JOSEP M CARRERAS

El llegir i l'escriure

            “Que el llegir no ens faci perdre l’escriure”, es diu normalment quan es tracta una qüestió important a la qual de sobte se n’hi afegeix una altra, també important. Cal tractar-les totes dues  i això vol dir, evidentment, establir unes prioritats i atendre la nova situació sense renunciar al que s’estava treballant.

            Dic això perquè el tema del coronavirus s’ha convertit de fet en una notícia monotemàtica. Obriu qualsevol mitjà de comunicació a qualsevol hora i teniu un alt percentatge de probabilitats que, d’una manera o altra, parlaran de la pandèmia o de la crisi econòmica que es congria com una tempesta que pot arrasar tota la feina feta durant aquests anys difícils.

            Però, malgrat la frenada, la vida segueix i poc a poc tots plegats hem d’anar recuperant el  ritme. Per això no ens podem oblidar d’aquells aspectes que fins ara ens han mantingut dempeus per aconseguir una millora per al nostre país.

            Fa pocs dies, entre els molts missatges que m’arriben al watshap, n’hi havia un que em va cridar l’atenció. Parlava del reconeixement per part de l’ONU de Catalunya com a nació i, per tant, el remitent en treia com a conseqüència directa, el dret a l’autodeterminació.

            No sé si la notícia era certa, però el fons és ben real i em va fer adonar que darrere el coronavirus potser havíem deixat en segon terme altres aspectes també fonamentals en una societat civilitzada com pretén ser la nostra. Primer és el dret a la vida, però el segon dret és la llibertat. Em va semblar, doncs, que valia la pena reenviar el missatge a les meves amistats. Vaig tenir una resposta sorprenent per part d’un dels amics. Em deia si no n’hi havia prou amb el coronavirus que ara l’”amenaçava” amb altres desgràcies. Per la seva  formació religiosa havia après que havíem vingut a aquest món a sofrir i que calia tenir paciència. No vaig voler iniciar una polèmica perquè fins ara no he vist mai que en aquesta mena de confrontacions –i més si són polítiques- ningú canviés de parer. Més aviat solen servir per radicalitzar les posicions i  a vegades fins i tot poden trencar  amistats. Pel mateix motiu crec que sol ser inútil el discurseig dels Parlaments.

            Malgrat tot, em vaig quedar amb les ganes de preguntar-li a aquest amic si considera just que unes persones que no han fet més que voler preguntar democràticament al poble quin futur volien per al seu país hagin estat condemnades a penes de 12 anys, com si haguessin volgut fer un cop d’estat. Mentrestant, i sense fer soroll, la fiscalia continua la seva labor per aconseguir que els tribunals anul·lin els permisos que s’han concedit a alguns dels nostres presos polítics per anar a treballar o col·laborar en tasques socials.

            No podem oblidar el perill del Covid19, però tampoc aquelles persones que sofreixen injustament  presó per haver volgut exercir un dret col·lectiu que no és cap concessió legal sinó que forma part immanent del dret natural que assisteix a tots els pobles. I el dret natural està per damunt de qualsevol llei escrita. Les lleis les escriuen els homes, els drets humans són inherents a la nostra mateixa naturalesa com a persones. No ho oblidem. Lluitar per la llibertat és lluitar per la justícia. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

 

JOSEP  M  CARRERAS

7 de maig de 2020

foto: diarimes.com

4 comentaris a “El llegir i l’escriure”

  1. Sí, sí, ja ho deia el meu padrí… “Que el lligir no et faci perdri l’escriuri!”, o “Que l’escriuri no et faci perdri el lligir!” que ve a ser el mateix, dit en xipella, és clar, que és com ell parlavi.
    El sentit que li dónes a aquesta frase feta, no és ben bé la correcta, doncs vens a dir que cal escollir entre dues opcions prou importants i que cal decidir quina és la preferent.
    Però, el sentit real de la frase, és cuidar-se de coses de poca importància, deixant de banda les essencials.
    En certa manera ja dius que: Hem deixat en segon terme aspectes fonamentals de la nostra societat civilitzada…
    Parles de la injusta condemna dels presos polítics… del seu empresonament… de la seva privació de llibertat… i acabes dient que lluitar per la llibertad és lluitar per la justícia.
    I de fet, et dóno tota la raó!,Tot és qüestió de prioritats. Som cadascú de nosaltres els que decidim, què o quina cosa posem en primer lloc.
    Jo, en aquests moments, en el lloc prioritari, posaria la vida, és clar, la salud, el benestar… no solament personal, sinó social, i crec que tothom deu pensar el mateix.
    Però el dret que jo ara mateix poso en un segon lloc, és un altre!
    És al dret de decidir sobre el futur de la Comarca i Comarques veïnes.
    No sé si ho sabeu… però ara mateix està a punt de propagar-se una nova pandèmia… està a punt de caure’ns a sobre com a pluja de maig per alguns, i com una pedregada per altres un allau de molins de vent que posaran cap per avall el nostre territori… empastifaran el nostre paisatge d’estructures metàliques monstruoses… aerogeneradors de boi 200 metres, torres metàliques d’alta tensió, que transportaran l’energia produïda a ves a saber on… (al territori, tot i ser un producte de proximitat, no n’hi toca ni gota!)… Aquesta energia circularà per dues línies d’alta tensió que desembocarà a dues subestacions situades a Puigpelat i Montblanc, i allí connectaran a la Red Eléctrica Española.
    Fils per aquí i per allà, construcció d’una nova subestació a les Piles… ampliació de la subestació de Montargull i la de Conesa-Forès.. Remenar la terra, explanar, trinxar-ho tot, i els efectes perniciosos del soroll i del subsò, encara més perillós (aquest subsò es pot sentir a 15 i 20 quilòmetres de distància…
    Veig que m’estic estenent més del que voldria… Va, matem-ho!
    Conclusió: Parc Eòlic Seré (PE), (PE) Portella, (PE) Plans d’Almenara, (PE) Pla del Codony, i un total de 30 molins repartits entre els termes municipals d’Argençola, Bellprat, Conesa, Les Piles, Santa Coloma de Queralt i Talavera.
    El pastís ja està servit! I, qui hi ha al darrere? Potens Multinacionals, Consells Comarcals, Ajuntaments, la Generalitat i el Gobierno d’España.
    Les coses pinten malament… doncs és allò que diuen, que sempre plou sobre mullat! Doncs com sabeu, a la Comarca i Comarques veïnes, ja hi ha molts molins.
    I el que fa molt mala espina, és que els ajuntaments (la majoria, o tots) han anat amb la guineu al civader… sí noi, tot ho han fet d’amagatotis, secretament… com és que no han informat als seus ciutadans, és que no hi tenim dret? No ens deuen tenir per res!
    Encara tinc moltes coses al pap, però per avui val més que ho deixem aquí.
    Ai, ai. Que Déu ens agafi confesats!!

    Josep Ballabriga Clarasó.

    Respon
  2. Tens raó, però no m’estranya,en certa manera ja es veia a venir. Quaa)n fa uns 15 anys venien les empreses als ajuntaments a vendre’ns la moto (cadascú la seva), molts ajuntaments es varen enllaminir. Fins i tot varen fer reunions a les quals no varen convidar el de santa Coloma perquè sabien que ens hi oposàvem i volien fer el seu fet sense destorbs.
    La nostra proposta era instal·lar un molí o dos que donessin energia a la vila, ja que la companyia és municipal. L’oposició de les companyies va ser frontal. Únicament permetien que l’ajuntament participés en el projecte amb un 1%. Davant la negativa de deixar passar les instal·lacions per sòl del municipi, varen arribar a amenaçar amb allargar el recorregut de les torres, de manera que les tinguéssim als nassos sense trepitjar terrenys propi.
    L’altre motiu d’oposició era que no hi havia ( i no hi ha, que jo sàpiga) un mapa de parcs eòlics de Catalunya. Només et diuen els llocs on no poden anar…
    A més, el gran perill (que ara sembla que es confirma) és que un cop instal·lats els molins, augmentar el número i la potència és un joc de nens, perquè els permisos d’ocupació de terrenys majoritàriament ja hi són. I mentre hi hagi propietaris disposats a vendre’s el patrimoni per un `plat de llenties, no hi ha més a dir.
    Si no hi ha una iniciativa conjunta dels ajuntaments afectats, tenim mala peça al teler…

    Respon

Deixa un comentari