Per tenir casa cal guanyar la guerra de Joan Margarit

Foto: Joan Margarit

       

Per tenir casa cal guanyar la guerra

de Joan Margarit

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, Segarra, 1938) és poeta i arquitecte i va ser catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. Estudià arquitectura a la Universitat de Barcelona i des del 1968, Margarit va ser catedràtic de Càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Des del 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també hi ha el seu estudi d’arquitectura. La seva obra poètica en català va començar l’any 1980 i de la qual avui ja en porta publicats més de 25 títols i ha estat traduïda a l’anglès, alemany, rus, hebreu, portuguès i eusquera. Entre els premis rebuts destaquem el Premi Nacional de Literatura concedit l’any 2008 per la Generalitat de Catalunya, per la seva obra Casa de Misericòrdia, i el Cervantes aquest any. Hem llegit al Club de Lectura Per tenir casa cal guanyar la guerra que és un llibre de memòries que abasta la seva joventut.

 

La seva infantesa es va desenvolupar amb canvis de residència sovintejats i amb l’absència del pare o de la mare també sovint però amb l’àvia com a referència. Va gaudir d’un ample marge de llibertat de moviments per part de la família, llibertat que va administrar ja de ben jove i de que va gaudir com també va aprendre a gaudir de la soledat.

 

Quan parla de l’ambient dels anys de postguerra esmenta la repressió sexual com a forma de controlar el comportament de les persones per part del poder polític especialment per part de la religió. Margarit manifesta una animadversió cap els centres educatius en general i esmenta que l’únic lloc on ha après alguna cosa ha estat estudiant a casa. El temps vital d’en Margarit és el mateix que la majoria de membres del Club, per tant moltes experiències són compartides. Jo personalment, coincideixo amb Margarit amb la animadversió cap els centres educatius o, per ser just, cap a l’ambient que es respirava en els centres educatius per aquells temps.  

 

L’autor explica que la seva intenció no és fer una autobiografia sinó justificar les seves opcions vitals. I així explicita que la seva decisió per l’arquitectura va ser provocada per les inundacions del Vallès de l’any 1962 i que va posar en aquell moment l’arquitectura per davant de la poesia perquè per fer poesia cal abans haver viscut per tenir alguna cosa a dir.

 

Els que coneixien la poesia de Margarit els hi ha agradat conèixer la persona i als que la desconeixíem ens ha despertat la curiositat per conèixer-la.

 

Jordi Gras

5 de desembre de 2019

foto: static2grup62cat.cdnstatics.com

Deixa un comentari