segar.

 

El prior del Convent va anar a trobar-lo, el que ens indica que algú el va avisar, i que el convent havia d’estar més o menys a prop d’aquestes terres, o potser no estava tan a prop, pensem que estaven molt acostumats a caminar.

 

Un cop allà, el Prior li va dir que tragués d’allí “lo ramat de moltons y cabres”

 

Respongué el pastor “que nol volia apartar, que ell se cuidàs del Brevari que allí no tenia res que veure, que faria lo que voldria”.

 

“replicantli dit Prior que tragués lo bestiar y si no que ell lo trauria;

respongué que nol volia treure y que si se acercaba a pedrades lo feria (el feriria), y afectivament prengué pedres y li amenasà en acció de tirarli a cada pas que dit Prior se acercaba, i repetintli que se cuidàs del Brevari, que sen anàs a son convent, que allí no tenia res a veure, i que ell faria lo que voldria”.

 

“Dientli lo dit Prior: yo seré amo de fer un pas y de anar a les nostres terres”.

 

Respongué el pastor: que no, que no eren amos los frares”.

 

De nou li va dir que es cuidés del Breviari i que allà no hi tenia que fer res. I que si el feia enfadar, no deixaria passar cap animal per la Riera.

 

I efectivament, el mateix dia al vespre, el bover, el mosso del mas Feixet que portava els bous, els duia a la Riera per abeurar, i el pastor que estava a l’altre cantó, li va cridar i el va amenaçar “que cuidado que se atrevís a passar amb los bous en la altra part de la Riera”.

 

Els monjos, en l’interrogatori afirmen que totes aquelles terres eren del Convent de St. Magí.

 

La cosa es complica quan en plena discussió del pastor amb el Prior, apareix un frare llec:

 

“Estant lo Prior cridant y renyant a dit pastor per la audàcia, mal modo y amenaces de pedres per negarli ser amo de les terres a on era amb lo ramat, anà allí un Religiós frare llec del Convent a dirli també que tragués lo bestiar del camp y de les garbes.

 

Li respongué:

 

Que sis se acercaba allí lo apedregaria, com en efecte realment prengué pedres per a tirarli;

sinó que lo dit frare llec anomenat fra Josep Cudor, fou valerós y … de tal audàcia prengué també una pedra en la mà y se acercà a ell dientli veyam com tirau …”

 

Continua l’interrogatori. El pastor diu que el Prior portava escopeta, però que no el va amenaçar amb l’arma ni a ell ni al ramat, només el va amenaçar amb paraules. I que el pastor va amenaçar també al frare llec amb “pedres y amb lo modo infame y provocatiu com al P. Prior, que a no cridar lo Prior al dit frare llec i treurelo de allí, se aurien danyat o mort”.

 

Podem veure com anaven les coses, si un amenaçava amb pedres, l’altre també, avançant i plantant cara.

 

En l’interrogatori consta que el pastor havia “demanat perdó al agraviat P.Prior fra Anton Janer, y pagat 2 lliures i 1 sou, per les “dites” del batlle de Miralles …”

Sembla que finalment van fer pagar 12 lliures, 6 lliures cada ú. Devia ser 6 el pastor i 6 el frare llec?

 

Doncs sembla que no.

Foto: cal Nofre, al fons el monestir

El Josep Pujador era de la Costa, terme de Miralles, i tenia un germà, el Magí Pujador. L’altre que va pagar no va ser el frare llec, sinó el germà del Josep, el Magí. El Josep va haver de pagar “per la injuria, agravi i mal modo”, i el Magí, “per pagar los dos bands”, que es van registrar a Igualada.

 

És curiós perquè semblaria que el pastor hauria de pagar pels danys que el ramat havia fet en el camp que encara no estava del tot segat, perquè els ramats mai podien entrar en un camp de blat encara no segat, però no, el van multar per l’atreviment d’enfrontar-se amb el Prior.

 

I el germà, el Magí? Perquè va haver de pagar? Potser el Josep només feia de pastor, i el ramat era del Magí?

 

Estava empipat el Josep que aquelles terres fossin del Convent? Potser estava tip del poder dels frares per tota la contrada? I no devia ajudar gens veure arribar el Prior fent-lo fora d’aquelles terres portant una escopeta a les mans. Què feia el prior amb una escopeta?

 

També podia ser que el Josep Pujador fos un home de pocs amics, solitari i esquerp, anant sempre pels camps i boscos amb els moltons i les cabres, i poc acostumat a haver d’aguantar a segons qui.

 

I també podria ser que el Prior fos un home amb poca paciència, i poc acostumat que algú li qüestionés el seu estatus. El Prior estava acostumat a manar, i a ser obeït, i tenia poder, el poder de l’Església, i el poder que pràcticament tot el que l’envoltava era del monestir, com aquest mas Feixet i les terres. I sobretot, com és que portava una escopeta?

 

Perquè deia el pastor que aquelles terres no eren dels frares? Potser tenia alguna raó de creure-ho. Potser havien sigut de la seva família?

 

Tot són suposicions, perquè només sabem estrictament el que va quedar escrit en aquest interrogatori, i res més.

Foto: Camí a Sant Magí

Els que van resultar culpables: el pastor i el seu germà, que els va tocar pagar la multa. Hem vist que el pastor demana perdó al Prior, potser si no ho hagués fet hagués acabat a la presó.

 

Problemes de convivència i de propietats, presents tant ara, com a finals del segle XVIII.

MONTSE RUMBAU

12 de maig de 2019

Foto: Ramats, voltants de Sta. Coloma -Arxiu ACBS-

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari