Conflictes amb les terres

MONTSE RUMBAU

Conflictes amb les terres

Hi ha qui decidia quedar-se una terra que no era seva, però l’amo, quan se n’adonava, ho denunciava.

 

Això és el que passa el 1593.

Hi ha dues peces de terra en litigi, una és del Joan Conillera, i l’altre del Joan Domingo. Qui se les vol quedar és el Vilaplana.

 

Per decidir qui té raó, hi ha el batlle de Pontils, el Joan Balcells, i el rector del mateix poble, el Pere Rosanes, que fa de notari. Els testimonis cridats juren davant d’ells, a Déu i als quatre Evangelis. Que tingui lloc a Pontils, i que hi hagi el batlle i el rector del poble deu voler dir que les terres es troben dins del terme de Pontils.

 

Primer tracten les peces de terra que en Conillera afirma que són seves.

 

El primer testimoni cridat:

En Jaume Requesens de Pontils, però que viu en aquells moments a Sta. Coloma.

El Jaume diu que coneix el pare del Joan Conillera i que “sempre ha vist y sentit a dir que aquelles peces de terra ab les quals met qüestió en Vilaplana, que les posehia dit Conillera”, i que d’això ho sap des de fa més de 30 anys. 

 

Un altre testimoni és el Joan Balle, pagès de les Piles, que també afirma que aquestes terres sempre han estat del Conillera, que també coneixia el seu pare, que havia“treballat en dites terres y fetes aixermades”.i que d’això en fa més de trenta anys que és així.

 

Després passen a tractar la terra del Joan Domingo, pagès de Pontils. El mateix testimoni anterior, en Joan Balle de les Piles, “jura damunt dels quatre Evangelis en mà y poder del honorable en Joan Balcells, balle del lloc y terme de Pontils y en presència de mi Pere Rosanes, rector … y enterrogat dit Balle del que sabia en la qüestió que tenien per Vilaplana i Joan Domingo de una peça de terra …”.

La peça de terra del Joan Domingo és a la partida del mas Querol.

 

El Joan Balle de les Piles, explica que quan treballava al mas d’en Conillera, havia sentit a dir que aquella peça de terra era del Domingo i ell mateix havia vist que el Domingo “va fer serrar fusta”i la va portar a Pontils, “y també va veure com los de Biure sen aportaren llenya del dit tros den Domingo”,i que els hi havia venut el pare del Domingo, i que d’això feia més de trenta anys. “y que deleshores ensà, sempre ho a tingut per lo Domingo y no gens per lo Vilaplana, y asò és lo que ell sap y no altra cosa”.

foto: Voltants del mas d’en Tous, prop del mas Querol

Un altre testimoni és en Monserrat Boffarull, pagès de Biure, i explica el mateix, que ell mateix havia vist com el pare del Domingo va fer serrar fusta i va vendre La llenya als de Biure. I que sempre ha sentit a dir que aquella peça de terra era d’en Domingo, “y no gens de dit Vilaplana, y que en virtut de dit jurament que asò és lo que sap y no altra cosa”.

Els van llegir tot el que havien dit perquè diguessin si tot era veritat.

Quedava clar pels tres testimonis cridats:

El Jaume Requesens de Pontils,

el Joan Balle de les Piles,

i el Monserrat Boffarull de Biure,

que les primeres peces de terra, eren del Joan Conillera, i la peça de terra que estava prop del mas de Querol, era d’en Joan Domingo.

I que el Vilaplana, de qui no se’ns diu el seu nom, se les havia apropiat sense ser seves. 

Qui era el Vilaplana que es volia apropiar d’unes terres que no eren d’ell?

 

Qui era aquest Vilaplana, que no se’ns diu el seu nom en cap moment de l’interrogatori?

Podria ser que fos el Pere Vilaplana que vivia al mas Querol. Recordem que la segona peça de terra que en Joan Domingo diu que és d’ell, estava a prop del mas Querol.

El Pere estava casat amb la Joana i van tenir 12 fills. Tots ells van néixer entre 1580 i 1602.

La trobada dels testimonis amb el batlle i el rector de Pontils, és el 4 d’agost del 1593. Coincideix aquesta data amb els anys que el Pere Vilaplana vivia al mas.

El Pere Vilaplana la devia tenir a prop, i si era bosc, com sembla que ho devia ser per la tala de fusta que se’ns diu que fan els Domingo i la venda de la llenya als de Biure, més de 30 anys enrere, doncs potser va pensar que ningú se n’adonaria si ell se n’apropiava. Tota la zona del mas Querol estava envoltada de boscos espessos, com hem explicat quan hem parlat d’aquest mas.

Un dels testimonis, el Joan Balle de les Piles, explica que quan el pare del Domingo va fer tallar la fusta i vendre la llenya, o sigui més de trenta anys enrere, ell treballava al mas d’en Conillera.

foto: el mas d’en Tous. Era aquest mas l’antic mas Cunillera?

El mas d’en Conillera

 

No sabíem on era aquest mas, ara, amb el que explica el Joan Balle que treballava de mosso d’en Conillera, podem saber que era a pop del mas Querol, i als peus de St. Miquel de Montclar.

 

En un altre document notarial tornem a trobar el Jaon Balle. És el desembre de 1581, i sembla que el Joan Balle ja no treballa de mosso pel Cunillera. El Joan Cunillera li ven al seu antic mosso, quatre peces de terra per un temps de 15 anys.

 

Quan se’ns diu on afronten aquestes terres, es pot veure que estan prop del mas Querol: una d’elles afronta amb la “serra del bosc del mas Querol”, altre amb la rasa del Montclar, amb la “sort del Obach del Montclar”, també una a ponent amb en Marí, i a migjorn amb en Llorach.

 

Amb aquests afrontaments queda ja del tot clar que el mas d’en Conillera estava a prop del mas Querol i al peu del Montclar, la serra que ara és més coneguda per St. Miquel.

 

I amb aquestes característiques, i sabent que es tracta d’un mas antic, només hi ha, que es conservi: el mas d’en Tous. Des de prop del mas d’en tous hi ha un camí que va fins al mas Querol.

 

Era el mas Conillera el que més tard va rebre el nom del mas d’en Tous? Podria ser.

 

Hi havia algun altre mas d’aquests més antics per la mateixa zona que no s’hagi conservat i que no en sapiguem res, i que fos el mas Conillera? Podria ser. Però no en tenim cap constància ni es coneixen on paren les seves restes.

foto: Mas d'en Tous, al peu de St. Miquel, antic mas Cunillera?

MONTSE RUMBAU

29 de juliol de 2019

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari