JOSEP M CARRERAS

No ens deixem enganyar

 

            A tots se’ns ha eixamplat el cor en veure com, poc a poc, encara que d’una manera ben precària, els nostres presos polítics anaven sortint de la presó. Per a mi ha sigut molt emocionant veure la Carme Forcadell amb el pas ferm adreçant-se al cotxe o el Jordi Cuixart abraçat als treballadors de la seva empresa. És massa temps de manca de llibertat perquè aquests fets ens passin desapercebuts. Hem sortit al carrer moltes vegades en protesta per una situació tan injusta

            Això ens podria fer pensar en un canvi en la política del govern del PSOE per trobar una manera digna de sortir de l’atzucac en què els havia ficat el PP. Però no ens podem deixar enganyar per les aparences. Si els presos han pogut sortir unes poques hores de la presó ha sigut per l’estricte compliment dels casos previstos per la llei. En cap cas ho podem veure com una mesura de gràcia. El mateix criteri s’ha aplicat als presos comuns sempre que s’han donat les circumstàncies favorables. No hi ha amnistia ni indult, i les penes segueixen fermes.

            No podem perdre de vista que, a més de la privació de llibertat tots els presos tenen l’afegitó de la inhabilitació per exercir cap càrrec públic mentre duri el temps de la condemna. Estem sense aquests líders. Ja va dir Soraya Sáenz de Santamaría que havien “decapitat” l’independentisme.

No podem caure, doncs, en la trampa de pensar que a partir d’ara les coses seran diferents. Només podrien ser-ho si el  govern de Madrid adoptés realment mesures de gràcia, necessàries si de veritat vol trobar alguna solució al problema de Catalunya.

            Permeteu-me que en dubti, però. Fins ara hi ha hagut moltes paraules, però cap fet, al contrari. La situació continua essent exactament la mateixa que amb el govern del PP. Immobilisme i qui dies passa anys empeny. Qualsevol acció per acceptar el reconeixement del dret a decidir li costaria molt car al PSOE. La dreta s’hi abraonaria i la premsa del règim ho presentaria com una feblesa, una claudicació.

            Només una acció coercitiva de nivell internacional podria obligar el govern espanyol a anul·lar les actuacions dutes a terme fins ara. Només els tribunals internacionals poden determinar la injustícia d’una repressió forassenyada contra un dret del poble català a escollir el seu futur. Si fins i tot la UE s’ha mostrat prou feble a l’hora de fer complir la sentència del TJUE en el cas Junqueras o de condemnar l’actuació policial de l’1-O, no podem confiar-nos massa. Europa era la nostra gran esperança i s’ha convertit en la nostra gran decepció. Difícilment s’enfrontarà al poder de l’estat espanyol que fa i interpreta les lleis a la seva conveniència. Per tant, probablement ens tocarà continuar sortint al carrer durant molt de temps per reivindicar  la justícia de la nostra causa. La lluita continua i no podem abaixar la guàrdia encara que els presos puguin sortir esporàdicament de la presó. No ens aturarem fins aconseguir la seva plena llibertat i la del nostre poble.

 

 

JOSEP  M  CARRERAS

19 de febrer de 2020

foto: castellonoticies.com

Deixa un comentari