15 de setembre: Aplec de St. Magí

fotos: tribus de la segarra

15 de setembre: Aplec de St. Magí

Són quarts de 10 del matí i ja arriba gent a les fonts per esmorzar, de cop es gira vent, un vent com de tempesta, i es posa a fer una gotellada. Ja hi ha els tendals posats, un de gran, on han de fer l’arròs per 240 persones, i els altres que tapen moltes de les taules on es dinarà, un lloc dedicat a la canalla, i un altre lloc on hi ha una exposició de flora i fauna de la zona. Els que ja esmorzaven, s’aixoplugen com poden de la pluja. Sort que no dura gaire, i tothom pot respirar tranquil perquè ja ha passat.

 

Comencen a arribar els que venen a peu, molts de Sta. Coloma, dels pobles del voltant, de la Llacuna, i un grup de senderistes de la Bisbal del Penedès que faran 34 km per arribar a St. Magí. També n’arriben a cavall, uns en carro i molts en cotxe.

 

Els Amics de St. Magí han proveït de taules i cadires, han encarregat l’arròs i comencen a fer les amanides, a més de servir esmorzars i beguda.

 

A les 12h es fa la missa dalt a l’església, aquest any abans de la missa es fa un bateig, i al sortir, es ballen sardanes a l’esplanada del davant, amb la cobla Cossetània, a la tarda tocaran a baix. Molta gent que arriba a les Fonts, agafa el camí per pujar a peu dalt a l’església, i alguns se’n van a veure les coves.

 

Cada vegada hi ha més gent baix a les Fonts, avis, pares, fills, néts. Molta canalla que juguen i corren amunt i avall, i gent que es mulla els genolls, o els peus, o on tinguin el dolor, o el mal, amb l’aigua que la tradició assegura que fa miracles. Antigament, a l’església hi havia el llibre dels miracles, era un llibre gran que era a l’entrada de l’església i tothom el podia mirar, on hi havia escrits els miracles que s’havien fet i es continuaven fent. Els monjos en tenien una còpia guardada, perquè alguns dels pelegrins havien estripat el full on sortia el seu miracle, per poder-lo tenir ell i segurament poder-lo ensenyar.

 

En aquest lloc de St. Magí, la tradició hi és ben present, i conviu sense problemes amb el nostre món modern i avançat. La festa que s’ha fet sempre es continua fent, es puja a peu, com s’havia fet sempre, i en lloc de carros ara hi ha cotxes, s’agafa aigua de la font per emportar-se-la a casa, o fent-la servir allà mateix tot esperant una guarició, com ahir, com avui, s’hi esmorza, es dina i es ballen sardanes, els nens juguen com també ho feien en altres temps, res ha canviat, i tot ha canviat. Present i passat, passat i present.

 

L’any que ve, el 2020, es compliran els 400 anys del primer aplec de St. Magí que consta documentat, i per això hi ha previst la celebració de diversos actes per commemorar-ho.

 

Som un poble que conservem les tradicions, els costums, la nostra manera de ser, la nostra llengua, malgrat que durant anys i anys han intentat acabar amb la nostra cultura, amb el nostre passat i amb la nostra manera de ser. Però com que som un poble tossut, resistim, aguantem i continuem. Avui, 15 de setembre, som aquí a St. Magí celebrant l’aplec amb amics, familiars, veïns o simplement coneguts. Com feien també els nostres avantpassats, i els avantpassats dels nostres avantpassats.

 

Montse Rumbau

fotos: tribus de la segarra

17 de setembre de 2019

Deixa un comentari