Els Mollerach

MONTSE RUMBAU

Els Mollerach

Els Mullerach viuen a la masia de Riudeboix, però en els documents no anomenen el mas, diuen directament riu de boix. Deu ser perquè tothom ja sabia que parlaven del mas.

Al mas Riudeboix hi viu l’hereu: el Joan.

 

Un dels germans Mullerach, el Jaume, viu a St. Magí, on hi fa de pagès. La seva casa consta que està a la parròquia i terme de St. Magí. El juliol del 1616 fa testament a casa seva, està malalt i tem morir.

 

Però l’hem trobat ja abans de fer el testament:

El maig de 1609, ell, “Jaume Mullerach de Riu de Boix, vuy habitant en St. Magí, i en Genot Querol del mas d’en Comes de Queralt, vuy habitant en St. Magí”, venen un bou per 31 ducats a Gili Miralles de Sta. Coloma: pel Genot Querol 16 ducats, pel Jaume Mollerach 15 ducats. Aquí Mollerach està escrit Mullerach.

 

També l’hem trobat en algun testament devent ordi i diners: el maig de 1615, consta que deu al francès Joanet Bover mitja quartera d’ordi, i el gener de 1616, deu a Joan Bintet, també francès, 13 lliures i 6 sous. I se’ns torna a dir que el Jaume viu a St. Magí.

 

En el seu testament anomena a dos fills. Un és el Joan, a qui li deixa 15 lliures, però no se li han de donar fins que es casi. Mentrestant vol que sigui alimentat, vestit, calçat “en ma casa” i “aja de treballar en ella”. El que vol dir que el Joan és menor, i quan diu que sigui alimentat a sa casa, segurament es refereix a la casa pairal, al mas de Riudeboix, on hi viuen els Mollerach.

Foto: principis segle XX

L’altre fill és el Jaume, a qui fa hereu. Si mor o no té descendència, l’hereu serà l’altre fill, el Joan.  

 

El Jaume té també una filla, però només se l’anomena com de passada, dient que els curadors, que són els marmessors, els que s’han de cuidar de què el testament es compleixi, es cuidin de casar bé a la seva filla, “segons la possibilitat de ma heretat” i segons decideixin els mateixos curadors. No diu però el nom de la filla, ni li deixa diners, com sí que fa amb el seu fill Joan.

 

A la seva dona, Magdalena, la deixa usufructuaria, sempre que visqui com una “casta viuda y sens marit y ab mon nom”. Amb el seu nom, perquè les dones agafaven el nom del marit, si conserva el de Mollerach, vol dir que no s’ha tornat a casar. Encara que no li diuen Mullerach, sinó Mulleraga, perquè feminitzen el cognom, com ja hem explicat en alguna altra vegada.

 

Confessa en Jaume, i reconeix, que ha rebut de la seva muller 76 lliures “de aquelles 100 lliures que aportà en dot en los capítols matrimonials entre ella y mi firmats, les quals en cas de matrimoni vull li sien restituïdes prestament ab lo escreix y robes aportades”.

 

El que vol dir que les 76 lliures de les 100 que li van entregar com a dot de la seva muller, el Jaume ja se les havia gastat.

 

I reclama al seu germà Joan 10 lliures que li havia deixat el seu pare i que no les va cobrar mai.

 

Fa memòria que deu al convent de St. Magí “de 12 a 14 lliures”, i al mateix temps, que ells li deuen 5 lliures i mitja. 

 

També deu 27 sous al ferrer Rosines de Sta. Coloma, 24 reals a Pere Badia de Sta. Coloma, i a en Girona de la Llacuna 21 lliures d’una “mula que li tinc comprada”.

 

L’inventari

 

En Jaume mor, i el 16 d’agost menys d’un mes de la seva mort, es fa un inventari de tot el que té a casa seva. L’inventari es fa en presència del batlle de Rocamora, Esteve Puig, i de Jaume Clarassó de Montalegre, i també davant de la viuda, la Magdalena Molleraga. 

 

Amb el que es diu en l’inventari, podem veure que la casa d’en Jaume no era petita.

I que no li devien anar malament les coses, ja que té dues mules. I en aquells anys no era poca cosa.

 

El baluard:

 

El primer que diuen de la casa, és que hi ha un baluard: un pati quadrangular clos de paret que precedeix a l’entrada de les masies, com també hi és encara avui dia davant de les dues cases grans que hi ha a l’entrada de Rocamora, on vivia el batlle.

 

En aquest baluard hi ha tres “escaletes de garbejar, unes armelles ab un espigó y un arreu tot gornit”.

 

L’entrada:

 

Després hi ha l’entrada, l’habitació que es troba quan s’entra a la casa, i aquí hi ha una mica de tot, eines del camp i aparells pels animals:

 

“tres relles per a llaurar, dos càvechs, una exada de raurer, dos magalls y unes grapes. Dos bats de pell per les mules y dos coixins de llaurar, tres albardons usats per les mules y dos collars per llaurar dolents y una forca pallera”.

 

L’estable:

 

L’estable devia estar al costat de l’entrada, hi ha dues mules, una blanca i vella i l’altre negra “de mig temps”,també hi ha una somera “ab sa pollina, la qual té a mig guany a preu de 18 ducats del balle de Rocamora”.

I dues destrals, una dolenta, l’altre bona.

Foto: Camí. Sant Magí

La sala:

 

En aquesta habitació, que si anomenen sala devia ser la més gran, hi ha un llit, segurament el del Jaume, ja que com veurem, la seva muller dorm en un altre llit i en una altra cambra. Hi ha la roba del llit, i moltes altres coses, sembla que tot estigui barrejat i també desordenat: la roba del llit, plats, tasses i ampolles, i estris del camp:

 

El llit té una màrfega: un matalàs de tela amb palla dins. I una flassada de pel, potser volien dir de pell d’algun animal. És el que ara en diríem una manta. I dos llençols d’estopa (roba basta).

 

També hi ha:

“Sis botelles per a portar vi de quatre cortans poc més o manco, y dos botelletes de aportar vi a la sembrada,

sis cànters (càntirs) de terra entre grans y xics,

dos brocals (botella panxuda, ara en diríem una garrafa),

dos tasses i una ampolla de vidre,

una dotzena de plats entre xics i grans,

un morter de terra,

dos plats grans de foch y una plata.

 

Tres sedassos vells,

una pastereta de amassar,

dos pales per a l’era,

un garbell de herba y altre de cuyro,

tres cistelles, una de gran i dos de xiques, un cabàs de mitja cortera,

nou sacs per aportar blat ja molt usats,

y un llansol de estopa cosit per tenir blat,

y un caldero de aram”.

 

La cambra on dorm la dona:

 

Un llit de post i banchs: les fustes que formen el llit, el post: les horitzontals, les altres per aguantar aquestes.

Una màrfega,

una caixa de pi “ab sa tanca dura”,

dos escopetes “de quatre palms”,

“unes calces de borell negre, una robeta de borell de sa color,

y 14 canes (una cana: mida per mesurar la roba = 8 pams = 1m 60cm) de estopa y quatre de bri,

y una atzarena, (vestit llarg i rodó) de monaquí”,

un gipó de xamellot fets ab les mànegues de borellet y uns calsons de verd i negre molt usats,

y un sombrero ab son cordó y altre usat,

una jaqueta de blanquet … ab més calcetes ja també dolentes,

Unes calces de lli dolentes,

Una montera (muntera: un capell d’ales amples que s’usava entre el segle XVII i el XIX) ja usada,

Un flascó vermell,

Unes alforges de pel bones,

Dues arnes de sabina per tenir abelles

Y més cabats (sabates?) grosses de vacha,

Y una plega de metxa de sis canes.

Foto: Sant Magí, les Fonts

Dins la Caixa:

 

Una barretina aragonesa,

unes mànegues de xamellot violat y dos palms del mateix,

dos llençolets vermells bons i altre de blanquet ja usat,

“un abrigall: (mantell curt per abrigar-se les dones) de coloreta de cinc palms y altre de vert y negre de quatre palms nou,

dos gambutxos de tella,

dos torcaboques (tovallons) bons,

una camisa de tella,

un devant llit sobreposat gornit de fusells, (fusell: boixet de fer puntes)

una camisa de estopa de home,

un saquet fet de un torcaboques,

unes estovalles velles de sis palms,

unes sabates blanques de dona,

tres canes de filampura grossera,

un davantal,

un cinto repuntat,

una lliura de pólvora,

una carabassa de xarpa,

una gandalla de or fals, dos anells , un de or amb una pedra verda trancat, y altre de plata ab pedra vermella,

y quatre de lautó lligats ab una veta vermella,

una tella de sedas,

un drap de cap ab fusells,

un borrasol de tella guarnit de fusells”,

una capsa de núvia.

 

En aquesta mateixa habitació hi ha una capa gascona bona,

I una bossa amb diners “comptats”: 22 reals y 6 diners.

 

En una altra cambra:

 

Una bóta de càrrega i mitja, “la quan està en penyora d’en Puiggener de Montalegre”, el que vol dir que el Puiggener els hi deu alguna cosa, i com a penyora, mentre no li paga, li ha deixat la bóta.

 

Tres camises usades,

Unes alforges de “borres”,

Tres llençols,

Una garbella de passar blat,

Dos “bardons” (selles per muntar) grans y altre de petit ferrats,

Tres sogues y unes estovalles,

Dos “tribes” grans (barrines de fuster o d’escloper),

Unes cadenes …

Unes tenalles … per llaurar

 

Los gorets fets y xarmades per sembrar lo any present:

– blat de forment 77 “corteres” = quarteres

– civada 12 quarteres

– ordi 5 quarteres

– espelta 27 quarteres 

– guixes tres quarteres i mitja

– sègol quatre quarteres.

Foto: el monestir de Sant Magí i els voltants

Resum

 

Com ja hem dit, tot apareix en les diferents habitacions barrejat i sense cap ordre. En cada una d’elles hi ha de tot, roba, eines, sacs, ampolles, càntirs. 

 

No se’ns diu que hi hagi cap taula, on menjaven? Perquè sí que tenen plats i estovalles. Potser tenien un tauló que el posaven damunt de dues fustes a l’hora de menjar, però no consta en l’inventari.

 

I només consten dos llits, el que ha de ser el del Jaume i el que se’ns diu que hi dorm la dona. I no surten més llits. Però tenien fills, en el testament n’hi consten tres, els dos nois i la filla a qui no li han posat ni el nom. On dormien? Doncs segurament junts en alguna zona coberta de palla.

 

També podem veure que no hi havia mobles, els dos llits i una caixa de pi.

 

A les cases, la gent tenia peces de roba, com les que hi ha a la casa del Jaume: 14 canes d’estopa i quatre de bri. El que vol dir que les dones es feien elles mateixes les robes, llençols, estovalles, vestits, camises, o el que fos.

 

I veiem com el Jaume ho tenia tot a punt per sembrar quan fos el moment.

 

El Jaume Mollerach sembla que havia de ser un pagès que podia viure del seu treball i mantenir la seva família. La casa era gran, tenia moltes eines, i tenia dues mules. Però quan l’home moria, i els fills eren encara jovenets, la família es quedava sense tenir recursos per viure perquè la viuda sola amb els fills petits no podia mantenir la família. Segurament la casa on vivia el Jaume amb la seva família no devia ser seva, potser hi era com a masover.

 

Per això, quan ell mor, es posa tot a la venda. Es fan uns encants públics -era molt freqüent- exposant tot el que es venia i la gent podia comprar el que li agradés o li fes falta, moltes vegades roba. Algunes coses podien ser noves, però la majoria del que es venia eren coses usades, i per tant es podia comprar a baix preu.

 

La venda del que hi havia a la casa del Jaume Mollerach es fa al cap d’uns mesos,  l’abril del 1617.

 

I consta el que es ven, qui ho compra i quan n’ha pagat.

 

Per exemple, la capa gascona es ven per dos lliures, però aquí no se’ns diu qui és el que compra.

Un sombrero el compra el Miquel Claramunt per 3 sous i 3 diners.

Unes sabates, el Joan Portey, per 4 sous i 4 diners.

……

 

El Joan Mollerach, el germà del Jaume, compra algunes coses: una escopeta per 2 lliures, una barretina per 1 sou i 11 diners, i un flascó per 4 sous i 4 diners.

 

Tot el que no s’ha venut, es torna a vendre el mes de setembre del 1617, i també el 3 d’octubre, en presència d’alguns testimonis, i del batlle de Rocamora, Esteve Puig.

I sembla que tot el que queda per vendre, ho compra Gaspar Puig, germà del batlle, que també viu a Rocamora.

 

Perquè s’ho queda tot el Gaspar Puig? Potser per ajudar a la viuda, i als fills d’aquesta?

 

Segurament, perquè resulta que el Gaspar s’havia casat aquest any 1617, amb una germana dels Mollerach, la Magda.

 

En Gaspar i la Magda, es queden la filla del Jaume a qui el seu pare no li havia deixat res en el testament, ni havia fet constar el seu nom. La filla es deia Rafella, i la parella se la queden “de gràcia y voluntàriament”, i es comprometen “tenir bé y honestament, y alimentar ab los aliments necessaris, calsar y vestir, metge y medicines”, sense demanar res a canvi tot el temps que estigui amb ells.

 

El tracte es fa entre en Joan Mollerach, en Joan Porta y en Gaspar Puig. El document queda en mans del Prior i rector de St. Magí Joan Tripols. I com a testimonis, consten: Pere Pater, imaginaire i francès, i Joan Bergadà, reboster. Els dos vivint a St. Magí.

 

Els fills al ser petits sembla que van a la casa pairal dels Mollerach, el mas Riudeboix, la filla se la queden el Gaspar Puig i la Magda Mollerach que viuen a Rocamora, però on va anar a viure la viuda? Al mas Riudeboix? Sembla que potser sí. Es va tornar a casar al cap de poc? No ho sabem. Tampoc sabem d’on era ni qui era la seva família, ni si tenia família.

 

Hem trobat el Jaume Mollerach fent de pagès a St. Magí, treballant la terra i tirant endavant la família i vivint el dia a dia sense potser gaires problemes. El 1616 es mor, i amb la seva mort tot es desestabilitza, i la família s’enfonsa. 

 

No tenim prou informació per fer comentaris com aquests que fem sobre les seves vides, però sí que podem reflexionar sobre les dades que trobem en els documents i intentar treure’n algunes conclusions que ens ajudin a entendre el què passava en aquells anys i com vivien. Tot i saber que la idea que n’hàgim tret potser està molt lluny de la realitat que realment tenien al seu davant.

MONTSE RUMBAU

27 de setembre de 2019

Aclariment

 

Hem posat que els Mollerach vivien al mas del Riudeboix.

Però el Joan Tarrida del mas Batet -el mas que està als peus de la  serra de la Brufaganya i de St. Magí- que és un bon coneixedor de la història dels voltants, m’ha assegurat que els Mullerach vivien al mas Bardines, que està per darrera dels boscos del mas de Riudeboix, i que allà sempre hi havien tingut la finca.

 

El maig del 1609, se’ns diu que Jaume Mullerach de riu de Boix, “vuy habitant en St. Magí”, junt amb el Genot Querol, venen un bou a Gili Miralles de Sta. Coloma.

I en la venta dels béns del Jaume Mollerach, el 1617, hi surt el Joan Mollerach, germà del Jaume, i se’ns diu: El Joan Mollerach del Riu de Boix.

 

En algun altre document també hem trobat els Mullerach vinculats al Riu de Boix, per això haviem cregut que era el mas Riudeboix. Però potser té raó el Joan Tarrida, que els Mullerach eren del mas Bardines. 

 

El mas Bardines està actualment ensorrat. Com a masos molt antics hem trobat el Quer, el mas del Riudeboix i el mas Querol, els trobem ja el segle XV. No sabem si el mas Bardines era dels masos antics de la zona. Potser els Mullerach van anar al mas Bardines més tard. O potser ja hi eren a principis del XVII. No ho sabem.

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari