JOSEP M CARRERAS

El virus de la corona

 

            Ens ha tocat viure en un país ben particular. S’assembla força a una cova de lladres, governat per uns personatges que podrien protagonitzar històries de gangsters. S’han dedicat a arrambar amb tot el que podien emparant-se en la impunitat que els dona el poder. No en va l’estat espanyol passa per ser el més corrupte de la Unió Europea.

            Si féssim un recompte dels casos que hi ha hagut des de la dictadura franquista quedaríem esborronats. Des del cas Juan Guerra –germà del nostre amic Alfonso– passant per Urdangarín, Matas, Camps, Zaplana, Bankia, Gurtel… fins als nostres dies la llista es faria interminable. Gairebé podríem titular-la com Zorrilla: Del Rey abajo, ninguno. I és que, com deia el meu pare, “Qui tracta amb oli, els dits se n’unta”.

            El problema, però, no és només que hi hagi corrupció sinó la cobertura que des de les altes instàncies es dona als corruptes. Quants d’aquesta llista han estat jutjats i han anat a la presó? On han anat a parar els diners que havien robat? Quants n’han retornat? Els ciutadans tenim dret a saber com s’han enriquit els polítics, siguin o no de la casa reial. És ben evident que en la majoria de casos han sortit de les butxaques dels contribuents o de comissions de negocis foscos. I si es tracta de negocis bruts com la venda d’armes, l’escàndol és majúscul. Però no patiu que no passarà res. Per què els que haurien de donar exemple apareixen implicats en escàndols de tota mena i no s’actua contra ells? El sol fet que el cap d’estat pugui repartir milions a la babalà entre les seves amants i no poguem saber com han arribat aquests diners a les seves butxaques, per reials que siguin, ja demostra en quina mena de país vivim.

            Si no hi ha igualtat davant la llei no hi ha democràcia. I dia sí dia també ens adonem que el poder no està precisament al servei dels ciutadans. A algú li pot estranyar que la majoria de catalans vulguem fugir d’un estat que encobreix delinqüents i administra la justícia segons l’origen dels implicats?

            Però el més greu de tot, al meu entendre és que partits que es diuen d’esquerres i socialistes impedeixin la creació d’una comissió per investigar aquests finances d’origen tan fosc. No s’hi val a dir que segons la Constitució el rei és inviolable, perquè callen la continuació: “en l’exercici de les seves funcions”. Potser els fa por que la monarquia no aguantaria una investigació? Difícilment podria caure més baix el seu prestigi. Cap monarquia d’Europa disfruta del blindatge que amaga les activitats del cap de l’ estat espanyol. Encara que fossin il·legals o delictives no es podrien esbrinar. El rei està per damunt de la llei, que és com dir per damunt del bé i del mal…

            La conducta de la casa reial és patètica, però els seus súbdits som tan mesells que massa vegades hem rigut dels gràcies d’uns personatges tan “campechanos”.  No ens hauria d’estranyar, doncs, que tants polítics vulguin emmirallar-se en aquests models. I si les institucions espanyoles no són capaces de fer llum a tanta foscor, potser haurem de refiar-nos d’altres països on la democràcia i la justícia no estan contaminades. D’una manera o altra s’haurà de canviar.

 

JOSEP  M  CARRERAS

12 de març de 2020

foto: EFE/ARCHIVO

1 comentari a “El virus de la corona”

Deixa un comentari