JOSEP M CARRERAS

Carta oberta al president de Catalunya

 

Molt Honorable President:

            Vagi per davant que no l’he votat mai i que probablement tampoc el votaré en les properes eleccions. Això però no és obstacle perquè no em cregui en el deure de donar-li les gràcies per tot el que vostè ha fet per Catalunya.

            Es va fer càrrec de la presidencia de la Generalitat en uns moments difícils. Potser aquesta ha estat la característica del seu mandat. No ha tingut les coses fàcils i s’ha vist atacat des de tots els angles, amb contundència i sovint amb males formes. Però això no ha estat obstacle perquè des del primer moment vostè no hagi mostrat el seu anhel d’independència per aquest maltractat país nostre.

            Si li he de ser sincer, li diré que al meu entendre vostè no te fusta de polític en el sentit corrent d’quest mot. Els polítics solen ser simuladors, sovint falsos, hipòcrites. Vostè no. Des del primer moment va ensenyar les cartes i va manifestar clarament quines eren le seves intencions i per quins motius havia acceptat la presidència de la Generalitat. Per això es varen tirar com a llops contra seu. Ha aguantat insults i  amenaces. La claredat dels seus plantejaments donava ales als seus atacants, que han arribat a actituds indignes de persones civilitzades.

            No vull dir amb això que no hagi comès errors. Personalment, crec que el fet de penjar –legítimament, no en dubto- la famosa pancarta va ser un error per les conseqüències que després ha tingut. Potser a tots plegats ens ha passat que no havíem calibrat bé el poder i l’odi que han demostrat els que són capaços d’interpretar les lleis a la seva mida. Potser a vegades cal ser una mica murri. En una confrontació directa, lluitem contra un enemic més poderós que ha orquestrat tota una mena de guerra santa contra Catalunya i en la qual no deixa res sense passar pel seu sedàs. Som víctimes de la llei de l’embut i davant tanta prepotència no podem enfrontar-nos-hi en solitari.

            Podia fer-ho el Parlament. Com a òrgan representattiu de la voluntat del catalans, podia –més aviat havia— de plantar cara i arriscar-se per fer valdre els drets. La independència no es dona gratis.

            Però si una cosa m’ha dolgut durant tot aquest temps i m’ha trencat l’ànima aquests darrers dies ha estat l’enfrontament dels dos principals partits independentistes al Parlament. ¿Algú creu que d’aquesta manera aconseguirem mai res? Em dol que hi hagi tanta discrepància entre les paraules i els fets. Després de tot el que ha passat aquests darrers anys, després de tant dolor i de suportar tant d’odi, el poble de Catalunya es mereixia alguna cosa més que aquest trist espectacle absurd.

            Convé, però, tenir present una cosa: l’independentisme no són només els partits. El poble segueix ferm, el moviment no s’atura. En les concentracions ningú pregunta de quin partit ets. Hi ha consciència que tots plegats treballem per un objectiu comú. Els polítics  n’haurien d’aprendre.

            Permeti’m doncs, Molt Honorable President, que li doni les gràcies per tot el que ha fet per Catalunya. Li desitjo molta sort i encert en el futur. El poble guanyarà, perquè té la raó i més seny que alguns dels seus polítics.

   

JOSEP  M  CARRERAS

30 de gener de 2020

foto: Pau Barrena/AFP. lavanguardia.com

19 comentaris a “Carta oberta al president de Catalunya”

  1. Gràcies pel que dius, ho recolzo tot i penso que els partits ja no busquen la independència. Diuen que la volen i van pel camí de no desobeir, no volen la inhabilitació (el MHP PER UNA PANCARTA) ni la presó (Cuixart 9 anys per disoldre una manifestació). Tenen POR

    Respon
  2. Estem d’acord! amb l’escrit del Sr. Carreras i donem les gràcies al Sr. President per tot el camí recorregut durant aquests temps tant difícils i lamentem que els partits no hagin pogut deixar les seves diferències per anar endavant en el projecte comú del seu poble! Gràcies President! Gràcies Quim! Una abracada!

    Respon
  3. Molt d’acord amb el contingut de la carta, afegint que un govern de savis no sol ser el més adient. Cal ser de formació polític, pel demés poguer assessorar-se amb els tècnics de diferents àrees de governabilitat.
    Dolors Diví

    Respon
  4. Molt d’acord en tot, sobre tot a que NO es un politic al uso, es un homeamb pensaments e idees que les vol porta a terme sense mentides. Un xai rodejat de llops afamats.

    Respon
  5. Totalment d’acord. Moltes gràcies per la feina que ha fet, ja que entre els de casa i els de fora no li han deixat fer més. Ànims i endavant.

    Respon
  6. Sento tristesa i dolor d’aquests partits politic independentistes que els importa un raba la llibertat i defensa del seu poble. Si no teniu la dignitat i la fortaleza per defensar Catalunya marxeu i deixeu al cami els que si la tenen. Gracies president, gracies amic Quim perque ets dels pocs als que si l’importa la seva terra i el seu poble i ho has defensat amb valentia, pots estar ben orgullos.

    Respon
  7. El nuestro presidente a contestado con los valores del pueblo en defensa de la nostrar República Catalana.
    Nos falta líder de este calado político que respeten la soberanía del la República Catalana y el mandato del pueblo de Cataluña.
    President García y adelante.

    Respon
  8. Agraimens profuns al MHP Torra ,val a dir que etgersir de politic no ha de ser un ofici mentider
    Tenim la oportunitat i el MHP Torra la possat sobre la taula de demanar als nostres politics valentia coratge impecavilitat ,com tambe son el MHP Puigdemon la presidente Forcadell ,els concellers Comin Ponseti Rull Turull ,Romeva no posso al mateix sac als Jordis perque no han estat en govern … desitjo la llibertat inmediata de tots els presos politic i exiliats mai mai ningu ha de ser mancat de llibertat per pensament o manifestacio i es una aberracio qu,estiguin presos o exiliats tots tots del primer a l,ultim en llibertat
    Demano a la nova republica al nou persones etgersint al camp de la politica que no pertanynt al anomenats politics profesionals Em de començar demanant que no possin el partit per devant de la voluntat del pople que no degradint la Sobirania per interesos pactats que compleixin el que diuent em l,honestetat de la claratat ,com molts acordant i estan uns al costat dels altres en un mateix objectiu ,com barem mostrar l,1O ningu va preguntar el del costat de quin partit era totscestavem units per un mateix objectiu honestament units com el JxSi

    Respon
  9. Recomano llegir el llibre “Tota la veritat” per comprende millor com vam arribar a l’1O i que va passar després.
    Molta gent parla en nom del poble, i s’en sent part. Jo també i no més m’atreveixo a parlar en nom propi. Ningú hauria de fer altre cosa. I cada partit polític també. Altre cosa son els carrecs electes que poden parlar en tant que tals.
    Pel 21D en el camp idp -el meu- és van presentar dues grans opcions, JxCat vol una política de gestos i desobediencia (pero de boca petita: Torra acaba treient la pancarta) i ERC diu: hem de ser molts més i hem de negociar. Estem qui, i jo pregunto: no és sobre això que hauriem de conversar?
    Qui volem que gestioni la situació?
    Jo avui tinc clar quina opció em sembla més escaient.
    I tu?

    Respon

Deixa un comentari