JOSEP M CARRERAS

Tots terroristes

 

            Una vegada més hem pogut comprovar fins a quin punt pot arribar la barroeria (per no dir brutalitat) de la Guàrdia Civil quan es tracta d’actuar contra l’independentisme català. Les imatges d’una agents esbotzant la porta de la casa d’un ciutadà a cops d’ariet al més pur estil de pel·lícula de romans són patètiques i farien riure si les acusacions no fossin tan greus.

            Els unionistes no es cansen de dir que Espanya és un estat de dret. Però ens ho posen ben difícil perquè ens ho creguem. Al contrari, la cúpula judicial en bona part està al servei dels interessos polítics del govern de torn. I quan es tracta de l’independentisme català, hi ha carta blanca per justificar-ho tot. Aquells que haurien de garantir la seguretat dels ciutadans es converteixen en agressors i ataquen saltant-se els drets fonamentals dels ciutadans. Les darreres accions han sigut tan escandaloses que la mateixa associació de Jutges per a la Democràcia (gens sospitosa de connotacions separatistes) ha denunciat les circumstàncies de les detencions. Ha qüestionat fins i tot l’escrit de la Fiscalia per les imprecisions de les acusacions i per l’exageració que suposa acusar sense proves, només per sospites sense fonament.

            A veure. Si allò que ha ensenyat la Guàrdia Civil són “elements precursors per fabricar explosius” no crec que ningú es pugui lliurar de l’acusació de terrorisme. Jo mateix tinc a casa sal, potassa, sofre, salfumant, bicarbonat … també serradures i caldo de gallina. Qui sap què en podria fer si els barregés adequadament! Mentre escric m’assabento que han sigut retirats els càrrecs de rebel·lió i tinença d’explosius. En canvi es mantenen els càrrecs de terrorisme. Deu ser el terrorisme del Fairy, altrament no s’entén.

            Allò que sí que s’entén clarament és la finalitat amb què s’ha orquestrat aquesta pallassada. D’una banda, la premsa cavernària i sucursalista ja s’ha afanyat a proclamar allò que fins ara no han aconseguit: establir una relació entre independentisme i violència. Els titulars anaven molt més enllà d’una informació veraç i donaven com a fets simples suposicions. I tot seguit s’estableix la dinàmica de veure qui la diu més grossa. Naturalment, tampoc no hi han faltat polítics poca-vergonyes que han parlat de goma-dos i d’ETA.

            D’altra banda, aquestes accions, a pocs dies de la sentència pel 1-O, pretenen atemorir la població. Per això envien més “piolins”, perquè ningú pretengui discrepar públicament del veredicte d’un tribunal que ho ha estat tot menys imparcial.

Però com em comentava avui mateix un amic, ens volen fer por perquè en realitat són ells els que ens tenen por. Saben que no poden anul·lar la voluntat d’un poble. Poden endarrerir, però no evitaran que finalment aconsegueixi els objectius de llibertat. Saben que han arribat massa lluny i el poble no renunciarà  ni recularà. I haurien de saber també que –seguint la dinàmica acció-reacció– com més forta sigui la repressió, més dura serà també l’oposició.

            Per això convé que no defallim. De la nostra actitud ferma –i naturalment, unitària– en depèn el futur del nostre poble. No ens fan por els tigres de paper.

 

JOSEP  M  CARRERAS

26 de setembre de 2019

foto: naciodigital.cat

Deixa un comentari