Pell de gallina i llàgrimes als ulls

Avui, divendres 31 de maig, hem tingut la sort a Sta. Coloma de sentir a la Dory Sontheimer, la dona que a 57 anys va saber la història de la seva família. Tots jueus, i la majoria morts en els camps d’extermini nazi.

 

35 membres de la seva família hi van morir, 35! Horrorós. Els seus avis, tiets, cosins. I ella no en sabia res. Els seus pares van voler protegir-la de tot aquell horror, perquè a Barcelona en aquells anys els podien deportar cap a Alemanya. Van canviar de nom, i es van fer oficialment catòlics i ella va anar a una escola de monges.

 

El més colpidor de tot: com és possible que els homes puguin arribar a fer atrocitats tan i tan grans com és eliminar a milions de persones tan sols perquè són jueus, també van aprofitar per matar els republicans espanyols i catalans, amb el vist i plau de Franco, i també als gitanos, i a tot aquell que no entrava dins els cànons de la normalitat, com els homosexuals; homes, dones, de totes les edats. I el més esgarrifós de tot: també nens.

 

Potser el detall més colpidor del que ens ha explicat la Dory és una foto d’un grup nombrós de nens amb l’estrella de David a la seva roba, que no podien anar a l’escola per ser jueus, i dos professors joves també amb l’estrella de David, que els donava classes. D’aquells nens de la foto, tan sols en van sobreviure dos. Tots els altres exterminats. Qui sap si entre ells hi havia un futur metge, un futur investigador, un futur científic, un futur pare, un futur artesà, un futur premi Nobel. Recordem que la majoria de premis Nobel els han aconseguit jueus.

 

Un tiet de la Dory el van poder enviar els seus pares a EUA, era molt jovenet. Al nou país va estudia telecomunicacions, i es va incorporar a les tropes americanes que van venir a EU per lluitar contra Hitler. En el desembarcament de Normandia, gràcies en part als seus coneixements en les comunicacions i gràcies també a saber alemany, van poder captar les intencions dels alemanys, i van poder sorprendre’ls en el moment del desembarcament. Potser sense ell, el desembarcament de Normandia no hauria assolit l’èxit. En acabar la guerra va ser condecorat. Sort que va poder fugir d’Alemanya i no va acabar en un camp d’extermini com la majoria de la seva família. Si l’haguessin matat, qui sap si el curs de la història hagués sigut un altre.

 

A vegades, el valor que una sola persona pot tenir pel curs de la història de la humanitat pot ser molt important. Amb l’assassinat sistemàtic de milions de jueus, més la mort d’altres milions de persones que van ser eliminades en aquella guerra, o que moren en qualsevol altra guerra, es perd un potencial humà irrecuperable. Les guerres només aporten desolació, mort, i un retrocés dins l’evolució humana de conseqüències incalculables.

 

Semblava que un cop acabada la segona guerra mundial, i vençut, jutjat i aparentment aniquilat el nazisme, mai més podria haver ningú al món que pogués recolzar unes polítiques tan perverses, com les que havien dominat a Europa. Però, davant de la incredulitat de molts,  el nazisme ha tornat, i torna amb força, a Europa, i a molts altres llocs. Gent totalitària, sense escrúpols, amb odi contra qui és diferent, el que no pensa com ells, els qui defensen la justícia i la democràcia.  

 

Han tornat, i els tenim a casa. I a Espanya, els hi riuen les gràcies, surten a tots els mitjans de comunicació, i ja són al Congrés espanyol i fins i tot al govern d’Andalusia. Al capdavant hi ha un home que amb diners aportats per l’Iran va escampant la seva ideologia totalitària a dalt de cavall, reivindicant la reconquesta amb una arma al damunt. Una gent que nega els camps d’extermini i la mort de milions de jueus.

 

Per posar-se a tremolar, perquè el que estan fent amb nosaltres els catalans, s’assembla massa al que feien en un començament a Alemanya amb els jueus. Odi, odi i més odi.

 

Gràcies Dory per les teves paraules que ens han arribat molt endins. Gràcies per la teva valentia d’haver assumit el passat de la teva família i voler explicar a tothom aquest horror perquè no es pugui repetir mai més tanta crueltat i tanta inhumanitat. I gràcies per la teva disponibilitat per anar explicar-ho a tot arreu i sobretot a les escoles.

 

 

Les llambordes

 

La xerrada de la Dory, encapçala una iniciativa que té lloc l’endemà, el diumenge dia 1 de juny. Es tracta de col·locar a terra, unes llambordes amb el nom dels que van morir a Mauthausen i Gusen, davant de les seves cases. Se’n posa una a Vallfogona, una  a Pontils, i tres a Sta. Coloma.

 

Aquesta iniciativa que a la Segarra i Baixa Segarra porta a terme l’Associació de l’Espitllera, es fa per tot el món. Quan la Dory va anar a la ciutat alemanya on havien viscut els seus avis, tota la vorera del carrer on hi havia la seva casa, estava plena de llambordes amb els noms dels jueus de tot el carrer que havien mort en camps d’extermini, també hi eren els noms dels avis.

 

A Vallfogona: Josep Bonell Berenguer

A Pontils: Josep Sendra Ferré

A Sta. Coloma:

plaça de l’església: Joan Gassó Nuet

carrer de la Font:

Magí Clarassó Ferrer

Marià Tomàs Bartolí

 

En la col·locació de les llambordes davant de les cases, hi va haver actuacions musicals, algunes paraules, roses i una llàntia.

 

Van ser molt emotives les interpretacions musicals, en un ambient de silenci i recolliment.

 

El Joan i la Roser Mestre, van interpretar una cançó de bressol que va compondre l’escriptora i compositora jueva Ilse Weber. Ella i el seu fill petit van entrar a la cambra de gas d’Auschwitz, pel camí ella li cantava aquesta cançó de bressol al seu fill. El Joan ens ha explicat la història, la cançó és preciosa. Molta emoció i molta tristesa.

 

Al castell hi va haver un acte oficial on van intervenir la regidora, la presidenta del Fòrum l’Espitllera, el President del Memorial de Mauthausen, i un fill de Joan Gassó Nuet arribat de França.

 

Felicitem a tots els que han tirat endavant a Sta. Coloma aquesta iniciativa que té com a finalitat que no es perdi la memòria històrica d’uns fets tan aberrants que van ocasionar tantes morts i tant de dolor. Aprenguem-ne del passat, intentem tirar endavant els valors democràtics i el respecte pels altres, sense violència, i sense guerres.

MONTSE RUMBAU

2 de juny de 2019