13 de juny de 2019

foto: tribus de la segarra

Foto: La vila, aquest matí. Santa Coloma de Queralt.

13 de juny de 2019  

  • Avui Montserrat Roig faria 73 anys. Escriptora i entrevistadora amb molt d’èxit i sobretot, una dona compromesa cívicament i políticament.

  • 9° les set del matí (4° a Llorac) Cel serè, força humitat i boi gens de vent. Farà bo. Vet aquí quantes.

  • Avui és Sant Antoni de Pàdua, també dit dels paletes. A Mallorca, Sant Antoni dels aubercocs.

  • “Al juny, la falç al puny i la roba lluny.”

     

Bon dia 
Santa Coloma de Queralt
La Segarra
República, ocupada, de Catalunya

 
 

 

 Què fem?

Santa Coloma de Queralt

        avui

XERRADA PREVENCIÓ CANCER DE COLON I RECTE

El proper dijous 13 de juny a les 19:00h a la Sala gran del Castell dels Comtes de Santa Coloma es farà una xerrada sobre la prevenció del càncer de còlon i recte:
Què podem fer?
Què hauríem de saber?

Amb professionals del CAP de Santa Coloma de Queralt, de la Farmàcia Ximenos i de l’Hospital d’Igualada, col·laboradors del Programa de Detecció Precoç del Càncer de Còlon i Recte a l’Anoia

Informació extreta de l’aplicació eBando, Ajuntament de Santa Coloma de Queralt, i altres fonts.

foto: vintag.es

“Tant la vida, com els llibres, com la ciutat on vaig néixer, s’han anat transformant en les meves pàtries. Primer t’ho trobes, deprés ho esculls.”

Montserrat Roig

Avui n’hagués fet 73

foto: tribus de la segarra

matí boirós

santa coloma de queralt

la segarra

12 de juny de 2019

il·lustració: printaustralia.blogspot.com

El motiu tant és.

Cal buscar entre les restes el que ha sobreviscut.

¿Podríem no sentir-nos insegurs,

si els nostres sentiments

són territoris de frontera

perduts, recuperats, tornats a perdre?

Perquè estimar no és enamorar-se.

És tornar a construir, una vegada, una altra,

el mateix pati on escoltar les merles

quan a la primavera encara és de nit.

És l’únic cant d’ocell que podría ser Schubert.

Tu i jo com als vint anys, sols a la cuina,

ens fem forts escoltant aquesta melodia.

Més claredat no l’hem tinguda mai.

 

TREBALLS D’AMOR

Un hivern fascinant

Joan Margarit

cugula

santa coloma de queralt

la segarra

12 de juny de 2019

foto: google.es

“Escolta, com em veus, tu? No ho sé, em desconcertes. Tens la mateixa edat que la mare… La mare tot el dia es queixa, parla com a les novel·les de la ràdio. El pare és un cínic. En Màrius callà una estona. Aviat fotré el camp, tornà, faré com tu, me n’aniré ben lluny, no m’agrada aquesta ciutat. És com si s’enfonsés a poc a poc… La Natàlia va dir: jo també creia que aquesta ciutat s’enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la portem a dintre. En Màrius no digué res. Tot d’una, preguntà amb veu més normal, qui era en Julián Grimau? Per què m’ho preguntes? Perquè a l’Institut van repartir octavilles per allò d’en Puig Antich i parlaven d’un que es deia Grimau. La Natàlia va pensar, quantes coses, en aquests anys! En Grimau era un dirigent comunista que assassinaren l’altre any en què jo me’n vaig anar, per la primavera. Quan te’n vas anar, tu, l’any de la neu a Barcelona?, preguntà en Màrius. Sí, l’any de la neu a Barcelona. I l’any de les riuades, afegí. Vols saber una cosa?, va fer en Màrius, doncs que aquest país em fa fàstic. A mi també me’n feia, digué la Natàlia, i he tornat. Jo no hauria tornat… Però és que jo vaig descobrir, aclarí la Natàlia, un bon dia, que no em feia fàstic el país, sinó que em feien fàstic els qui em voltaven i també tenia fàstic de mi mateixa. I saps per què? Perquè, al capdavall, tenia por que arribés el temps de les cireres. I per voler el temps de les cireres, cal tenir fe que un dia arribarà. Què és el temps de les cireres? La Natàlia li ho explicà. Enraonaren molta estona, mentre els sorolls de la ciutat prenien consistència i les boires de la nit desapareixien del tot.”

Montserrat Roig

“El temps de les cireres”

Edicions 62

www.visat.cat

foto:catalunya lliure.cat

Presos polítics, ostatges en un país extranger

L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa defineix el pres polític i considera que una persona privada de la seva llibertat personal ha de ser considerada com a “pres polític”

* si la detenció s’ha imposat en violació d’una de les garanties fonamentals establertes en el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus Protocols, en particular la llibertat de pensament, consciència i religió, llibertat d’expressió i informació, llibertat de reunió i associació;

* si la detenció s’ha imposat per raons purament polítiques sense connexió amb cap delicte

* si, per motius polítics, la durada de la detenció o les seves condicions són clarament desproporcionades a la infracció per la qual la persona ha estat declarada culpable o sospitosa;

* si, per motius polítics, la persona va ser detinguda de forma discriminatòria en comparació amb d’altres.

* si la detenció és el resultat d’un procediment clarament injust i això sembla estar relacionat amb motius polítics.

wikipedia

Foto: vilaweb.cat

al vespre

santa coloma de queralt

la segarra

11 de juny de 2019

il·lustració: "Paysage de Banlieue", 1905. Maurice de Vlaminck (1876-1958)
pels afores, al vespre

santa coloma de queralt

la segarra

11 de juny de 2019

foto: google.es

La lluna fa pessics a la memòria

amb blanca llum, mirall fet d’il·lusions.

Pressento el teu alè i el teu blau d’aigua

quan em busco a les fonts.

                                           Només silenci.

LABERINTS SECRETS  XXVIII

Laberints secrets

Mireia Lleó i Bertran

aguiló, de matí

santa coloma de queralt

la segarra

11 de juny de 2019

Oh! Will you never let me be?
Oh! Will you never set me free?
The ties that bound us
Are still around us
There’s no escape that I can see
And still those little things remain
That bring me happiness or pain

A cigarette that bears a lipstick’s traces
An airline ticket to romantic places
And still my heart has wings
These foolish things remind me of you
A tinkling piano in the next apartment
Those stumbling words that told you what my heart meant
A fair ground’s painted swings
These foolish things remind me of you
You came you saw you conquer’d me
When you did that to me
I knew somehow this had to be
The winds of March that make my heart a dancer
A telephone that rings but who’s to answer?
Oh, how the ghost of you clings!
These foolish things remind me of you

First daffodils and long excited cables
And candle lights on little corner tables
And still my heart has wings
These foolish things remind me of you
The park at evening when the bell has sounded
The “Ile de France” with all the gulls around it
The beauty that is Spring’s
These foolish things remind me of you
How strange how sweet to find you still
These things are dear to me
They seem to bring you near to me
The sigh of midnight trains in empty stations
Silk stockings thrown aside dance invitations
Oh, how the ghost of you clings!
These foolish things remind me of you

Gardenia perfume ling’ring on a pillow
Wild strawb’ries only seven francs a kilo
And still my heart has wings
These foolish things remind me of you
The smile of Garbo and the scent of roses
The waiters whistling as the last bar closes
The song that Crosby sings
These foolish things remind me of you
How strange how sweet to find you still
These things are dear to me
They seem to bring you near to me
The scent of smould’ring leaves, the wail of steamers
Two lovers on the street who walk like dreamers
Oh, how the ghost of you clings!
These foolish things remind me of you

THESE FOOLISH THINGS

Bob Stanley, Peter Stewart Wiggs, Sarah Cracknell

Deixa un comentari