SEGONA PART ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

foto: El Portalet- Arxiu ACBS

SEGONA PART
ESTRANGERS A SANTA COLOMA DE QUERALT ENTRE EL 1631 I EL 1727

Continuem amb la relació d’estrangers que es van casar a Santa Coloma durant gairebé un segle.

1666

Antoni Roge o Roger, calderer francès, h. S. C. de Sant Marti b. de Claramunt, f. de Pere i Isabet, amb Maria Esplugues f. de Monserrat, pagès i  Maria de S. C.

1667

Toni Crusat Pujol, serrador de la p. de Sant Crisofol b. de Claramunt, francés, f. de Joan i Magdalena, amb Victoria Llanes f. de Pere Joan  cinter? de Barcelona i Isabet.

1669

Antoni La Rosa o Larosa, fuster aragonés de Jaca f. de Pedro fuster i Francischa, amb Coloma Borges f. de Bernat i Marianna de S. C.

1674

March Mialet, serrador francès, de Nupiach b. de Claramunt f. de Jaume, pagès i Antonia, amb Maria Oluja f. de Magi, pagès i Coloma de S. C.(1)

1675

Francesh Ladent, calderer francès de Montclar p. de Santa Eularia b. de Claramunt (no consten els noms dels pares) amb Coloma Miquella f. de Jaume Miquel i Catarina de S. C.

1676

Lluis Faura, calderer de Sant Cristofol p. de Auberni b. de Claramunt f. de Pere, sastre i Joanna, amb Susanna Reig f. de Jaume, pagès de Montargull i Mariangela.

 

1676

Antoni Conde, soldat italià de Pavia, h. S. C. f. d’Antoni cirurgià i Clara, amb Francisca Pulonia vda. de Joan Vallua, soldat f. de Joan Montoli, soldat del regiment de Borgonya i Maria.

1677

Antoni Bartro, mestre de cases francès f. de Francesh, pagès de La Capella de Sant Grau, b. de Tula i Francescha, amb Coloma Rocha vda.de Magi, pagès f. de Joan Matia, paraire i Isabet de S. C.

1679

foto:Convent -Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya- Finals XIX? 1900?

El 27 de desembre de l’any aludit es prometeren Toni Ortolà, calderer francès de Sant Cristofol amb Maria Roger, vda de Toni Roger. Van començar les amonestacions… però aleshores van començar també els problemes. El vicari Ramon Miret comença preguntant al dit Toni: Que si tenia impediment de la potència perpètua. En Toni contesta “que no tania sino un boto (testicle) y lo altre loy havie llevat un tosino quan estava en lo bres”. El vicari insisteix… que li digui la veritat, i que “si tenia poder d’home”. Ortolà digué: “que no tenia sino un boto y quel tenia al ventre y que sertes hores sent baixava en la bosa” Degut a aquesta inconveniència de l’Ortolà, el matrimoni no s’arribà a celebrar i la Maria li tornà l’anell i “es romperen dits capitols”. (2)

1680

Joan Daris, mestre de cases de Montbert b. de Sant Flor f. d’Antoni, teixidor i Joana, amb Monicha Savit f. d’Antoni, pagès de Conesa i Joana. Esposats en casa del nunci.

1680

Joan Faure, calderer francès de Sant Cristofol d’Aubernia b. de Claramunt f. de Pere, pagès i Sarafina, amb Agna Maria Fabregat f. de Joan, pagès de Conesa, h. S. C. i Agna.

 

 

1681

Lluis Faure, calderer francès de Sant Cristofol b. de Claramunt h. S. C. f. de Pere i Sarafina, amb Mariagna Talavera f. de Jaume, pagès de Sarreal i Agna Maria.

1682

Joan Cariton, cirurgià francès d’Ergerda b. de Tarba f. de Pere i Dominga, amb Anna Carbonell f. d’Antoni, sastre i Maria de S. C.

1683

Marti Cussans, serrador francès  de Musa b. de Tula f. de Lleonart, pagès i Maria, amb Anna Maria Rocha f. de Magi, pagès i Coloma de S. C. Els casa Magi Cussans prevere i vicari de S. C.

1683

Juan Fernandes natural de Toledo f. d’Andreu i Emanuela, amb Catarina Sanxa f. de Diego de Portugo Granada i Joana. Matrimoni celebrat en casa del prevere Francesh Roca exercint de ministre el prevere Magi Cussans.

1683

Pere Sirer Riufant, mestre de cases francès h. a S. C. de Cervera b. de Tula f. d’Esteve, pagès i Joana, amb Coloma Massia, f. de Joan, paraire  i Elisabet de S. C. El matrimoni es celebra en casa de la dita Coloma que era vda. en primeres núpcies d’Antoni Borthomeu, mestre de cases francès. En segones núpcies de Magi Roca, pagès de Civit. El prevere i vicari que els casa és Magi Cussans.

1683

Duran Cusson, calderer francès de Sant Marti de Marmaran b. de Claramunt f. de Pere, pagès i Joana, amb Magdalena Falip f. de Francesh, moliner h. S. C. i Theresa. Matrimoni celebrat en casa de Francesh Ladent, calderer h. S. C. (3)

1684

Antoni Dalfurt, calderer francès de Funtanjas b. de Claramunt a l’Albernia h. S. C. f. de Guillem, pagès i Filipa, amb Anna Maria vda. de Joan Faura, calderer f. de Joan Fabregat, pagès i Anna.

1684

Marti Cussans, serrador francès h. S. C. f. de Lleonart, pagès i Maria, amb Paula Sanauja f. de Joan, pagès de S. C. i Isabel. Matrimoni celebrat en casa de Joan Sanauja.

1684

Pere Abrac, calderer francès amb Hieronima Astrussa de Bellprat. Es casaren en aquest poble.

1684

March Nialet, serrador francès, vdo. de Llupiach b. de Claramunt f. de Pere, pagès i Joana, amb Maria Castells f. de Francesh, pagès i Coloma de S. C. Es casaren a la casa de Francesc Mas, pagès.

1684

Miquel de Viuró farruel de la companyia de cavalls del capità Adrian  de Navales arquebisbat de Burgos f. de Francisco, pagès i Maria, amb Llorensa Barrach de Marsos b. de Jearel f. de Pere tinent de cavalls de dita compayia i Mariangela. Matrimoni celebrat en casa de Joseph Ballart, pagès de S. C.

1685

Lluis Faura (o La Faura) calderer francès vdo. h. a S. C. de Sant Chistofol d’Auberni b. de Claramunt f. de Lluis Pere, sastre i Daufina, amb Agna Maria Puig f. de Joan, pagès i Hieronima de S. C.

1685

Joan Borda, serrador francès de Maubich b. de Tulla h. a S. C. f. de Jaume, teixidor i Maria, amb Coloma Mas f. de Ramon pagès i Estasia de S. C. Matrimoni celebrat en casa del dit Mas.(4)

1685

March Nialet, serrador vdo. h. a S. C. de Con Roig p. de La Piach b. de Claramunt f. de Jaume, pagès i Joana, amb Agna Bofarull f. de Jaume Joan, pagès de Savellà i Catharina.

1686

Pere Scaller, serrador francès de Durxat f. de Duran, pagès i Catharina, amb Maria Roger f. d’Antoni, calderer i Maria.

1686

Guillem La Pleu, mestre de cases francès d’Aumun b. de Tula f. de Bernat, pagès i Antonia, amb Coloma Ortigues f. de Sabria, pagès i Teresa de S. C.

1686

Joan Vaxera, mestre de cases francès de La Vaxera terme de Sant Marsal Onbre Aygua b. de Tulla f. de Gabriel, pagès i Francisca, amb Margarida Serra f. de Joseph, pagès i Estasia de Berga. Matrimoni celebrat en casa de Joseph Conillera, sabater de S. C.

1686

Francisco Faura, pagès f. de Pere, pagès de “Capons” Copons? b. de Vic i Mariana, amb Coloma Mullerat f. de Joan blanquer i Catharina de S. C. Matrimoni celebrat en casa de Joseph Valls, pagès de S. C.

 

1687

Andreu Ansalin, soldat de la companyia del tinent general Antonio Idalgo Cisneros f. de Jaume i Elisabet dels Estats de la Cesarea Magt. del Emperador amb Maria Marquesado vda. de Domingo Marques f. d’Anton Alvarez de Montforte b. de Lugo b. de Galícia i Marina.

1687

Domingo Prieto Rodriguez, soldat de “nació espanyola” de Toro f. de Domingo i Anna, amb Maria Senahuja f. de Joan, pagès i Maria de S. C. Un testimoni és Grau Gallart, soldat de S. C.

1691

Geroni Domingo, pagès de S. C. f. Geroni i Magdalena, amb Maria Prieto, vda. de Domingo Prieto, soldat de cavalls f. de Juan Sanahuja i Maria de S. C. Matrimoni celebrat en casa de Grau Gallart de S. C.

foto: Arxiu ACBS

JOSEP BALLABRIGA CLARASÓ

19 de juny de 2019

Abreviatures: b. – bisbat, f. – fill o filla, h. – habitant, p. – parròquia, S. C. – Santa Coloma, vda./vdo. – vídua/vidu

En aquesta segona part de l’article sobre els estrangers colomins, hem volgut abastar un període de 25 anys, que va del 1666 fins el 1691. Tot plegat comentem 32 unions matrimonials (de fet, en són 31 perquè una no s’arrivà a celebrar). Al llarg d’aquests anys veurem uns quants cognoms repetits, perquè alguns joves es quedaren vidus i es tornaren a casar; i  també podem pensar que un mateix cognom pot representar a més d’una família.

En aquesta ocasió he volgut comentar dues professions que surten sovint al llarg d’aquests anys: Els CALDERERS i els SERRADORS, tot i que de rebot també ens referirem als FUSTERS i als MESTRES de CASES, oficis que també trobem en aquesta relació d’immigrants.

L’estri més representatiu dels CALDERERS, era la caldera que servia per a diferents usos, i que era imprescindible per quan es matava el porc, i s’hi feien bullir les botifarres. Però, el calderer no feia només calderes, sinó que també feia altres atuells d’aram, com perols, càntis i vaixella diversa. A més, també era l’encarregat d’abobar alguns d’aquests estris quan es foradaven. Però quan parlem d’aquest ofici ens sorgeix un dubte, doncs hi ha uns altres CALDERERS la missió dels quals consistia en rentar la llana, i que també eren, els encarregats de vigilar el foc de la caldera. I com que a Santa Coloma en aquesta época hi havia força teixidors de lli i de llana, paraires, abaixadors, cardadors etc. professions totes elles lligades al món tèxtil, ens entra el dubte de quina classe de calderers parlen els registres, dels calderers d’aram o dels calderers rentadors de llana?.

Els SERRADORS  eren els professionals que feien anar aquells xorracs tan llargs que havien de ser manejats per dues persones, per això en deien xorrac de dos o de bosc. Els d’aquest ofici xorracaven grans arbres que servien per fer bigues i taulons tan per a la construcció d’habitatges com de vaixells. Els serradors podriem dir que també eren FUSTERS, perquè d’ençà de la darreria de l’Edat mitjana treballaven a les serradores, i eren els proveidors de fusta als fusters d’obra, que eren els que feien portes, finestres, bigam, empostissats, etc. També hi havia mestres fusters que exercien de constructors, vull dir amb això que també eren MESTRES DE CASES, que eren els paletes d’avui dia.

(1)El cognom Mialet o Nialet va donar nom a una casa colomina: Cal Nialet prou coneguda encara avui dia. Aquest cognom d’origen francès el trobem per primer cop a Santa Coloma el 1674, i hi perdurà fins els anys vint del segle passat.

(2) No és genys freqüent trobar en un llibre d’esposoris l’annulació d’un possible casament per culpa d’un problema físic d’un dels contraients. En realitat, quan l’afectat ens descriu el seu problema, se’ns fa evident que defineix sense voler-ho, una afecció consistent en una malformació congènita que fa que un dels testicles (generalment el dret), abandoni l’escrot i puji pel canal inguinal durant un temps indeterminat, i desprès torni a baixar de nou fins el lloc habitual. Aquesta afecció es coneix amb el nom de testicle retráctil i pot afectar la fertilitat masculina.

(3) En aquesta segona part d’aquest article hem volgut deixar constància de que tots els matrimonis no se celebraven com és costum a l’església, sinó que sovint també ho feien en domicilis particulars. Aquí veiem un exemple, en el cas de Duran Cusson que es casa al domicili de Francesh Ladent. Hem de fer notar que tots dos eren francesos i compartien la mateixa professió, doncs eren calderers.

(4) Un altre cognom que ha deixat rastre a Santa Coloma, són els Borda (o Bodas i Bordes). Ja el trobem cap el 1652 tot i que ja el perdem de vista a finals d’aquest segle. Uns Bordas, els trobem instal·lats a Bellprat cap el 1686.

Deixa un comentari