Un pregoner diferent

MONTSE RUMBAU

Un pregoner diferent

Enguany, l’espectacle que acompanya la presentació de pregó, és trencador, innovador. També ho és el pregoner.

 

El pregoner era normalment una persona nascuda a Sta. Coloma, que destacava en la seva vida per algun treball o dedicació concreta, però massa sovint desvinculada del poble.

 

El pregoner d’aquest any és en Joe Brew. El Joe és jove, nord-americà, i és algú que ve de fora i que ha escollit ser colomí. Per tant el Joe no s’ajusta gens als cànons establerts fins ara com a pregoner de la vila. Ell mateix ho reconeix, fins i tot no entenia ben bé què volia dir aquesta paraula, perquè no té traducció directa a la seva llengua.

foto: el pregoner Joe Brew

El Joe no està assegut en cap taula ni té papers al seu davant, fa el pregó dret, i tan sols té un mòbil a la seva mà, parla en una català molt correcte tot i que no fa tants anys que és per aquí, i fa molta broma amb alguns aspectes que li han cridat l’atenció de la tribu colomina que ha trobat a Sta. Coloma. No és fàcil fer broma i fer acudits en una llengua que no és la teva i que no acabes de dominar del tot, però ell s’atreveix i es fica de seguida el públic a la butxaca. En general els nord-americans tenen més facilitat que molts de nosaltres per parlar en públic, perquè hi estan més acostumats, ja que ho fan des de ben petits a les escoles, cosa que aquí no acostuma a passar. I sí, el Joe domina la situació perfectament, tot i que parla davant de moltíssima gent, perquè avui sembla que tot el poble estigui al Convent. Hi ha gent per tot arreu, asseguts, per les escales, per les diferents terrasses, pels marges, i també drets.

 

Algunes de les peculiaritats que troba al poble colomí és el costum que tenim de fer preguntes amb respostes que són obvies,

o el fet de xafardejar i el valor que li donem de saber coses dels altres que no ens atenyen. O fins i tot com tenim el nostre propi llenguatge colomí, canviant el nom de certes persones i coses. Tampoc oblida el reconegut sentit escatològic dels catalans.

 

Després d’aquesta primera part divertida de com un nord-americà li ha cridat l’atenció alguns dels aspectes i costums de Sta. Coloma, el Joe parla del present i del futur.

foto: gran assistència al pregó

Valora el que tenim, i es centra a remarcar les coses positives de ser colomí. Però aquestes coses bones del poble no n’hi ha prou en gaudir-les sinó que les hem de defensar. I també hem d’estar oberts als canvis, ser creatius, pensar un futur diferent del passat, per tal que els nostres fills tinguin sortides i puguin continuar vivint al poble. Crear, inventar, pensar en positiu, imaginar, com que Sta. Coloma pugui arribar a convertir-se en un centre de robòtica, de turisme alternatiu, un centre cerealista important …. Cal treballar, oferir solucions, cal ser valents i ambiciosos. I sobretot, ser acollidors. Acollir els que vénen de fora, xinesos, indis, africans … Al cap i a la fi el mateix pregoner és un immigrant.  Molts d’aquests nous vinguts poden ser futurs colomins, i poden ajudar a construir aquest futur ple d’oportunitats que tant necessitem.

 

Finalment, el Joe dóna les gràcies per l’acolliment que ha rebut tant per part de la família de la Coloma, com de tants colomins que ha conegut d’ençà que va arribar el 2012.

 

El pregó ha agradat molt, i la gent no para d’aplaudir.

 

Un pregó diferent, que ha aportat aire fresc, i un plantejament amb propostes i idees de futur.

 

Sta. Coloma té molt per oferir, el seu passat, la seva història, un paisatge amb camps de cereals, boscos i pobles petits, camins i rutes per recórrer, tranquil·litat, qualitat de vida, cases i lloguers a bon preu, naus buides que es poden reconvertir, internet i fibra òptica … Com diu el Joe, defensem el que tenim, però busquem sortides de cara el futur.

MONTSE RUMBAU

Festa major 2019

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari