17 de maig de 2019

foto: tribus de la segarra

 Foto: Núvols ahir al vespre. Santa Coloma de Queralt. 16 de maig de 2019

17 de maig de 2019  

  • Un dia com avui de 1845 naixia Jacint Verdaguer i Santaló. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta romàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el marc de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària. wikipedia

  • 9,5° a les vuit del matí. Cel ben tapat i plou; bufa de ponent i plou bonic i és una bona notícia.
  • Avui és Sant Pasqual. Per molts anys.

  • “Formatge i guaret, pel maig ha d’ésser fet.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto:google.es

“Poeta i fangador só

i en tot faig feina tan neta,

que fango com un poeta

i escric com un fangador.”

 

Jacint Verdaguer

foto: tribus de la segarra

aguiló 

santa coloma de queralt

la segarra

17 de maig de 2018

 

foto: "Fada". Sphie Anderson. wikipedia.org

Més si jo et tinc, per què m’enyoro?;

si tu em somrius, doncs, de què ploro?

Lo cor de l’home és una mar,

tot l’univers no l’ompliria;

Griselda mia,

deixa’m plorar!

 

CANT DE GENTIL   fragment

Canigó

Jacint Verdaguer  Avui 174 anys del seu naixement

foto: tribus de la segarra

campanar

vallfogona de riucorb

la vall del corb

la segarra

15 de maig de 2018

 

panorama des de montargull

la segarra

17 de maig de 2018

Il·lustració: Charles Edward Georges - Blossom Time, aquarel·la. 1900. artnet.com

ràfec decorat

vallfogona de riucorb

la vall del corb

la segarra

15 de maig de 2018

foto:catalunya lliure.cat

Presos polítics, ostatges en un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

paisatge a la tarda

talavera

la segarra

15 de maig de 2018

Il·lustració: Carnival: 'The King Drinks' David Teniers. Museo del Prado, Madrid, Spain

David Teniers.

                                                                         Josep Pla passejant per Anvers.

            “A la dreta d’aquesta plaça hi ha el barri de la Catedral, que té un gran caràcter i és el centre de la ciutat antiga. Passejant a l’atzar pel laberint de carrers torçats i deformes, he pogut llegir sobre una casa de mala mort la placa commemorativa de la naixença en aquell lloc de David Teniers. L’he llegida diverses vegades amb una emoció sincera, perquè aquest pintor és un dels homes que, al meu entendre i d’ençà que el món és món, ha tingut més gràcia. En aquest sentit hauria d’ésser tingut per tothom com un mestre de la vida. Ja se sap que la gent va al darrera d’alguna cosa aspira a realitzar empreses elevades. però, per la meva part, vull confessar que la meva més alta aspiració seria descriure una d’aquestes minúscules escenes de taverna o de pagesia que amb tanta frescor pintava aquest ciutadà d’Anvers. Hi posaria també els enjogassats animalets domèstics, les figures populars de la festa, els músics del sacs dels gemecs, el malcarat que mira per la lluerna i el ciutadà que alça la cama emportat per la follia graciosa i sensual de la beguda”

Josep Pla

Anvers   fragment

“Cartes de lluny”

de bat a bat

vallfogona de riucorb

la vall del corb

la segarra

15 de maig de 2018

foto: google.es

L’amor és prou gran
com per incloure una frase llegida en un llibre,
el perfil d’un coll vist i desitjat entre la multitud,
una cara estimada i desitjada a la finestra d’un metro que s’allunya.
És prou gran com per incloure un amor passat,
un amor futur, una pel·lícula, un viatge,
l’escena d’un somni, una al·lucinació
una visió.

Anaïs Nin

la vila

santa coloma de queralt

la segarra

maig d’ara fa un any

 

Yo tenía un botón sin ojal, un gusano de seda,

medio par de zapatos de clown y un alma en almoneda,

una hispano olivetti con caries, un tren con retraso,

un carné del Atleti, una cara de culo de vaso,

un colegio de pago, un compás, una mesa camilla,

una nuez, o bocado de Adán, menos una costilla,

una bici diabética, un cúmulo, un cirro, un strato,

un camello del rey Baltasar, una gata sin gato,

mi Annie Hall, mi Gioconda, mi Wendy, las damas primero,

mi Cantinflas, mi Bola de Nieve, mis tres Mosqueteros,

mi Tintín, mi yo-yo, mi azulete, mi siete de copas,

el zaguán donde te desnudé sin quitarte la ropa.

Mi escondite, mi clave de sol, mi reloj de pulsera,

una lámpara de Alí Babá dentro de una chistera,

no sabía que la primavera duraba un segundo,

yo quería escribir la canción más hermosa del mundo.

Les presento a mi abuelo bastardo, a mi esposa soltera,

al padrino que me apadrinó en la legión extranjera,

a mi hermano gemelo, patrón de la merca ambulante,

a Simbad el marino que tuvo un sobrino cantante,

al putón de mi prima Carlota y su perro salchicha,

a mi chupa de cota de mallas contra la desdicha,

mariposas que cazan en sueños los niños con granos

cuando sueñan que abrazan a Venus de Milo sin manos.

Me libré de los tontos por ciento, del cuento del bisnes,

dando clases en una academia de cantos de cisne,

con Simón de Cirene hice un tour por el monte Calvario,

¿qué harías tú si Adelita se fuera con un comisario?

Frente al cabo de poca esperanza arrié mi bandera,

si me pierdo de vista esperadme en la lista de espera,

heredé una botella de ron de un clochard moribundo,

olvidé la lección a la vuelta de un coma profundo.

Nunca pude cantar de un tirón

la canción de las babas del mar, del relámpago en vena,

de las lágrimas para llorar cuando valga la pena,

de la página encinta en el vientre de un bloc trotamundos,

de la gota de tinta en el himno de los iracundos.

Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo.

LA CANCIÓN MÁS HERMOSA DEL MUNDO

Joaquin Sabina

Deixa un comentari