JOSEP M CARRERAS

Ells ens ho arreglaran

 

            Se m’eixampla el cor cada vegada que veig a la televisió el director del Centre d’Alertes i Emergències Fernando Simón envoltat dels màxims caps de l’exèrcit, lluint el pit ple de medalles i arengant la població perquè es comporti com escau a uns bons soldats que és el que diu que som. Sé que estic en bones mans, ells sí que saben com fer front a aquest enemic invisible però real que ens ataca indiscriminadament i sense donar la cara. Per això no han dubtat en presentar-se per complir una missió. La principal obligació del soldat, diuen, és obeir les ordres cegament i, sense plantejar-se res més, actuar.  I ho han fet. Han començat a actuar. La primera acció ha sigut fumigar l’aeroport del Prat. Deu ser que per aquí entren els virus malignes que tant ens estan emprenyant des de fa dies. No és que no hi hagi a la ciutat empreses dedicades a la desinfecció de locals. Deu ser que els militars són més efectius. Qui sap si tenen armes secretes, com gasos per utilitzar en temps de guerra. Perquè per a ells això és efectivament una guerra.

            O sigui que ja ho sabeu: Tots ordenats en formació, sota el guiatge de Sa Majestat el rei Felip VI, cap suprem de les forces armades, ens hem de disposar per a la batalla, amb la disciplina i obediència que es demana als soldats, especialment en missions difícils. Ara seria l’ocasió de cantar allò de “Soy el novio de la muerteeee”. Però no ens precipitem. De moment, ens correspon rebre i fer nostres les consignes que emanen de les altes esferes: “Aquest virus el vencerem units”. D’això es tracta, d’anar units, no fos cas que algú volgués passar-se de llest i posar en pràctica alguna idea més enllà d’allò que està establert per les autoritats. Si hem de morir, que sigui tots junts i embolcallats amb la bandera de la Pàtria que, com tothom sap –o hauria de saber– és una i indivisible.

            Per tant, prou de reclamar mesures més dràstiques par part d’aquells governants díscols que sempre volen donar la nota. Aquí tots som iguals, en la vida i en la mort. No hi fa res que els professionals de la medicina i la ciència insisteixin en la necessitat de fer front a l’epidèmia mitjançant un confinament total. Què sabran ells! Què en poden saber d’ordre i disciplina com a remeis per posar fi a tant  desordre? Aneu a saber si no son separatistes camuflats que es mouen per fosques finalitats inconfessades. No es pot dubtar de l’única autoritat competent, infal·lible, que no s’equivoca i, en tot cas, mai reconeixerà cap error. Segueix vigent aquell principi de “sostenella y no enmendalla”. Peti qui peti.

            O sigui que ja ho sabeu: tothom a creure i que a ningú li passi pel cap de saltar-se les ordres. Tots iguals en la vida i en la mort. Som tots al mateix vaixell i l’únic que pot decidir qui pot pujar als bots salvavides i qui es queda, és el capità. SOS.

 

JOSEP  M  CARRERAS

26 de març de 2020

foto: cerebrother.com

1 comentari a “Ells ens ho arreglaran”

Deixa un comentari