La casa dels Segura Les Roques -S. XVI-

MONTSE RUMBAU

La casa dels Segura
Les Roques -S. XVI-

Les Roques és un conjunt de poques cases i està a prop de la Pobla de Carivenys, un altre petit agrupament, ara ampliat amb alguns xalets més recents. Tant les Roques com la Pobla depenien d’Aguiló, el poble que trobes venint d’Igualada abans d’arribar a Sta. Coloma de Queralt.

 

A les Roques hi destaca un gran edifici renaixentista, la casa o palau dels Requesens. Prop d’aquest edifici, hi ha un portal, que podia haver estat l’entrada d’un primitiu nucli clos, com passa també a la Pobla.

 

A mitjans del segle XVI sabem que hi vivien:

Els Mateu

Els Segura

Els Mas

Els Gomar

En Tosal de les Roques.

En Joan Tarrat que hem trobat fent de padrí en un bateig. Potser era un mosso.

La Margarida Massa, també fent de padrina.

I potser alguns altres que de moment encara no hem trobat.

 

A cada casa: els pares, els fills, tiets i tietes, els néts, mossos i pastors, i potser també alguna família de masovers o algun jornaler.

 

Nuclis familiars amplis, cases més o menys grans per aixoplugar els animals a la planta baixa, on també s’hi pot guardar el carro, i on hi ha la comuna, també espais pels casals pel blat, per la llenya, pels estris del camp … La família al pis de dalt, i a les golfes una mica de tot, també el gra i altres productes de les collites.

 

A les pallisses, la palla, potser també el carro, i on dormen els mossos. Les pallisses podien estar separades de les cases, o en la mateixa casa.

 

La soll pels porcs, racons per les gallines i els conills. I els corrals: on es resguarden els ramats.

foto: El darrere de les cases ed les Roqiuers, s'hi poden distingir quatre cases, i a la dreta hi ha la casa-Palau Requesens, on segurament hi havia l'antiga casa del Pere Segura.

Una casa important de les Roques havia de ser la dels Segura.

 

Hi vivia el Pere Segura, el pare, i el seu fill que porta el mateix nom, Pere, per això al gran li diuen major de dies, i al fill menor de dies, i així els diferenciaven. Sabem també que el Magí era un altre fill del Pere, perquè el trobem fent de padrí en un bateig el 1591.

El que serà l’hereu, el Pere, està casat amb la Caterina, i tenen fills. El primer, el Pere, els neix el 1590.

I ja tenim tres Peres a la família.

A la casa hi vivien tots, i la resta de la família que no coneixem.

 

Els Segura tenen pastor, mosso i algun  treballador, i potser encara algú altre que no hem trobat.

 

El mosso és un occità o francès, és en Joan d’en Marler o Marleu, i consta com a estranger. Fa de padrí el 1591 en el bateig del Joan, un fill del Joan Llorenç d’Aguiló i l’Elisabet. Si fa de padrí, vol dir que devia fer temps que estava aquí i que devia ser amic dels de cal Llorens, ja que aquest li té prou confiança per demanar-li que sigui el padrí del seu fill. 

 

El pastor és en Ramon Pallach. El Ramon mor el 1587, i el més sorprenent és que fa hereu al seu amo, al Pere Segura. Evidentment el pare, ja que mentre visqui ell és l’amo de la casa i és el que mana.

 

Fer hereu al seu amo, vol dir que no devia tenir cap familiar ni cap altra persona de confiança a prop. S’havia convertit el Pere en un amic del Ramon? Portava el Ramon ja molts anys treballant per ell? Era ja gran quan va morir? No podem contestar cap d’aquestes preguntes. També ens podríem preguntar si el Pere se’n va aprofitar del Ramon quan aquest estava malalt i el va convèncer perquè el fes hereu.

 

Si només hagués passat aquest fet amb el Ramon, podríem pensar que entre el Pere i el Ramon s’havia establert una relació d’amistat. Però tenim un altre cas en què el Pere també es queda amb els béns de la persona que treballa a casa seva quan aquest mor.

foto: Portalada de la casa-palau requesens, que intenta initar la portalada del castell de Queralt. Amb la data de 1586 a la part superior.

L’altre persona és en Nicolau Oms -com que el document no està en gaire bon estat, no hem pogut llegir d’on és-. Sí que sabem que el Nicolau va morir a la casa dels Segura l’octubre del 1590. I que el Pere era el seu marmessor i que l’havia nomenat hereu. Quan van celebrar la novena, que es feia sempre al cap d’un temps de l’enterro, el Pere hi va fer anar 24 capellans, un nombre important, que va pagar ell amb els diners que li havia deixat el Nicolau.

 

Qui era aquest Nicolau Oms? No ho sabem. Devia treballar pels Segura, encara que no consta si era un mosso o un jornaler o un masover. Devia fer temps que hi era, però tampoc sabem quan.

 

El que sí és estrany és que tant el Ramon, el pastor, com el Nicolau, fessin hereu al Pere Segura.

 

Era un bon home el Pere? Podria ser. O era un aprofitat i un galtes? Aneu a saber.

 

El 12 de maig del 1592, va morir un altre pastor de la casa Segura, el Joan, no se’ns diu el cognom. Sabem que era pobre perquè el rector ens diu que el van soterrar “per amor de Déu perquè digueren que no tenia res”. Com que no tenia res per deixar, no va fer testament.

foto: Antic portal, la casa del fons: cal Rabell

Dos anys després de la mort del Nicolau mor el Pere Segura, era el mes de maig del 1592.

 

Amb la seva mort veiem que el Pere no és un qualsevol. Havia de ser un home respectat en el seu moment. En el seu enterro, va venir el rector de Civit, el d’Argençola, el de Bellmunt, i clar, el d’Aguiló. I la família va oferir un dinar a casa seva a tots els que hi van ser presents, o potser tan sols als religiosos.

 

El Pere devia ser membre de la Confraria de St. Nicolau de l’església de Sta. Coloma, ja que a l’enterro, els de Sta. Coloma porten “les vestimentes de St. Nicolau”, I quan van fer la novena, on van assistir 31 capellans!, les van tornar a portar. I van venir els cantors de la capella de Sta. Coloma. A Sta. Coloma hi havia tres confraries, i cada una tenia les seves creus, els seus estandarts i les seves capes. Potser els confrares anaven als enterraments dels que també eren confrares amb les capes o els vestits que tenien els de la confraria i que es posaven en moments especials.

 

El Pere havia pagat perquè es fes l’anomenat Trentenari de St. Amador que consistia en la celebració de 33 misses dedicades a l’ànima del qui pagava,  costava 3 lliures i 6 sous. A la zona dels voltants de St. Magí, hem trobat poquíssimes vegades aquest trentenari de St. Amador, mentre que als voltants d’Aguiló era més freqüent

foto: El que sembla que hagi de ser un antic sepulcre

Quan encara no havia passat un any de la mort del Pere Segura, el març de 1593, hi va haver una altra mort a la casa dels Segura. Es tracta del Pere Guillamot, va morir a la pallissa dels Segura, i portava, quan va morir, una capa gascona. Segurament el Pere era un occità.

 

El rector explica que va estar tres dies malalt, però que no el van avisar fins al dia abans de morir, i quan hi va anar ja no podia parlar.

 

Potser havia agafat una pulmonia, va morir el mes de març, i en aquesta zona el mes de març pot fer molt fred.

 

A finals d’agost li van fer “al sobredit pobre un record”, que van pagar amb el poc que tenia. Segurament els diners devien sortir de la venta de la capa gascona.

 

En sis anys tenim a cinc persones mortes a la casa dels Segura de les Roques:

1587: el pastor Ramon Pallach

1590: en Nicolau Oms

1992: en Joan, pastor

1992: en Pere Segura

1993: el Pere Guillemot

 

El fet que hi hagin aquests morts, no és molt significatiu en aquells anys, ja que la mortalitat era molt alta.

 

I hem trobat dos occitans o francesos, tots dos a la Casa dels Segura, un fent de mosso, l’altre no ho sabem.

El mosso: en Joan d’en Marler o Marleu.

I el Pere Guillemot, amb la seva capa gascona.

 

La casa dels Segura: tot un món.

foto: L'altra data damunt de la llinda d'una finestara de la façana principal

La casa-palau Requesens i la casa Segura

 

Hem comentat que a les Roques hi ha una casa-palau molt gran: la casa Requesens. Doncs d’aquest impressionant casal en sabem ben poques coses.

 

Hi ha dues dates: una damunt de la dovella central de la porta principal: 1586.  I a prop, damunt d’una finestra en trobem una altra: 1577.

 

També hi ha com un escut on hi diu Pere Segura.

 

Les dues dates corresponen al temps que hem trobat que hi vivia el Pere Segura.

 

Sembla que podríem dir que l’antiga casa Segura on vivien els Segura: l’avi, el pare i el fill, es trobava justament on anys més tard hi van fer el gran casal dels Requesens.

 

I quan van fer aquest gran edifici renaixentista, van agafar alguns elements de l’antiga casa Segura: com el nom del Pere Segura i les dues dates. També deuen ser d’una època potser encara molt més anterior el que sembla que és un sarcòfag que hi ha davant d’una de les finestres d’una façana lateral, que dóna al cantó sud. Potser el gran casal del Requesens sigui de finals del segle XVII, potser fins i tot de principis del XVIII volent imitar les finestres i el portal el castell de Sta. Coloma. Ja que l’intent de copiar el castell de Sta. Coloma ho afirmen persones de Les Roques de tota la vida.

foto: Les Roques-Contrast i Argençola

MONTSE RUMBAU

18 de desembre de 2019

Contacta amb l'autora

1 comentari a “La casa dels Segura Les Roques -S. XVI-”

Deixa un comentari