JOSEP M CARRERAS

Taca d'oli

            Permeteu-me que avui doni la paraula a quatre persones de Taca d’Oli, una associació que agrupa entitats de diversos indrets de Catalunya que es mobilitzen per la llibertat dels presos polítics i exiliats. Quatre representants del grup Avis i àvies per la Llibertat –la Cori de Reus, el Manel de Vic, el Miquel de Balaguer i el Josep Maria de Valls– varen poder visitar el Jordi Sànchez a la presó de Lledoners el passat 8 de febrer. Aquestes són, resumides, les seves impressions:

 

            “Cap dels quatre havíem estat amb anterioritat de visita en un centre penitenciari. No sabíem què podríem o no podríem entrar. Res de res. Ens han obligat a desprendre’ns de cinturons, rellotges… […]

            Hem arribat al locutori 18 on ja ens esperava el Jordi darrere una mampara de vidre. Ens hem saludat i les nostres mans han coincidit a banda i banda del vidre. No hem tingut el contacte humà.

            Hem quedat admirats de la fermesa que hem trobat en el Jordi. Ha passat prop de trenta mesos de manca de llibertat i segueix tossudament compromès amb les llibertats del nostre poble. […] Ell ens anima. No hem de defallir. El camí serà més llarg del que havíem imaginat. Ens deixa clar que hem de seguir per aquest camí per poder assolir la independència. No podem fer marxa enrere. Està esperançat perquè el poble te la força. En deu anys el panorama ha canviat radicalment. Veu clar que hauríem d’anar junts perquè junts demostrem ser més forts. Manifesta, sent realista, que la unitat política de moment no vindrà. Constata que de forma unànime la gent reclama unitat, però quan arriben les eleccions els resultats no són en aquest sentit. Però diu que encara que no s’assoleixi la unitat, les diferents opcions no són rivals.

            L’esperança és la societat civil que no defalleix. “Òmnium, ANC i també els avis i àvies demostreu que la fortalesa està en el poble. Persistiu i això ens arriba i ens dona coratge i molta força”.

            Li plantegem les foscors que veiem i ens trobem. L’allau de persecucions per part dels jutges que ell mateix pateix. Constata que gran part del dèficit democràtic judicial ve configurat perquè els jutges venen de fora i no volen comprendre la realitat nacional catalana […]

            Li diem que la gent està molt indignada i emprenyada per la situació de repressió continuada que no s’atura malgrat el canvi de “gobierno” […] Per a més inri, els enfrontaments polítics enfurismen la gent que durant aquests anys no ha defallit i segueix al peu del canó. El Jordi ho entén, però demana que la gent perdoni els líders polítics…

            Ens explica com al principi de la seva presó a la seva filla petita de 10 anys li va costar d’assumir-ho. “Es manifestava emprenyada, es tancava en banda. Hi va haver un canvi de paradigma en la gran manifestació del carrer Marina l’11 de novembre amb els mòbils. Va ser capaç de pujar dalt de l’escenari. Amb això es demostra com el poble ajuda i en gran manera”.

            Un so ens avisa que queden cinc minuts […] La comunicació i la megafonia deixen de funcionar. Ja no ens podem acomiadar oralment. Hem de gesticular i abandonar el locutori 18 […]”

 

            Malgrat tot el que pugui passar, sabem que pateixen presó i exili per complir el mandat del poble. Sense entrar en polèmiques polítiques, no podem oblidar estem en deute amb tots ells. No els podem deixar sols.

 

 

JOSEP  M  CARRERAS

12 de febrer de 2020

foto: regio7.cat

Deixa un comentari