JOSEP M CARRERAS

Les veritables intencions

            El judici  al president Torra ha posat de manifest –per si no era encara prou clar- les veritables intencions de l’estat. No es jutjava només una persona, es jutjava el president de la màxima institució del país com si fos un delinqüent i amb ell la mateixa institució. És evident l’ànim de desacreditar la Generalitat i amb ella tot el movimet independentista.

            Aquesta és la veritable intenció de l’estat –que hauríem de qualificar d’autèntica obsessió-: liquidar l’indepedentisme i per això s’han activat tots els mecanismes. Si no han tret l’exèrcit al carrer és només perquè la Unió Europea no ho acceptaria. Però tergiversaran el que calgui i faran cas omís de les institucions supranacionals –com Amnistia Internacional, o la ONU. No canviaran. Només un organisme superior amb capacitat coercitiva podria obligar el govern d’Espanya a canviar d’actitud. Però tampoc no sembla que per ara la UE estigui gaire disposada a intervenir per a fer complir a l’estat espanyol els tractats internacionals sobre drets humans. Per això, per més informes i crítiques que rebi, farà prevaler la idea que “la unitat d’Espanya està per damunt de qualsevol llei”. Aquest és el concepte de “democràcia” que marca la pauta de la politica espanyola. Al monarca Felip tampoc no li va caure la cara de vergonya quan va afirmar que “tots els espanyols són iguals davant la llei”. Se li devia escapar el riure pensant en la pròpia família reial.

            Per això, l’al·legat final del president Torra davant els jutges del TSJC va ser una contundent apel·lació a la dignitat davant l’intent barroer d’inhabilitar-lo per … haver-se negat a retirar uns llaços grocs i unes pancartes com li requeria un organisme que, segons va demostrar la seva defensa, no tenia cap competència per fer-ho. Intenteu explicar a qualsevol persona amb dos dits de front que és possible inhabilitar el president d’un govern per aquest motiu. De fet, però, la justícia espanyola ja ens te acostumats a aquesta mena de maniobres indignes. Es va fer evident en la composició del Tribunal Suprem que va jutjar els membres del govern empresonats. És la mteixa política de voler acusar de terrorisme els membres dels CDR o bé el Tsunami democràtic

            El discurs de Torra va ser valent, plantant cara a un tribunal corcat des de l’origen. Només veient els antecedents dels seus membres n’hi ha prou per adonar-se que són jutge i causa i això sol hauria d’invalidar-ne qualsevol actuació. Torra va fer una  brillant defensa de la llibertat i de la democràcia (la verdadera, no aquesta mena de succedani que hem heretat del franquisme). Val la pena tenir molt presents les seves paraules finals: “La república catalana és l’única opció que tenen els catalans perquè els seus drets siguin respectats […] Que aquest tribunal no és imparcial em sembla obvi […] En aquest país ha costat molt obtenir certes llibertats … i si per defensar aquests drets i llibertats jo avui he de venir aquí, benvinguda sigui la condemna. […] Aquest judici vol anul·lar aquella votació [la del 1-O], vol alterar la voluntat del poble. […] Una paraula mou la nostra història, només una: llibertat; i com deia Mercè Rodoreda, el desig de llibertat és desig de justícia. […] Aquest tribunal em pot condemnar, però no canviareu la voluntat del poble de Catalunya, no canviareu el destí d’aquest país. […} Penseu que la vostra condemna serà la “vostra” condemna”. No ho podia dir millor. Ens poden prendre la llibertat, però mai ens prendran la dignitat.

 

 

JOSEP  M  CARRERAS

20 de novembre de 2019

foto: VilaWeb

Deixa un comentari