Una sevillana a St. Magí -1606-

MONTSE RUMBAU

Una sevillana a St. Magí
-1606-

Hi havia a St. Magí una sevillana: Anna de los Reyes. Haver fet el viatge des de Sevilla per estar “en la devota casa del Glorioso Sant Magín”,vol dir que tenia diners, i sí, l’Anna de los Reyes en tenia.

 

Aquesta sevillana és donzella, que vol dir que és soltera, però no és una donzella jove, sinó una dona gran, té 70 anys “poco mas o menos”. Tenint en compte la seva edat tan avançada (ella mateixa ho diu, 70 anys en aquelles dates eren molts anys) i el fet que es trobi prop de la mort, devia estar malalta, decideix fer testament. El testament està escrit en castellà.

 

Si mor “dentro deste Reyno de Catalunya”,vol ser enterrada a St. Magí, a la capella del Roser, vol portar l’hàbit franciscà i que els frares “salgan a acompanyar mi cuerpo los religiosos de ditxa casa una legua”.

 

(una llegua és una antiga unitat de longitud, venia a ser la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora. Podia abastar entre els 4 i els 7 Km, preferentment la mitjana entre els 4 i els 7)

 

Perquè volia l’Anna de los Reyes que un cop morta la passegessin els monjos uns quants Km pels voltants de St. Magí? Molt poques vegades en aquests anys els morts s’enterraven en una caixa, tan sols els embolcallaven amb un llençol. Suposem que ella devia voler una caixa, però l’havien de portar els monjos a les seves espatlles? No sabem si era una senyora grassa o bé primeta, o la podien portar a passejar dalt d’un carro? Una mica estrany, oi?

 

Segur que aquesta ocurrència devia de deixar consternats als monjos quan ho van saber i al mateix fra Domingo Lledó que era el prior i el rector i qui escrivia el testament. Potser era un costum que es feia a Sevilla a segons quines persones que eren rellevants.

 

Dota la seva ànima en 20 lliures. I com a marmessors -consta “creatores”-escull “el jurado mayor de la parroquia a donde muriere” i al Prior de St. Magí.

Foto: Les Fonts de Sant Magí

Deixes

Deixa a St. Magí una bandeja de plata, que vol no es pugui vendre mai. I té una pedra preciosa que vol que sigui venuda i el que s’obtingui serveixi perquè perpètuament li facin a St. Magí quatre misses cantades cada any en uns dies concrets.

També deixa uns coralls amb or als extrems, a la capella de Ntra. Sra. Del Roser.

 

També vol fer una ermita, gran com la de la Salut, l’han de fer davant “de la Cruz Collete dentro de la eredad de St. Magí”. El Collete devia ser el Collet, el coll de la serra on passava el camí de Sta. Coloma, que també anava a cal Nofre. Allà s’hi va construir l’ermita dels apòstols el 1611. No seria aquesta ermita la que va pagar l’Anna de los Reyes? Era una ermita gran, tal com volia ella, i havia d’estar dedicada a Sta. Anna, però clar, al cap de cinc anys, potser es va decidir canviar el nom de Sta. Anna pel dels Apòstols, que potser els resultava més ecumènic i més universal. Doncs potser sí que l’ermita dels Apòstols la va pagar l’Anna de los Reyes.

Foto: Camí. Sant Magí

La capella de la Font

 

També deixa 25 lliures “a la fabrica de la Fuente de St. Magí”. Sanç Capdevila explica en el seu llibre que el 1560, en època dels beneficiats, van rebre el permís per construir una capella amb el seu altar, i el cap de dos anys, la van beneir i inaugurar, amb permís de l’Arquebisbe. Potser era una capella petita i senzilla, perquè el 1604, acabats d’arribar els dominics, els jurats de Sta. Coloma entreguen al Convent una quantitat recollida per restaurar la capella. Però no serà fins el 1610, que el mestre Nicolau es fa càrrec de l’obra, es parla de grans arcades i un cimbori, amb un cost de 150 lliures. No es va acabar fins al cap de dos anys. Segurament era a aquesta obra que s’havia de fer a on va deixar les 25 lliures l’Anna de los Reyes. A principis del segle XVIII van haver de construir de nou la capella perquè estava enderrocada, els costos van anar a càrrec de la casa Vadell i Lleó de Pontons. Va ser inaugurada el juny del 1721. Va ser enderrocada a causa de la guerra de 1714? Podria ser.

Foto: Reure. Sant Magí

La seva ànima: l’hereva de tot el que té

 

Com que és soltera i no té fills, fa hereva la seva ànima, el que vol dir que els seus béns van per pagar misses, aniversaris, lluminàries …. i tot ho deixa “a la devota casa de mi glorioso patron St. Magí”.

 

A St. Magí: gent de molts llocs

 

Testimonis:

Joan Oms de St. Andreu de Gurb, bisbat de Vic.

I Joan Baptista, italià i cirurgià.

 

Uns mostra de la varietat de gent que pujava a St. Magí:

Un del país: Joan Oms,

un italià: Joan Baptista,

i una sevillana: Anna de los Reyes.

MONTSE RUMBAU

12 de setembre de 2019

Contacta amb l'autora

1 comentari a “Una sevillana a St. Magí -1606-”

Deixa un comentari