El Batlle de Rocamora: l’Esteve Puig. –Sant Magí–

MONTSE RUMBAU

El Batlle de Rocamora: l’Esteve Puig.
–Sant Magí–

En l’escrit de Rocamora, ja hem parlat de l’Esteve Puig, el batlle de tot St. Magí.

Dèiem que quan van arribar els monjos el 1603, l’Esteve Puig ja devia ser el batlle de la zona, i ho va ser encara molts anys.

I també hem comentat que als dominics els havia d’anar bé trobar una autoritat que fos respectada i amb qui ells poguessin confiar.

La prova de la importància que devia tenir el batlle, la veiem en la tomba que encara ara es conserva a l’església, on hi posa el seu nom i la data de la seva mort.

Si bé sabíem amb qui estava casat i que tenia quatre filles, i també el Jaume que serà l’hereu, consultant documents i testaments hem pogut saber moltes més coses de l’Esteve Puig.

D’entrada, vivia a la gran casa de Rocamora, la casa més important de tota la zona en aquells anys, segurament tenia masovers i de ben segur, alguns mossos i algun pastor. Era un home que tenia diners i per tant havia de tenir poder, un poder que exercia fent de batlle. Devia ser una persona amb una personalitat destacada, a qui potser molta gent respectava i potser també hi confiava.

Diem que hi confiaven perquè és nomenat com a marmessor en alguns testaments, juntament amb el prior del monestir, el que vol dir que els que l’havien escollit, havien de confiar amb ell, perquè els marmessors eren els que havien de fer complir els testaments. També apareix fent de testimoni en alguns documents.

Els que l’escullen com a masmessors el coneixen bé: un és en Bertran Vagueria, francès, que va viure molts anys a St. Magí, i va fer testament el maig del 1615.

L’altre és la Gallardina Armejach, segona muller de Pere Armejach, que fa el seu el seu testament el febrer de 1622.

I també ho fa el pastor Joan Cerrat de St. Joan de les Abadesses.

Hem trobat també que deixava diners i cereals, i que venia bestiar. Havia de tenir molt blat acumulat per poder-ne deixar, i ja veurem més endavant que realment en tenia molt, i també animals per vendre’ls: vaques, vedells, bous, someres.

foto: La casa gran de Rocamora-la casa del batlle

Testament d’Esteve Puig

El 22 de juny de 1621 l’Esteve Puig està malalt i fa el seu testament. Se’ns diu que la seva mare encara vivia a la parròquia de Besalú, d’on és.

Diu que vol ser enterrat a St. Magí, al mateix lloc on hi ha la seva primera esposa: “davant lo portal de la Iglesia sota lo porxo”. I vol que el seu hereu escrigui en una pedra: “Sepultura de Esteve Puig”.

Vol que el seu hereu tingui a la seva mare Rafella, la mare de l’Esteve, a casa, mentre visqui, i li deixa per ella 6 lliures cada any. La Rafela morirà el 8 de gener del 1624. “fou sepultada en lo porxo, davant la botiga de les Creus de St. Magí”. Va morir que tenia 100 anys!!! Un fet molt excepcional en aquell temps.

També vol que a la seva segona esposa, l’hereu la tingui a casa amb les mateixes condicions, i que ella treballi “per la casa conforme a ses forces”. I vol que li doni 4 quarteres de blat mentre visqui.

A la seva filla Caterina, donzella li deixa 200 lliures per quan es casi, i la roba que els marmessors lo donaran. 200 lliures era una quantitat important.

Vol que a la seva néta Eulàlia, filla del seu gendre el Soler, l’hereu l’hagi de tenir a casa tots el temps que “ma muller voldrà … vestida y calçada, sana y malalta …”.

Perquè vol que aquesta néta visqui a casa de l’hereu amb la seva muller?, perquè la nena la cuidi? Potser com que és la seva segona muller i no és la mare de l’hereu, potser va pensar que almenys hi hagués algú en aquella casa que es portés bé amb ella.

I fa hereu al seu fill Jaume, el qual fins que no tingui 25 anys, no pot vendre ni comprar ni rebre diners sense el consell dels marmessors.

I vol que l’hereu pagui 200 lliures “per obres pies de la meva ànima y pels meus”.

Ja hem comentat que 200 lliures era una quantitat important, i si havia d’anar destinats aquests diners a misses i aniversaris, era moltíssim.

Té a casa seva 200 quarteres de forment “poc més o manco”.

Una quantitat molt important.

I fa memòria del que deu:

Al pastor 24 lliures, 5 són de la soldada de l’any passat.

A Joan Bosch “pastor que tinc, 3 lliures de soldada”.

(als pastors pobres ningú els paga!)

El codicil

L’Esteve Puig no va morir d’aquella malaltia que el va obligar a fer el testament. Al cap de 15 anys, el 23 de desembre de 1636, torna a estar malalt i fa un codicil. El codicil és una clàusula addicional que completa o modifica un testament.

En aquest codicil vol que el seu hereu s’encarregui de les dues noies donzelles, l’Anna i la Magdalena Moliner, que viuen amb ell, i també de la mare de les dues noies. Si ell mor, les dues noies i la mare han d’anar a viure amb l’hereu. A les dues noies, els deixa 25 lliures a cada una per casar-se, “per los bons serveis me han fet”. I seguidament n’hi afegeix 25 més per a cada una. Si moren i no han tingut fills, aquests diners han de tornar al seu hereu.

La mare de les noies és la Maria Moliner, “per los bons serveis que me ha fet”, l’hereu l’ha de tenir a casa seva, com ja hem dit. Si no s’avenen i no poden viure junts, l’hereu li ha de donar 6 quarteres de blat i 5 lliures cada any mentre visqui.

Qui era aquesta Maria que tan bé s’havia portat amb ell? Podria ser que les dues noies fossin filles d’ell? Perquè si no, sembla una mica estrany que pugui demanar al seu fill hereu que es cuidi tant de les dues noies com de la mare i que les mantingui a casa seva.

L’hereu també ha de tenir a casa seva la segona muller de l’Esteve. Si no s’avenen i ella no pot viure a la casa de l’hereu, la deixa usufructuaria de la casa i heretat del mas Cirera del terme de Bellprat. Ella podrà viure al mas o podrà llogar-lo “sens que en assò sia pertorbada ni inquietada per mon hereu”. Li deixa un llit guarnit, la roba que necessiti, i l’hereu l’ha de proveir tant de “llum com de llana”, de manera que ella no hagi de comprar res quan visqui al mas.

A la seva filla Rafella, casada amb el Joan Soler d’Esblada li deixa 44 quarteres de blat “les quals me deu Joan Soler son marit”.

Després del testament, hi ha un acte on Joan Soler d’Esblada, el seu gendre, diu com pagarà a Esteve Puig les 44 quarteres que li deu. Li promet pagar 11 quarteres cada any.

O sigui que el Joan Soler li pagarà les 44 quarteres, i després aquestes quarteres aniran a la seva muller, la filla de l’Esteve?

foto: la tomba d'Esteve Puig

La seva mort

 

El 31 de març de 1637, mor l’Esteve Puig, el que durant tants anys havia sigut l’alcalde de Rocamora i de tot St. Magí. Tenia 84 anys. No eren gaires els que arribaven als 80. Però recordem que la seva mare havia mort centenària!!!

 

En el llibre d’òbits se’ns diu que va ser un enterro solemne. El van enterrar dins la capella de St. Domènech, on s’enterraven els monjos.

Ell demanava en el testament ser enterrat on era la seva primera esposa: “davant lo portal de la Iglesia sota lo porxo”.

Però l’enterren a la capella de St. Domènech, el que vol dir lo valorat que arribava a estar entre la comunitat dels monjos, i valorat també per tots els habitants de la vall de St. Magí, on tants anys havia fet de batlle.

 

El 22 d’abril van celebrar la novena, hi van assistir 5 religiosos i 21 preveres de Sta. Coloma que van acompanyar la cerimònia amb música.

En acabar, van anar tots a dinar a la casa de Rocamora. 

 

Que vinguessin 21 preveres de Sta. Coloma i que s’hi interpretés música, confirma la importància que havia adquirit l’Esteve Puig.

 

L’hereu: en Jaume Puig

 

Just quan ja no hi és l’Esteve Puig, hi ha un Jaume Puig a Rocamora que fa com feia l’Esteve, vendre animals i blat. I clar, ha de ser el fill i l’hereu del que havia sigut durant tants anys batlle de Rocamora. El Jaume va tenir un bon mestre. Però ell no va fer de batlle, potser no tenia el carisma i la personalitat del seu pare.

 

El Jaume Puig consta en els primers documents que apareixen després de la mort de son pare, com un pagès de Rocamora, al cap de pocs anys ja consta com un negociant de St. Magí.

 

Algunes d’aquestes transaccions són de molts diners, com és el cas  d’en Jacinto Esplugues que el 24 de setembre del 1653, confessa deure a Jaume Puig “negociant habitant en esta parròquia” 280 lliures. Aquestes 280 lliures són per 69 quarteres i mitja de blat a raó de 34 reals la quartera, i la resta són diners que els hi havia deixat el Jaume Puig.

280 lliures era una quantitat molt important de diners.

foto: camí a les coves

Els batlles després de l’Esteve Puig:

 

Sembla que la gran casa de Rocamora estava destinada al batlle de Rocamora, que també ho era de St. Magí, perquè consten que hi viuen els que faran de batlle després de l’Esteve Puig.

En algun moment la casa de Rocamora és anomenada el mas Rocamora, i també la casa del Senyor. Com si fossin els senyors de la zona els que nomenaven els batlles i els cedien la casa.

 

El 1648, el 1663 i el 1682, és en Joan Esplugues, pagès de Rocamora, consta com a batlle.

 

El 1697 és el batlle de Rocamora el Francesc Berenguer.

 

El 3 de febrer del 1755, mor “a la casa dita del batlle”, L’Onofre Beumala, batlle. Quan fan la novena, fan un dinar a casa seva, el mateix que es va fer quan va morir l’Esteve Puig. 

 

El maig del 1772 mor Macià Berenguer en el mas Rocamora, és fadrí, pagès i batlle. Té 62 anys quan mor.

MONTSE RUMBAU

9 d’octubre de 2019

Contacta amb l'autora

1 comentari a “El Batlle de Rocamora: l’Esteve Puig. –Sant Magí–”

Deixa un comentari