Aguiló i el seu entorn: segle XVI -Comparacions amb Pontils, Sta. Perpètua, Vallespinosa-

MONTSE RUMBAU

Aguiló i el seu entorn: segle XVI -Comparacions amb Pontils, Sta. Perpètua, Vallespinosa-

Aguiló, un poble molt a prop a Sta. Coloma de Queralt, tenia un terme molt gran:

Almenara, Sta. Fe, Rocamora, la Portella, els masos de la Serra, la Pobla de Caribenys, les Roques, i un munt de masos més.

 

Llegint els documents d’Aguiló i el seu entorn, podem destacar que aquesta zona era molt més rica que els pobles de Vallespinosa, Sta. Perpètua i Pontils. Clar que a la gent d’aquests pobles, els anomenaven els de Sta. Coloma: els de la Teia, amb un cert aire despectiu, segurament perquè eren lluny, pels boscos que els envoltaven i per la pobresa en què vivien. Recordem que la carretera no es va fer fins a mitjans dels anys quaranta del segle XX.

 

Hi ha un fet que indica aquesta diferència entre una zona i l’altra: són les novenes. Eren els oficis religiosos que es feien al cap d’un cert temps de l’enterrament, segons el nombre de capellans que hi anaven, es pot veure l’estatus social de la família. A més capellans, més rics, menys capellans, més pobres

Hem comparat els capellans que anaven a les novenes que es feien en aquests pobles, concretament ens hem fixat en Pontils, i els que hi anaven a Aguiló.

 

A Pontils, a la segona meitat del segle XVI-principis XVII, hi havia dues famílies riques: els Marí, que encara no eren els de la masia, i els Balcells. Quan va morir el cap de cada casa, el Joan Balcells, que havia sigut batlle, el 1605, i el Toni Marí el 1620, a l’ofici de la novena, van assistir-hi 22 capellans el primer i 23 el segon. Són els que en van tenir més. Altres famílies en tenien uns 10, algunes, poques, més de 10, i moltes menys de 10.

 

Foto: Santa Perpètua de Gaià

A Aguiló, és molt diferent.

 

A Valldeperes hi havia els Bover, gent que gaudien d’un cert reconeixement, se’ls anomena en algunes ocasions “honorables”. Els trobem ja des del 1577. Un d’ells, és el Joan, és mercader i deixa diners i gra diverses vegades al poble de Pontils en moments de dificultats. Acaba marxant de Valldeperes per anar a viure a Valls. No hem trobat aquest cognom en els altres pobles del voltant de Pontils.

A Aguiló hi trobem més d’una família Bover, uns vivint al poble, altres en un mas. A Aguiló, són diverses les persones que són anomenades “honorables”, entre elles hi ha el batlle d’Aguiló: Joan Bover.

El Joan Bover mor el 1585, i a la novena hi van 44 capellans!

Al Joan Bover, només el superarà en capellans el Jaume Bover, que mor uns anys més tard, el 1629. A la novena, hi assisteixen 45 sacerdots! Segurament el Jaume és fill del Joan, és anomenat també honorable i també ha fet d’alcalde. No hem trobat ningú altre en aquests anys amb tants sacerdots com el Joan i el Jaume Bover

En segueixen alguns amb més de 30:

Entre 1583 i 1594, n’hem trobat quatre:

en Joan Cervera, en Simón Bover, en Pere Pedró de la Pobla i en Pere Segura de les Roques,

I amb més de 20:

n’hem trobat 11 a Aguiló i els petits pobles del seu voltant, com les Roques, la Pobla o en algun mas. 

La diferència entre Pontils i Aguiló és molt gran. La zona de Pontils i voltants: poques terres, molts boscos i molts ramats.

A la zona d’Aguiló, hi havia d’haver ja en aquestes dates que hem destacat moltes terres conreades. Quan veiem, venint des de la Panadella cap a Sta. Coloma, aparèixer Aguiló i veiem a l’esquerra tota l’esplanada de terra plana i fèrtil que s’estén amb Montserrat al fons, entens que antigament ja fos rica i s’hi pogués viure amb unes condicions molt més bones que les que tenien els pobles del peu de la serra de la Brufaganya.

Foto: Vista d'Aguiló estant

La proximitat d’ara, la llunyania d’abans

 

Ara ens pot semblar que els pobles de Sta. Perpètua, Vallespinosa i Pontils, i el Poble d’Aguiló, les Roques, la Pobla, Almenara, Sta. Fe, la Portella … estan ben a prop uns dels altres. Podem anar ara en un moment d’Aguiló a Pontils i a l’inrevés. Ara tenim cotxes, bones carreteres, i tot ho tenim a prop, podem anar al Pirineu i a la Catalunya Nord, o al sud del país, amb tan sols unes hores. Però hem de tenir en compte que estem parlant dels anys 1580-90, quan no hi havia carreteres, tan sols camins, i dels que hi podien passar carros, n’hi havia pocs. Els camins podien quedar impracticables per les pluges, per les nevades o per les glaçades. Les trilles dels carros podien esdevenir tan fondes que agreujaven el mal estat dels camins, i a vegades hi havia problemes quan es topaven amb un altre carro que venia en sentit contrari. I això ho trobem explicat en alguns relats de la segona meitat del segle XVIII. Si al segle XVIII ja eren tan dolents, ni ens podem imaginar com devien ser a mitjans del XVI!

 

També hem de tenir en compte que per la zona de St. Magí, Sta. Perpètua, Pontils i Vallespinosa, la majoria dels trossos que ara veiem cultivats no hi eren en èpoques anteriors als anys 40 del segle XX, que va ser quan es van desbrossar molts dels boscos d’aquesta zona per convertir-los en terres de cultiu. Abans d’aquesta data hi havia molt bosc i poques terres.

 

Mentre que per Aguiló i el seu entorn hi havia d’haver ja en aquestes dates de finals del segle XVI, forces terres per cultivar, com ja hem comentat.

Foto: Castell d'Aguiló

Mons distants

Els pobles que ara veiem tan pròxims, podien arribar a ser mons a part. I ho veiem també en el fet que d’un poble a l’altre, hi havia diferències importants en la llengua que es parlava. A les Piles no parlaven igual que a Sta. Coloma, ni a Conesa parlaven com els de Pontils. En alguns d’aquests pobles s’hi parlava el xipella, mentre que en altres pobles que estaven ben a prop, no.

El punt d’unió entre uns i altres havia de ser el mercat de Sta. Coloma, i també les fires, quan els pagesos de la Baixa Segarra es trobaven per vendre, per comprar, per intercanviar i per retrobar-se amb amics i parents que venien d’altres pobles. Això si l’estat dels camins ho permetia, si no havia nevat ni plogut molt, ja que aleshores els que vivien més lluny podien quedar incomunicats.

Foto: Fondals al peu d'Aguiló

Els noms de la gent

 

Hem trobat una altra diferència entre els pobles del peu de la serra de la Brufaganya i els d’Aguiló i els seus voltants. I són els noms de la gent.

 

Pontils és el poble que hem mirat els noms, Sta. Perpètua i Vallespionosa seguien més o menys el mateix patró. Vam analitzar els noms des del s. XVI fins a mitjans del XIX. No es veuen pràcticament diferències entre un segle i altre, només a mitjans segle XIX apareixen alguns noms nous.

 

El nom de Maria era el més emprat, i segueix de bastant a prop Caterina, Teresa, Francisca, Magdalena, Josefa, Rosa, Mariàngela, a més distància: Margarida, Esperança …

 

En homes, els més emprats eren Josep i Joan, Joan i Josep, pràcticament per igual. A vegades predominava un, a vegades l’altre. A una certa distància d’aquests: Francisco, Jaume, Pere, Magí, Anton, Ramon. Menys emprats:  Isidro, Miquel, Pau, Jacinto, Macià, Matías …

 

Diferències amb Aguiló i entorns:

-Anys analitzats: 1544-1599-

 

El nom de Maria el trobem molt poc.

El nom més emprat: Caterina, l’hem trobat 62 vegades.

Segueix, però, a distància:

Joana: 45

Isabet: 40

Magdalena: 33

Anna: 32

Coloma: 22

Margarida: 21

Marianna: 15

Maria i Paula: 11

Marchesa: 8

Eulària: 4

Tecla i Magina: 3

Monserrat, Simona, Beneta, Esperança: 2

Càndia, Lluïsa, Elionor, Rafela, Bàrbara, Bartomeua: 1.

 

Curiositat:

Apareix a Aguiló i voltants el nom de Marchesa, que ara escriuríem Marquesa, no apareix cap vegada ni a Pontils, ni a Sta. Perpètua ni a Vallespinosa. Ni, la veritat, l’havia sentit mai abans. Doncs en aquesta zona d’Aguiló apareix 8 vegades. En el diccionari Alcover-Moll consta aquest nom en dos documents de Sta. Coloma de Queralt, un el 1299 i en un altre del 1302.

 

A Valldeperes, la muller del Pere Armejach, es deia Aldonsa, va morir quan va caure de dalt d’un cirerer el 1610. Un nom molt maco que només apareix una vegada.

Doncs al Bordell, que depenia de Civit, hi consta el 1592 una Aldonsa.

 

Noms d’home:

Joan: 85 vegades

Segueix a una certa distància:

Pere: 66

Més lluny:

Jaume i Toni: 40

Magí: 26

Miquel: 20

Geroni: 17

Andreu: 16

Francesc: 12

Vicenç: 10

Josep: 8

Gaspar i Sebastià: 8

Simon: 6

Bartomeu: 5

Pau, Benet, Lois: 4

Guillem, Pau, Matia: 3

Felip: 2

Salvador, Amador, Nadal, Damià, Gabriel, Rafel, Onofre, Melcior, Arnau, Tomàs, Jacinto, Mateu: 1.

 

El Josep, tan emprat a la zona de Pontils i Sta. Perpetua, aquí a Aguiló tan sols apareix 8 vegades. Mentre que Joan és el més emprat amb molta diferència. 

 

Surten més varietats de noms en els homes que en les dones: els homes: 36, les dones 26.

En els homes els més emprats són pocs: Joan, Pere, Jaume i Toni.

Mentre que en les dones els més emprats són: Caterina, Joana, Isabet, Anna, Magdalena, Margarida i Coloma.

 

Moltes diferències per ser pobles que ara veiem tan a prop, però que, com ja hem dit, en aquells anys estaven ben allunyats. Podríem dir que uns i altres vivien en mons ben diferents.

MONTSE RUMBAU

7 de febrer de 2020

Contacta amb l'autora

Deixa un comentari