“El asesinato de Pitágoras” de Marcos Chicot

Foto: mundodn.es

       

El asesinato de Pitágoras

de Marcos Chicot

Marcos Chicot (Madrid, 1971) és llicenciat en Psicologia i en Econòmiques. Va irrompre al món de la literatura l’any 1997 i sis anys més tard va publicar la novel·la que hem llegit al Club de Lectura: El asesinato de Pitágoras.Aquesta obra sota el format de llibre electrònic, el que es coneix per e-book, s’ha convertit en el llibre més llegit en castellà fins avui. També en format de paper ha tingut èxit i s`ha publicat en una vintena de països.

Encara que evidentment vol ser una novel·la històrica centrada en la figura del filòsof i matemàtic Pitàgores de Samos (finals del segle VI abans de la nostra era) pot semblar una novel·la d’aventures. En aquell temps Pitàgores residia en el que es coneix per la Magna Grècia que correspon al sud de la península itàlica en concret a la ciutat de Crotona. Allí desenvolupava la seva activitat científica i política envoltat dels seus deixebles, actuant com una secta, amb els seus ritus d’entrada i una disciplina interna prou rígida. En aquest entorn es produeixen una sèrie de morts per enverinament entre els candidats a succeir a Pitàgores en la direcció de l’organització i d’aquesta manera l’obra agafa el caire d’una novel·la policíaca.

La discussió que vam tenir després de la lectura d’aquesta obra va girar més al voltant del personatge de Pitàgores que sobre la novel·la en sí. Vam parlar dels decimals del nombre pi, dels nombres racionals i dels irracionals. Vam constatar que segons sembla els matemàtics hindús ja havien abordat el concepte de nombre irracional un segle abans que Pitàgores,  i que el teorema que porta el seu nom va ser establert pels babilonis. No obstant això, 2500 anys després del seu naixement encara parlem de Pitàgores.

I com sempre, quan llegim una novel·la històrica, ens agrada precisar el que és històric i el que és invenció. Malauradament l’autor encara que ens diu que ha fet una recerca històrica no esmenta les seves fonts d’informació i no detalla en cap nota el que és història i el que és novel·lesc.

També vam comentar que el coneixement científic era en temps de Pitàgores una cosa sovint barrejada amb idees místiques i supersticions populars i d’accés restringit, mentre que avui en dia l’accés als darrers descobriments científics és lliure i només cal entrar a la xarxa i consultar la Wikipèdia per trobar-los en un llenguatge assequible.

Encara que és un llibre gruixut, més de 600 pàgines, és de lectura fàcil perquè l’estil és senzill, de fet la intenció de l’autor ja era fer un best-seller.

 

Jordi Gras

18 de maig de 2019

foto: ebay.es

Deixa un comentari